Sectors de Junts s'estan organitzant per presentar una possible alternativa a Jordi Sànchez com a secretari general del partit després del malestar que ha generat la seva interpretació de l'1-O en la seva darrera carta pública. A més, estan disconformes per com va portar la negociació amb ERC.
Segons ha informat Europa Press, que Sànchez assegurés que l'1-O es va concebre més per forçar a negociar el govern espanyol que per proclamar la independència ha provocat molta incomoditat. De fet, aquestes paraules ja van provocar que dirigents de Junts qüestionessin públicament les seves paraules, entre els quals els vicepresidents del partit, Elsa Artadi i Josep Rius, així com la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, la portaveu del partit en el Congrés, Míriam Nogueras, l'exassessor de Ramon Tremosa com a eurodiputat, Aleix Sarri, i el mateix expresident Quim Torra.
Segons diverses fonts, també són crítics amb el paper en les negociacions amb ERC, ja que consideren que va tenir un "rol predominant, no deixant participar a exconsellers com Jordi Turull, i sense gairebé traspassar informació a la direcció".
Firmes per la dimissió
Els crítics amb Sànchez ja es van començar a reunir en conclaves interns aleshores i ara volen accelerar aquestes trobades. La intenció és pressionar perquè dilluns posi el seu càrrec a disposició de l'Executiva Nacional.
De fet, han impulsat un text perquè firmin els militants que vulguin, en el qual demanen "la dimissió del secretari general de Junts o que posi el seu càrrec a disposició dels afiliats en forma de votació per al seu cessament" si així ho decideixen.
En el text, a què ha tingut accés Europa Press, s'expressa el "descontentament per les inadmissibles" declaracions de Sànchez i es recull que els que es van afiliar Junts el van fer per fer efectiu el mandat popular sorgit de les urnes l'1-O, sent el pilar del projecte polític que defensa el partit.
"Les declaracions del secretari general, dient que ell pensava que el referèndum no era per declarar la independència de Catalunya, són un insult de cara al poble que va exercir el seu dret a vot arriscant les seves vides, un insult als exiliats, presos i represaliats (molts d'ells represaliats per demanar la seva llibertat, entre altres) i una falta de respecte als afiliats de Junts", destaca el document.
El Consell Nacional
A l'espera que Junts compleixi el primer aniversari del seu congrés fundacional a finals de juliol, la ponència organitzativa estableix que el Congrés Nacional es reunirà de forma ordinària cada dos anys, i anualment se'n convocarà un de caràcter consultiu per revisar l'orientació política. A més, l'Executiva, a través del seu president, que és Carles Puigdemont, pot convocar un congrés amb caràcter extraordinari sempre que el consideri convenient, i ha de fer-ho també quan el sol·licitin un 10% d'afiliats al corrent de pagament.
Coincidint amb el primer aniversari del partit, es convocarà el primer Consell Nacional de la formació durant la segona meitat de juliol, i es preveu portar a votació una proposta de resolució per reivindicar i "reafirmar la legitimitat de l'1-O com a moment fundacional de la república catalana".
"Ponts trencats amb Waterloo"
Malgrat les intencions dels crítics, aquests admeten que Sànchez té "molt poder territorial" i orgànic en el partit, i l'acusen d'haver frenat qualsevol debat sobre la línia estratègica independentista a seguir fins a la possible arribada dels indults per part del Govern central.
A més, asseguren que la relació de Sànchez amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont també s'ha refredat, fins al punt que consideren que ha trencat "els ponts amb Waterloo".
Malestar a l'ANC
Paral·lelament, la frase de Sànchez a l'article que va publicar en resposta a un altre del líder d'ERC, Oriol Junqueras, també pres a Lledoners, ha provocat malestar a l'ANC. 18 membres del secretariat de l'entitat sobiranista en l'etapa en què la presidia Sànchez han fet circular una carta en la qual refermen la seva lleialtat al mandat de l'1 d'Octubre, que consideren "un mandat legítim i guanyat". L'ANC, presidida actualment per Elisenda Paluzie, ha expressat el seu seuport a la carta d'aquests exmembres de la direcció.