A mesura que Operació Diàleg es desinfla, la Moncloa intenta desacreditar el procés sobiranista emprant el principal argument que la Generalitat considera que l'avala, d'ençà les mobilitzacions ciutadanes de l'any 2012: la legitimitat democràtica. Era la tesi de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría durant el cara a cara amb el diputat del PDeCAT, Josep Lluis Cleries, a la sessió de control al Senat. Per al govern de l'Estat, suposadament, no hi ha ni legitimitat social, ni internacional, ni en la legalitat, sinó que viuen en una "realitat paral·lela" als anhels dels catalans.

"Els partits de la Generalitat han entrat en una dinàmica absolutament incomprensible, on com menys suports tenen, més volen accelerar el procés. Han passat de no atendre el Congrés, el Senat, totes les autoritats europees, el Tribunal Constitucional, a desconèixer el propi Parlament de Catalunya i el seu Consell de Garanties Estatutàries. La legitimació d’aquest procés brilla per la seva absència i cada cop és més controvertit", ha denunciat la vicepresidenta a la sortida del ple, sobre el fet que la mesa hagi ratificat la reforma urgent del reglament per a la desconnexió. 

Amb el judici del 9-N i els seus possibles efectes per a l'imaginari independentista, l'Executiu central evita pronunciar-se sobre quins ressorts legals, en cas de tenir-los, engegarà per aturar l'avanç d'aquesta reforma de llei. "Hem donat sempre una resposta política, alhora que legal al desafiament. Ho diuen partits d'allà, miri si tenen respecte per l'opinió dels catalans que no es sotmeten ni a un debat", ha reblat. El fet és que el govern central no té clar que pugui impugnar aquest procediment, segons fonts governamentals, i s'aprofitarà el Partit Popular català per fer-ho.

El dubte ha quedat resolt pel senador popular, Xavier García-Albiol, que ha amenaçat que si la llei tira endavant demanarà un recurs d'empara. S'acumularan les sentències, perquè el mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, també ha indicat, després de ratificar l'acord de relació amb el PSOE aquest dimarts, que es personaria al TC si la partida dels pressupostos per al referèndum és aprovada al Parlament.

El fet és que la utilització dels "catalans" com a moneda de canvi derivava de la pregunta de Cleries. Després de sentir en reiterades ocasions que el president Carles Puigdemont no es preocupava pels problemes dels ciutadans, perquè no va assistir a la conferència de presidents autonòmics, el senador del PDeCAT li ha tornat el cop a la número dos de Mariano Rajoy.

"Li vull parlar de problemes reals dels catalans i catalanes. Rodalies Renfe, desinversió en infraestructures, manca d’inversió al Corredor del Mediterrani, el seu desig de destrossar el sistema sanitari català, com va dir un ministre, la voluntat de trencar la cohesió lingüística a Catalunya amb la LOMCE, la negativa a acollir refugiats, la balança fiscal deficitària... Quines propostes ha fet per Catalunya?", ha demanat.

La vicepresidenta ha replicat amb el tema econòmic, habitual en l'argumentari del govern del PP. "Hem generat ocupació, problema a Catalunya, que és la comunitat que més ocupació ha creat. Hem mantingut el nivell de serveis públics, fins a 60.000 milions, 16.000 estalviats d’interessos perquè no tenien accés al mercat de capitals", ha denunciat, afegint que el territori català era el primer en inversió per a infraestructures d’energia, telecomunicacions, un exemple, els presumptes 11.200 milions euros per al Corredor Mediterrani.

Una sub-variant d'aquesta tesi és ja la comissió per al finançament autonòmic, on la Generalitat no hi és present. "Per què no envia un expert per defensar els drets dels catalans, que vostè defensa tant?", ha increpat Santamaría. Cleries ha explicat que des del 2011 el procés de reforma del finançament està aturat, de manera que jugaven amb avantatge, perquè els coneixien "feia segles" amb l'Estatut, la "judicialització" de la política, o els diversos incompliments, i ha recordat que el FLA "no és una almoina, sinó un préstec", a retornar. El súmmum de la idea ha vingut amb el pronòstic que si el govern català gestiona els propis diners, no n'hauria de demanar més, ja que ara "finançava l'Estat espanyol".

Santamaría també ha tingut el seu moment àlgid quan ha carregat contra la conselleria d'Exteriors de Raül Romeva. "Ni suport social, ni cobertura internacional. Anys en què han gastat els diners dels catalans, no conec departament d'Exteriors més ineficient que el català. Governen vostès per a vostès mateixos. Governen imposant els criteris de la minoria més minoritària de Catalunya. Creien que es podien saltar la legalitat i estar per sobre de les institucions. Fugen cap endavant i els catalans ja no els segueixen al darrere", ha sentenciat.