El curs polític sembla que ja arrenca amb els nervis de molts per ser la seva estrena i la mandra d'altres per tornar per enèsima vegada a la feina de sempre. També és per a molts el retorn a la feina després d'unes vacances que ben segur a tothom se li han fet curtes. Qui encara té uns dies de vacances són els membres del Tribunal de Comptes que, tot i que potser no estan treballant com a tal, segur que tenen el cap a la feina i més després de llegir el titular de l'ABC d'aquest dilluns: "Guerra al sector progressista per presidir el Tribunal de Comptes". Segons explica el rotatiu, la guerra interna per la presidència (actualment en mans d'Enriqueta Chicano) marcarà, a partir del setembre, l'inici de curs al Tribunal de Comptes. Fonts internes del Tribunal de Comptes traslladen a l'ABC que "hi haurà batalla perquè no sembla que Chicano hagi de renunciar a la reelecció, però altres consellers li disputaran la presidència, apuntant Dolores Genaro i Joan Mauri, tots dos també de la majoria progressista". Si bé l'octubre de 2021 quan es va nomenar Chicano es va fer sense discrepàncies, ara el rotatiu assegura que la situació ha canviat i ja no hi ha unanimitat i que la carrera podria ser a tres. L'ABC, que reconeix que el Tribunal de Comptes no acostuma a protagonitzar molts titular, augura que això està a punt de canviar i recorda que els darrers mesos ja està generant interès com quan "la consellera Elena Hernáez, ocupada del procediment per recuperar la despesa pública del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i de la promoció del procés a l'exterior, va plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pels dubtes de l'aplicació de la llei d'amnistia, que obliga a perdonar la responsabilitat comptable del procés independentista català". Esperarem què diuen aquests titulars que sembla que arribaran.
En clau internacional, tant El País com El Mundo es fan ressò del bombardeig d'Israel al Líban i la resposta de Hezbollah amb el llançament de més de 300 coets. El País lamenta que aquests atacs creuats estan endurint el conflicte i El Mundo descriu l'atac com el més gran en 18 anys. L'exèrcit d'Israel va atacar la matinada passada el Líban després d'haver detectat un "imminent" atac de Hezbollah. Com a resposta, la força aèria d'Israel va llençar bombardejos "a objectius terroristes al Líban". Per la seva banda, Hezbolláh va llençar un nou atac massiu amb drons i míssils contra Israel, en resposta a l'assassinat del seu líder militar fa 1 mes a Beirut. L'intercanvi de foc és el més gran de les dues darreres dècades i va arribar només unes hores abans de negociar l'alto el foc entre Israel i Hamàs. Les últimes gairebé quatre setmanes a l'espera d'una resposta a l'assassinat de Shukr ja havien despertat intensos contactes internacionals per evitar més escalada, la suspensió d'un gran nombre de vols a Beirut i crides de les ambaixades perquè els seus ciutadans abandonessin el Líban. Tot això es va tornar a renovar aquest diumenge, amb companyies com la jordana Royal Jordanian anunciant noves suspensions a les rutes a la capital libanesa i la cancel·lació d'una sèrie de vols principalment des de ciutats de la regió i els seus voltants. Mentrestant, s'han accelerat els contactes per intentar contenir la situació i les crides a la desescalada.
Finalment, La Razón celebra que el curs polític torna a arrencar amb una enquesta i el següent titular: "El Partit Popular aconsegueix els 157/160 escons i l'esquerra s'enfonsa". A més, afegeix que el bloc de centredreta aconseguiria la majoria absoluta amb els 23/24 diputats de Vox". Fem un cop d'ull a l'enquesta de NC Report per La Razón: els de Pedro Sánchez podrien mantenir els seus actuals 120 escons i, fins i tot, arribar al 123, un resultat que contrasta amb sondejos anteriors que mostraven com els socialistes pagaven car l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el cas de l'esposa del seu líder. Tot i això, Sánchez no es podria mantenir a la Moncloa perquè els seus socis sí que es desplomen. La majoria absoluta l'obtindria la suma de PP i Vox. Concretament, els populars millorarien notablement el seu resultat, passant de 137 diputats a 157/160. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?.