Duel final entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado. O la vella batalla que durant anys es va cuinar al si del primer govern de Mariano Rajoy entre l'anomenat "G-8", dels contraris a l'exvicepresidenta espanyola, i els "sorayos", el seu nucli afí. I és que el XIX redimirà aquest cap de setmana la crua batalla pel poder al Partit Popular, després que la moció exitosa de Pedro Sánchez tombés Rajoy ara fa més de quaranta dies, obligant així la formació a repensar el seu futur. La incertesa es mantindrà, però, fins que els 3.106 compromissaris dipositin el vot a l'urna dissabte.

La qüestió és que ambdues candidatures asseguraven a mitjan setmana tenir lligats més del 60% dels avals. El director de campanya de Santamaría, José Luis Ayllón, s'adjudicava dijous el 63% a una Soraya que es veu forta a Castella i Lleó, Andalusia, València, Illes Canàries i País Basc. Casado, de qui el seu equip en deia tenir el 65% dels suports ―i fonts de la candidatura intentaven il·lustrar-ho amb un Excel―, creu dominar a Madrid, Múrcia, Catalunya, el 48% d'Andalusia, Aragó, les Balears i territoris de María Dolores de Cospedal ―Castella la Manxa, Galícia i Aragó―. 

El fet és que la guerra de cares visibles ha deixat per a l'exvicepresidenta un panorama de rebuig: l'anomenat front anti-Soraya. Casado aconseguia aglutinar en un mateix restaurant aquest dijous a Madrid l'exvicesecretària general, l'exministra Dolors Montserrat, Isabel García-Tejerina, Rafael Catalá, José Manuel Soria ―que va sortir del govern espanyol amb l'escàndol de Panamà―, Juan Ignacio Zoido, José Manuel García-Margallo ―arxi-enemic de Santamaría―. Fonts de la candidatura d'aquesta ho contrarestaven amb una fotografia menjant pizza a Génova.

FOTO: Dinar de Santamaría al tancament de la campanya

Així les coses, l'entesa recent entre el vicesecretari de comunicació i Cospedal ―que va donar el seu suport explícit al candidat en un esmorzar dilluns― no implica, però, que els compromissaris de la segona el votin en bloc. Segons fonts de la candidatura de Soraya, hi ha hagut trucades per garantir-los el traspàs de vots. La motivació, segons les fonts, seria essencialment complir la norma ―que el PP pretén introduir en l'elecció d'alcaldes i presidents de comunitats― en virtut de la qual la llista més votada ha de governar ―i SSS va superar-lo per 1.500 vots entre la militància―.

Més tímid ha sigut el suport de dirigents territorials que al seu moment també sonaven per a la presidència de la formació. Al president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, presumptament se li atribuïa suport a Casado ―per la proximitat amb Cospedal―. Així i tot, aquest va evitar pronunciar-se i va assegurar que sondejaria els presidents provincials, que tot seguit van manifestar-se a favor de l'exvicesecretari de comunicació ―el bloc gallec podria votar conjuntament―. En segon lloc, l'expresidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, també va sortir a favor seu.

Al seu torn, Santamaría també ha comptat amb el suport de bona part de l'executiu de Rajoy: Ayllón ―excap de gabinet de l'expresident i abans secretari d'Estat de Relacions amb les Corts―; els exministres Álvaro Nadal, Fátima Báñez, Cristóbal Montoro, Alfonso Alonso, Íñigo Méndez de Vigo, i el polític andalús, Javier Arenas. No s'hi ha pronunciat a favor explícitament, però el coordinador general Fernando Martínez Maíllo també és considerat un dels seus afins, ja que es va alinear amb les tesis en contra d'un debat (cara a cara) a dos ―en oposició a la pretensió de Casado―.

FOTO: Dinar de Casado al tancament de la campanya

El mateix Rajoy havia intentat evitar la pugna també, preocupat per la deriva fratricida, segons fonts del seu entorn. De fet, tal com va informar el diari El Mundo, l'expresident va intentar que Cospedal s'adherís a una llista única amb Santamaría, potser, en l'intent que el seu llegat no romangués en l'oblit ―ja que Casado tradicionalment ha estat associat al projecte més liberal i nacionalista espanyol de José María Aznar―. Oportunitat tindrà l'encara president del PP de pronunciar-se divendres a la tarda, quan intervindrà amb un discurs ―també ho farà l'exsecretària general, com és habitual―. 

Qui no hi serà és Aznar, qui es va queixar de la seva absència al congrés. La resposta va ser ràpida per part del president del comitè organitzador, Luis de Grandes, qui va retreure-li la "deixadesa" respecte del PP, després de renunciar a la presidència d'honor de la formació ―a disgust amb la política de Rajoy al capdavant del govern espanyol els darrers anys, amb crítiques a la gestió de la corrupció, les pujades d'impostos o la crisi catalana―. De fet, l'expresident del PP durant 14 anys fa temps advocava per la refundació del centredreta, fins i tot, abans de la moció de censura. 

La unitat, per tant, no serà fàcil de reconstruir. Santamaría ha advocat al llarg de tota la campanya per una llista única, que Casado, alentit per la força que la primera ronda li va demostrar, ha rebutjat. Van arribar a celebrar una reunió breu al Congrés aquesta setmana, d'on no va sorgir l'acord. Davant d'aquest escenari, El Independiente informava que Casado podria voler-la mantenir al seu equip, potser de portaveu al Parlament espanyol, o de candidata a la comunitat de Madrid o a l'ajuntament. Ella, al seu torn, sempre ha advocat per les "fórmules d'integració".

Així les coses, la guerra bruta no ha faltat en la pugna. L'aparició del vídeo Cuéntame "com ens renovaràs" contra Santamaría ―on es criticava els seus suports Arenas, Montoro i Celia Villalobos― va alimentar la tensió el cap de setmana passat i la candidata va demanar al comitè organitzador que s'investigués. Casado se'n va desmarcar, i aquesta setmana apareixia un nou vídeo seu, on s'atacava el suport implícit o explícit d'Esperanza Aguirre o Aznar. El candidat no va demanar aquest cop d'obrir una investigació, i fonts de l'entorn de Soraya també se'n van desentendre.

Tanmateix, la disparitat i contraposició de projectes ha brillat per la seva absència ―cosa que ha portat a la reducció d'ella 'tecnòcrata' i ell 'extremista' ideològic―; o bé, el marianisme contra l'aznarisme; el fracàs per la corrupció o per la manca de projecte. Diferent passa amb Catalunya, on ambdós han elevat el to. L'exvicepresidenta va afirmar que el sobiranisme "practicava l'apartheid"; mentre que l'exvicesecretari general va insinuar la possibilitat d'il·legalitzar els partits independentistes, i inclús, la idea de recuperar el delicte de referèndum i la sedició impròpia. Tot o res, també al PP.