El magistrat Santi Vidal ja té plaça assignada. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat destinar-lo al jutjat social número 27 de Barcelona, després d'estar quatre anys apartat de la carrera judicial. En pocs dies prendrà possessió de la plaça, a la Ciutat de la Justícia. Els anys de suspensió han fet que perdi la seva plaça a l'Audiència de Barcelona. 

Santi Vidal va ser suspès el febrer del 2015 a tres anys de sou i feina per redactar una proposta de Constitució catalana, però a la primavera del 2018 el CGPJ li va impedir retornar a la carrera en considerar que no era lleial a la Constitució basant-se en un precepte legal que el Tribunal Constitucional va revocar a finals de l'any passat. El Tribunal Suprem va confirmar el retorn a la carrera el març passat. 

El reingrés ordenat pel Suprem tenia efectes des del 9 de març del 2018 (quan es van complir els tres anys de suspensió fixats inicialment pel CGPJ) i, segons la sentència del Suprem, l'òrgan haurà de compensar econòmicament el jutge per aquest any que l'ha mantingut apartat. Per tant, haurà de calcular els ingressos que hauria rebut des del 9 de març del 2018 fins el 21 de març del 2019, però haurà d'excloure activitats que hagi desenvolupat en aquest temps i siguin incompatibles amb l'exercici de jutge.

Satisfacció del magistrat

Després de la decisió del Suprem, el passat 12 de març, Vidal va dir que se sentia "molt incòmode" per tornar a ser jutge de l'estat espanyol, ja que li hauria agradat poder-ho fer en el "sistema judicial de la república de Catalunya". Ara es mostra "molt satisfet" de poder tornar a exercir de jutge, tot i que serà en l'àmbit social i no en el penal com fins el 2015.

El col·lectiu Drets, que ha defensat Vidal davant del CGPJ, considera que amb aquesta decisió "es posa fi a un periple jurídic que ha posat contra les cordes la independència del poder judicial", i ha permès anul·lar el "test d'aptitud per manca de lleialtat constitucional que permetia al CGPJ fer purgues ideològiques". Aquest procés, diu Drets, ha permès "posar en evidència la discriminació ideològica en certs estaments