La comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils ha arrencat amb dificultats imposades per la Moncloa. El Consell de Ministres encara no ha desclassificat els documents i informes del Centre Nacional d’Intel·ligència, malgrat que s’hi va comprometre fa dos mesos, i això ha servit d’escut al primer compareixent: Félix Sanz Roldán, director del CNI entre el 2009 i el 2019. Al llarg de la seva compareixença, ha esquivat bona part les preguntes dels diputats al·legant que té “limitacions legals per explicar-ho absolutament tot”. “El dia que les deixi de tenir, potser puc ser una mica més precís”, ha esgrimit. “És molt fàcil, es demana la desclassificació i a continuació jo vinc”, ha assenyalat. Tanmateix, en les seves respostes, ha anat donant petites dosis d’informació sobre els interrogants que hi ha al voltant del 17-A i ha defensat l’actuació del CNI: “Només el fet d’imaginar que vam poder evitar la mort de setze ciutadans i no ho vam fer és una infàmia, una maldat i una vilesa”. “Tot un CNI que s’havia entrevistat amb Es Satty no sabia que s’estava preparant un atemptat? No sabia res de la casa d’Alcanar ni les compres d’explosius i bombes?”, li ha preguntat Pilar Calvo, diputada de Junts. “Ho sabia qui ho hagués de saber”, ha respost Sanz Roldán amb el micròfon apagat.
🔎 “El dret a saber la veritat”: el Congrés comença a investigar a les fosques els atemptats del 17-A
📝 Junts carrega contra la Moncloa per no desclassificar el 17-A: “Quines veritats incòmodes s’amaguen?”
Una de les frases que ha pronunciat amb més força ha estat per negar la connivència entre l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats, Abdelbaki és Satty, i el CNI: “Mai va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Punt, mai”, ha afirmat. “No va ser confident del CNI, i ja està”, ha afegit més tard. Això sí, ha confirmat públicament que tant el CNI com la Guàrdia Civil el van visitar a la presó de Castelló tres anys abans dels atemptats. Ara bé, ha negat que això sigui motiu per induir una suposada relació amb ell: “El fet de mantenir dues o tres entrevistes amb ell per veure si veritablement està sent víctima d’una radicalització o és la persona que busca radicalitzar al seu entorn, que es van produir el 2014, no és en absolut la descripció que aquest senyor va ser confident del CNI”, ha sostingut.
“Efectivament, membres del CNI van visitar Es Satty durant el seu temps a la presó a Castelló”, el 2014, ha relatat Félix Sanz Roldán. Ha assenyalat que Es Satty també va rebre agents de la Guàrdia Civil, ha argumentat que les presons podien ser “focus de radicalització”, ha defensat que l’obligació del CNI era “prevenir” possibles atemptats i ha emmarcat les visites a la presó “dins la tasca de prevenció del CNI” quan “es detectava la possibilitat d’expansió d’idees gihadistes pernicioses per a la seguretat”. “Els llocs on es difonien idees eren els centres penitenciaris”, ha sostingut. Hi va haver contactes més enllà del 2014? Sanz Roldán no ha pogut donar més detalls: “Els contactes que hi hagi pogut haver posteriorment als contactes a la presó, que jo no certifico en absolut, són matèria classificada que està a més contestat a la Comissió de Secrets”, ha dit en referència a la seva compareixença en aquesta comissió el març del 2018.
Junts carrega contra la Moncloa per no desclassificar el 17-A: “Quines veritats incòmodes s’amaguen?”
Durant el seu torn, la diputada de Junts Pilar Calvo ha retret al govern espanyol que no hagi desclassificat la documentació relativa al 17-A: “Per què no s’han desclassificat els documents pactats que s’havia dit que es desclassificarien? Quines veritats incòmodes s’amaguen?”, s’ha preguntat. I ha esgrimit que s’està posant en evidència que “quan és Catalunya la que pateix el terrorisme, l’Estat no li reconeix el dret a la veritat”. La diputada juntaire ha subratllat que el seu grup parlamentari declina tractar el tema a la Comissió de Secrets Oficials i vol “llum i taquígrafs” sobre aquests fets: “Estem farts que quan es tracta de Catalunya uns tapin les vergonyes als altres”, ha reblat. Fonts del govern espanyol consultades per ElNacional.cat repliquen que la voluntat “continua sent la mateixa”, insisteixen que la desclassificació arribarà i emmarquen el fet que encara no s’hagi fet a una qüestió de terminis.
“El que és important no és perdre alguna batalla, és guanyar la guerra”
Una altra de les frases destacades de Félix Sanz Roldán durant la seva compareixença ha estat a preguntes de Jon Iñarritu. El diputat de Bildu li ha preguntat “què va fallar perquè una persona que tenia contacte amb l’11-M i que va acudir a Bèlgica el 2015 i no va ser acceptat com a imam perquè no va aportar antecedents penals tornés a Espanya, pogués dirigir una mesquita, conformés una cèl·lula gihadista i dissenyés un atemptat brutal”. “Quan hi ha una lluita de voluntats, com és el gihadista que vol posar fi a la vida dels ciutadans i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que volen impedir-ho, en comptadíssimes ocasions es posa fi a tot sense haver perdut alguna batalla”, ha argumentat l’exdirector del CNI. I ha subratllat que “l’important d’aquesta lluita, que és terrible, no és que es pugui perdre alguna batalla, és que es pugui guanyar la guerra”. “No ha passat mai que es guanyi una guerra sense haver perdut cap batalla. I de la pèrdua d’alguna batalla hem de treure la força moral perquè no torni a passar”, ha afegit.
“Mai vaig rebre instruccions de ningú sobre les meves accions respecte a aquest cas”
Abans de començar els interrogatoris, Sanz Roldán ha mostrat la seva voluntat d’intentar “ajudar a l’aclariment del que vol aconseguir aquesta comissió”, malgrat el seu compromís de mantenir el seu “deure del secret”. “La mateixa llei diu que, i crec que l’estic estirant massa, no puc parlar ni dels meus mitjans, ni dels meus procediments, ni de relacions amb tercers”, ha justificat més tard. “Mai vaig rebre instruccions de ningú sobre com havia de tractar les meves informacions o les meves accions respecte al cas”, ha assegurat inicialment. I ha desmentit que ni el PP ni el PSOE (atès que va estar sota governs de José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez) li demanessin “mai que conculqués la llei o cometés un delicte”. “Si hagués rebut una ordre en aquest sentit, no l’hauria complert”, ha proclamat.