Els nou magistrats conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reclamen que l’òrgan de govern dels jutges expressi un posicionament “clar i rotund” que posi fi a “l’assetjament i fallida de l’estat de dret”. És una sol·licitud que la majoria del CGPJ ha traslladat al president de l’òrgan, Vicente Guilarte, perquè inclogui el tema com a nou punt a l’ordre del dia del ple del pròxim dijous 21 de desembre.
Els vocals volen que s’examinin les relacions entre el Poder Judicial i la resta de poders de l’Estat, concretament, la “legalitat de les comissions parlamentàries d’investigació i el deure de compareixença dels jutges”, en referència a les comissions d’investigació que va aprovar el Congrés el dimarts.
En el seu escrit, argumenten que aquest pronunciament del CGPJ és necessari arran de les “inadmissibles declaracions, desqualificacions, assenyalaments, querelles i amenaces” que pateixen els jutges i magistrats pel “mer exercici de les seves funcions constitucionals”. I també apunten contra “la creació de diverses comissions parlamentàries de recerca nomenades amb la indissimulada intenció de criminalitzar la tasca judicial”.
La petició la signen els nou magistrats conservadors: Wenceslao Olea, Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona.
El TC expressa el seu suport a Concepción Espejel
Qui ja s’ha pronunciat és el Tribunal Constitucional, que ha acordat, per unanimitat, el seu “suport i solidaritat” a Concepción Espejel, magistrada del TC, exvocal del CGPJ i expresidenta de la Sala penal de l’Audiència Nacional, argüint que sempre “ha desenvolupat la seva funció jurisdiccional de manera impecable, íntegra i imparcial”. L’Alt Tribunal també ha expressat la seva preocupació pel “qüestionament que s’ha produït de manera pública, a l’àmbit parlamentari”.
Nogueras assenyala jutges des del faristol del Congrés
Tant els vocals del CGPJ com el TC al·ludeixen a la intervenció que va fer Míriam Nogueras el dimarts durant el debat de la creació de la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya, en la qual la portaveu de Junts al Congrés va definir com a “personatges obscurs” el jutge Francisco Pérez de los Cobos i els coronels de la Guàrdia Civil Daniel Baena i Diego Pérez de los Cobos i va qualificar de “personatges indecents” la mateixa Concepción Espejel, així com Carlos Lesmes (expresident del CCGPJ), Pablo Llarena (jutge d’instrucció del judici del Procés) i Carmen Lamela (instructora del Cas de Sandro Rosell). Nogueras també va mencionar el jutge del judici del Procés, Manuel Marchena.
A més, la portaveu de Junts al Congrés, va criticar que els “còmplices de la politització de la policia i de la justícia espanyola” tinguin “via lliure per seguir retorçant la llei i els drets i per acusar molts independentistes catalans de terroristes només per la seva ideologia”.
La justícia, en tromba contra Nogueras
Els pronunciaments del TC i dels magistrats del CGPJ no són, ni de bon tros, els primers sobre la intervenció de Míriam Nogueras. L’endemà del seu discurs, la va reprovar el president del CGPJ, Vicente Guilarte, que va amenaçar la portaveu juntaire amb “prendre mesures” per part de la institució. Per la seva banda, el president interí del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, va suspendre la seva reunió amb el ministre Félix Bolaños i va argumentar que les paraules de Nogueras “no tenen precedents” i no es corresponen amb “els requisits mínims de la separació de poders en un estat de dret”.
També van manifestar-se en contra associacions de jutges i fiscals. En un comunicat conjunt, l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, el Fòrum Judicial Independent, l’Associació de Fiscals i l’Associació Professional i Independent de Fiscals van considerar que “l’assenyalament públic de jutges” és “inassumible en democràcia”.
Nogueras va rebre el suport del secretari general de Junts, Jordi Turull, que a Twitter va fer servir el refranyer popular: “Si no vols pols, no surtis a l'era”.