La batalla per liderar el Partit Popular ha atiat els instints més combatius contra el procés sobiranista per part dels dos candidats que es disputaran la plaça de nou president de la formació al congrés XIX dels dies 20 i 21 de juliol. Pablo Casado i Soraya Sáenz de Santamaría han elevat el to en les darreres hores, en un intent de decantar el vot dels compromissaris dels contendents eliminats en la primera volta. Destaquen els avals de l'exsecretària general María Dolores de Cospedal, els suports de la qual amenacen de dividir-se entre un i altre, redoblant la tensió de la pugna.
Santamaría es llevava al matí assegurant que l'entesa amb l'independentisme "no existeix perquè a Catalunya practiquen l'apartheid", en un atac dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per la reunió amb Quim Torra. "Perquè a Sánchez li hagin regalat la butaca de la Moncloa, no pot anar regalant Espanya a trossos. El que toca és fermesa, el que toca és la defensa de l'Estat i portar l'Estat i el Govern a Catalunya, i no treure'l", va reblar. Les paraules arribaven després d'una entrevista de Casado al cap de setmana on criticava l'Operació Diàleg i els "pactes" amb l'independentisme.
La resposta era immediata per part dels socialistes catalans, Miquel Iceta, qui negava la major. "Això és un insult. Jo la conec. La única explicació d'expressions tan gruixudes és que estan de Congrés. A Catalunya hi ha divisió, posicions molt enfrontades, però no un apartheid”, va exposar el dirigent del PSC sobre la cursa per liderar el PP. Des del Govern català, la consellera de presidència, Elsa Artadi, denunciava la "lamentable comparació" de Santamaría amb el règim d'exclusió i segregació patit pels ciutadans negres a Sudàfrica.
La qüestió és que Casado va elevar també el to per la reforma del codi penal per castigar la convocatòria de referèndums, així com el delicte de sedició impròpia ―és a dir, aquell que passa per una declaració d'independència sense violència―, que es van despenalitzar amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. "Amb aquests dos delictes es va evitar el pla Ibarretxe i hauríem evitat el procés de Puigdemont", va dir Casado, qui va lamentar que les eines de l'Estat fossin "reactives" i només en resposta a posterior a actes de l'independentisme, com el 9-N o l'1-O.
En segon lloc, l'exvicesecretari va recordar la proposta de l'octubre del 2017, quan "a títol personal" va exposar que no descartava una modificació en la llei electoral, idea que seria pròxima a la il·legalització dels partits independentistes, ja que per a Casado les formacions democràtiques no haurien d'incloure en els seus Estatuts "fins il·legals". Així i tot, el coordinador general del PP Fernando Martínez-Maíllo, va considerar ja al seu moment que no era la "posició oficial", i el portaveu al Congrés Rafael Hernando va evitar pronunciar-se sobre aqueta mesura.
Per proximitat de posicionament, Rivera va criticar que el jove popular oferís aquesta alternativa. "El PP el que ha fet és pactar amb aquests partits durant molts anys. Per tant, Pablo Casado i el PP fins abans d'ahir estaven pactant amb el PNB i van pactar amb Convergència i Artur Mas, que després han defensat la independència. Han estat socis de tots aquests partits" va denunciar. La molèstia era que Rivera va proposar fa setmanes la barrera del 3% per entrar al Congrés –que actuaria de forma similar amb partits com els nacionalistes bascos i els independentistes catalans.
El fet és que la relació entre els dos candidats es manté en l'escalada de tensió. Fonts de la candidatura de l'exvicepresidenta confiaven en una reunió aquest dimarts al Congrés, a la qual s'havien emplaçat en una trucada diumenge –però Santamaría s'ha quedat camí de tornada desde Ceuta. Esperen poder veure's en un altre moment, ja que ella persisteix en la voluntat de fusionar-se abans del congrés. Ara bé, Casado vol arribar fins al final i el seu entorn confia que li respondrà que les regles del joc garanteixen la possibilitat d'una segona volta on els compromissaris decideixin en successor de Mariano Rajoy.