Sara Bailac i Ardanuy (Lleida, 1986) és senadora d’ERC des del maig del 2019 i en la legislatura actual, la seva tercera a la Cambra Alta, n’és la portaveu. Viu amb un peu a Madrid i un a Lleida i atén ElNacional.cat per videotrucada des de casa seva, on torna sovint per palpar les demandes de la ciutadania i conèixer les reivindicacions del territori. A més, està carregant les piles per les setmanes que l’esperen, en les quals l’activitat del Senat es multiplicarà: hi ha arribat l’amnistia i ara comença una tramitació que s’allargarà dos mesos. Els focus mediàtics estaran en la comissió que estudiarà el text (on previsiblement el PP aprovarà un vet) i en la Comissió de les Comunitats Autonòmes, que elaborarà un “informe fakesobre l’impacte autonòmic de l’amnistia. Davant les sospites d’una presumpta dilatació del recorregut de l’amnistia, Bailac està convençuda que el PP es limita a fer “soroll” i no aconseguirà “aturar, allargar o dilatar” la seva entrada en vigor. En una altra línia, l’actualitat del Senat, que aquesta legislatura ha sumat un ple més al mes, també passa per denunciar “el llast dels recursos que se’n van de Catalunya i no tornen i dels recursos que es prometen i no arriben”. L’aposta d’ERC són les encomanes de gestió.

Era previsible l’ofensiva que ha fet el PP contra l’amnistia en diferents fronts a través del Senat? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès?
Tot el que ha anat passant al Senat des de fa mesos, anticipant l’arribada de la llei d’amnistia, era previsible. Hem vist un ús completament partidista per part del Partit Popular. Aquesta ofensiva no ens sorprèn perquè el PP no té cap altra proposta per Catalunya que no passi per la repressió política. I el que hem estat veient els darrers mesos, i també ara, és un PP més preocupat per marcar-li el pas a Vox sobre qui és més anticatalà que no pas per mantenir unes mínimes garanties democràtiques en el procediment de la tramitació de la llei d’amnistia.

El xoc entre el Senat i el Congrés és una rebequeria del PP, estem convençuts que no aconseguirà aturar o allargar el tràmit de l’amnistia al Senat

Consideres que el PP ha sobrepassat alguna línia vermella en aquest temps?
S’ha vist que el Partit Popular està disposat a qualsevol cosa per intentar fer soroll i intentar aturar la tramitació de la llei d’amnistia al Senat. La reforma del Reglament l’ha de dirimir el Tribunal Constitucional, no ens sorprendria que hi posi pegues. El que tenim molt clar és que tot el que està fent el Partit Popular i tot allò que pugui fer d’ara endavant només serà soroll, que no hi haurà res del que pugui fer que acabi provocant una dilatació de la tramitació de la llei d’amnistia o que pugui frenar-la perquè això directament seria un frau de llei. No hi ha cap base legal que permeti allargar el tràmit i, per tant, estem convençuts que el dia 16 de maig acabarà la tramitació al Senat i podrem passar a la següent fase, que és la d’abordar el conflicte polític de fons i plantejar una solució en forma de referèndum.

 

Quin recorregut li veieu al conflicte entre òrgans constitucionals que ha plantejat el PP entre el Congrés i el Senat?
Doncs aquesta maniobra ha estat la primera que no ha vingut preanunciada per Feijóo. Ha estat la primera estratègia i el primer entrebanc que planteja el grup parlamentari del PP al Senat. I hem vist com, en qüestió de dies, s’ha desinflat, perquè sembla que el PP finalment no elevarà aquest conflicte davant del Tribunal Constitucional. De fet, si hi ha un xoc de competències entre les dues cambres és aquest que mencionava, la reforma exprés del Reglament del Senat. Aquest anunci ens ha semblat una rebequeria del Partit Popular i estem convençuts que no aconseguirà aturar o allargar el tràmit de l’amnistia i, si ho fes, seria un frau de llei. Respon a la frustració que, per molt que tinguin la majoria absoluta del Senat, saben que no poden guanyar a la Cambra Alta allò que no han pogut guanyar políticament.

El PP feia servir bona part dels arguments que apareixien a l’informe dels lletrats del Senat, que diuen que l’amnistia és una reforma constitucional en coberta. L’és?
L’informe dels lletrats em sembla un nou exemple d’informe fet a mida i a la carta, al servei dels interessos del Partit Popular. Segurament per espolsar-se una mica el revés que li va suposar l’informe que el Senat va encarregar a la Comissió de Venècia, que va avalar l’amnistia com una eina homologable a nivell europeu. En tot cas, el que no és encobert és la tàctica del Partit Popular d’utilitzar els procediments al Senat a favor dels seus interessos partidistes.

Sara Bailac a la seu d’ERC / Foto: Marc Puig

D’aquí pocs dies, arrenca la tramitació pròpiament dita de l’amnistia al Senat. Com actuarà Esquerra durant aquestes setmanes?
Nosaltres continuarem plantant cara davant de cada un dels obstacles partidistes que vulgui plantejar el Partit Popular. Així ho hem fet en aquests mesos previs, presentant reconsideracions a les decisions de la Mesa, presentant propostes alternatives i denunciant l’ús partidista del Partit Popular del Senat.

Teniu pensat presentar esmenes a l’amnistia al Senat?
No. Per nosaltres, la llei d’amnistia és una llei sòlida, una llei robusta i una llei que s’ha treballat en el Congrés. De fet, s’ha entretingut al Congrés més temps del que hauríem desitjat.

L’amnistia és una llei sòlida, robusta i homologable a nivell internacional, però determinats poders de l’Estat tenen molts interessos per entorpir la seva aplicació

Et va sorprendre el ‘no’ de Junts a finals de gener?
Jo crec que aquests dos mesos són un temps preciós que hem perdut i que dona avantatge a les estratègies de tots aquells que volen entorpir l’aprovació i aplicació de la llei d’amnistia. Hem perdut un temps valuós. Nosaltres sempre hem dit que la llei ha de ser una realitat el més aviat possible. Hi ha més de mil independentistes que estan sent perseguits per les seves idees polítiques i que se’n veuran beneficiats.

 

L’amnistia està prou blindada per incloure tots els independentistes i, alhora, superar tots els filtres dels tribunals?
Sí. Creiem que la llei és una llei sòlida, robusta i homologable a nivell internacional, com ja ha avalat la pròpia Comissió de Venècia. Ara bé, un cop la llei sigui realitat, hem de defensar que sigui aplicada, i sabem que no ho tenim fàcil, perquè sabem que determinats poders de l’Estat tenen molts interessos, com acabem de veure en l’informe del Consell General del Poder Judicial, per entorpir l’aplicació de l’amnistia. Nosaltres entenem que l’amnistia és l’eina que ens permet obrir la segona fase de resolució del conflicte polític amb igualtat de condicions entre les diferents parts.

I, davant d’un PSOE que es nega de manera reiterada a acceptar aquest referèndum d’autodeterminació, com es pot obrir aquesta segona fase de la resolució del conflicte?
Nosaltres continuarem utilitzant tota la força que ens doni la ciutadania de Catalunya per anar a l’arrel del conflicte polític, que té el seu origen en una nació, que és Catalunya, que vol decidir lliurement el seu futur polític i que topa reiteradament contra un estat, l’espanyol, que li nega l’exercici del dret a l’autodeterminació, un dret reconegut també a nivell internacional. A nosaltres ens sembla que el referèndum respon a un dels grans consensos que existeix a Catalunya i és l’eina més democràtica que hi ha per resoldre el conflicte polític i perquè sigui la ciutadania de Catalunya la que pugui decidir sobre el seu futur polític.

Marta Vilaret, Sara Bailac, Laura Castel i Joan Queralt, després de reunir-se amb la Comissió de Venècia al Senat / Foto: Europa Press

Tornant al Senat, des d’Esquerra, anireu als debats que hi hagi a les comissions aquests dies o optareu per no participar-hi?
Nosaltres fins ara hem assistit a tots els debats que han existit al Senat. Sobre les properes passes, algunes les coneixem pels anuncis que Feijóo fa als mitjans de comunicació i, una vegada es concretin, anirem avaluant cas a cas quina és la millor manera per continuar defensant els interessos de la ciutadania de Catalunya al Senat.

Per exemple, està oberta la porta que el president Pere Aragonès participi en la Comissió General de les Comunitats Autònomes?
El president Aragonès serà convidat a participar el 8 d’abril a la Comissió de les Comunitats Autònomes, on s’estarà debatent un informe fake sobre l’impacte autonòmic de la llei d’amnistia. El Partit Popular intenta imposar la lectura que «Se rompe España» com si Espanya fos una galeta que es pogués trencar en funció de qualsevol proposta política que l’independentisme posa sobre la taula. I, per tant, serà el president de la Generalitat qui decidirà si accepta aquesta invitació i si torna a assistir a la Comissió de les Comunitats Autònomes, com ja va fer mesos enrere, quan va venir a defensar la llei d’amnistia i a no deixar que es parlés de Catalunya sense Catalunya.

Va ser un encert anar-hi a l’octubre quan es va debatre sobre l’amnistia?
Sí, la valoració va ser molt positiva. Catalunya va poder parlar amb veu pròpia, va ser el mateix president que va poder defensar els interessos de Catalunya davant d’aquells que només utilitzen Catalunya i no tenen cap proposta política per plantejar a Catalunya més que la repressió.

 

Quan passin les eleccions del 12-M, caldrà tornar a designar els senadors autonòmics que escull el Parlament de Catalunya. Oriol Junqueras no es podrà presentar el 12 de maig perquè encara està inhabilitat, però, un cop sigui amnistiat, us plantegeu que sigui senador per designació autonòmica i pugui tornar a la política institucional?
No és una qüestió que ens haguem plantejat. Jo tinc plena confiança en els senadors autonòmics amb els que contem avui: el Josep Maria Reniu, l’Héctor Sánchez i la Laura Castel. Espero que el Parlament els pugui tornar a renovar el mandat i ens enviï alguns senadors més.

Com dèies abans, el Senat ha estat a l’ordre del dia per l’informe de la Comissió de Venècia sobre l’amnistia. Del que diu, què és el que té més valor per l’independentisme?
Crec que un dels elements centrals del que diu l’informe és l’homologació de l’amnistia: que l’amnistia s’ha donat a diferents estats europeus, també en aquells que no tenien una previsió constitucional explícita per a l’amnistia, com en el cas d’Espanya. Jo crec que això clarament és un dard contra aquells que diuen que l’amnistia no està prevista a la Constitució espanyola i que és inconstitucional.

Tot i això, l’informe també apunta crítiques en algunes qüestions. Us preocupa que faci èmfasi en la tramitació que hi ha hagut al Congrés (diu que són desitjables debats pausats) i, en canvi, no reprovi la reforma de Reglament del Senat?
Jo crec que l’informe de la Comissió de Venècia no entra a qüestionar el procediment i entén que són les cambres legislatives les que han de legislar. I, en tot cas, no ens enganyem perquè els dos mesos que el PP vol allargar el debat al Senat no són per generar més consens sobre la norma o per millorar-la, són per desgastar el govern de l’Estat i generar soroll. Per tant, al Senat no es guanyarà més temps en el sentit que pretendria la Comissió de Venècia de poder tenir una llei més treballada i més debatuda. No ens enganyem, no serà això.

Patim al llast dels recursos que se’n van i no tornen i dels recursos que es prometen i no arriben, és urgent que s’accelerin les encomanes de gestió

Sortint de l’amnistia, quins altres focus poseu al Senat des d’Esquerra? Per exemple, el finançament i les inversions estan cridats a ser dos dels cavalls de batalla aquesta legislatura?
Sí, clarament. Evidenciar que a Catalunya patim un espoli fiscal i defensar la proposta que planteja el Govern de Pere Aragonès de la necessitat d’un finançament singular. És una de les qüestions que per nosaltres és molt rellevant. De moment, observem com el PSOE no té una proposta alternativa per resoldre aquest fet, que és flagrant i té un impacte directe sobre la nostra economia i sobre les oportunitats de la gent a Catalunya. I també fem evident quines són aquelles inversions que s’haurien pogut fer a Catalunya i que s’endarrereixen o es deixen d’executar. Per tant, patim al llast dels recursos que se’n van i no tornen, però també els recursos que es prometen i no arriben. Hem treballat amb la fórmula de les encomanes de gestió en l’àmbit de les infraestructures: que ens enviïn els recursos perquè nosaltres executem aquestes obres de millora, per exemple, a la N-260 per vertebrar les diferents valls del Pirineu. És urgent que les encomanes s’accelerin.

 

Tot i això, la Moncloa no acaba de comprometre’s amb la demanda de les encomanes de gestió i del finançament singular. Quin recorregut pot tenir això?
Segurament, necessitarem molta més força per continuar plantejant aquestes qüestions que ens preocupen i que també preocupen la ciutadania del país. El que no pot ser és que ens trobem davant d’un PSOE que ens va dir que ni amnistia, ni referèndum, ni finançament singular, ni català al Congrés. Per sort, amb la força d’Esquerra Republicana, hem demostrat que el PSOE no fa sinó que se l’obliga a fer i que algunes d’aquestes qüestions que havien dit que no farien mai han estat finalment possibles. Per tant, com més força ens doni la ciutadania, més força tindrem per fer possibles aquests impossibles que ens diu el PSOE.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!