Pablo Llarena ha redactat una euroordre de 60 pàgines per aconseguir portar fins al banc dels acusats del Tribunal Suprem els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig Gordi.

En la interlocutòria on demana l'ordre de crida i cerca els atribueix els mateixos delictes pels que van ser condemnats els presos polítics. A Toni Comín, exconseller de Salut, li atribueix els delictes de sedició i malversació. A Clara Ponsatí, exconsellera d'Educació, el delicte de sedició. I a Lluís Puig Gordi, exconseller de Cultura, l'acusa dels delictes de malversació i desobediència. 

L'escrit judicial descriu els fets des del 19 de desembre del 2012, quan Artur Mas com a president de la Generalitat signa amb Oriol Junqueras l'acord per a la Transició Nacional. A partir d'aquí es relata amb tot detall la cronologia dels fets des del Llibre Blanc fins al 9-N del 2014. Un moment en què cap dels encausats formava part del Govern de la Generalitat.

Amb la constitució del nou govern el 9 de novembre del 2015 comença un procés del qual només forma part Toni Comín com a conseller de Salut, perquè Clara Ponsatí i Lluís Puig Gordi no entren al Govern fins a l'estiu del 2017, just abans del referèndum de l'1-O.

En la interlocutòria Pablo Llarena explica les peticions que va fer Carles Puigdemont en el moment entre l'1-O i el 27-O. Explica que el president de la Generalitat havia reclamat la retirada dels càrrecs de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i del major Josep Lluís Trapero, a més d'una reunió amb el govern de l'estat espanyol "per explorar acords futurs".

Segons el jutge, Puigdemont va decidir el 19 d'octubre aprovar la declaració d'independència davant la negativa a les seves peticions. I amb la seva reacció va arribar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. 

Llarena explicita fins i tot quin dia va dimitir el conseller Santi Vila, el 26 d'octubre, just el dia abans de la declaració simbòlica d'independència i l'aplicació del 155.

Dels tres buscats per la justícia, però, Comín, Ponsatí i Puig, no en parla fins a la pàgina 27 de l'euroordre, i ho fa referint-se a l'actuació del Govern. Els tres encausats apareixen en el moment en què es relata la firma del decret del referèndum d'autodeterminació després del ple del 6 de setembre del 2017. L'escrit detalla fins i tot el paper de l'ANC i Òmnium Cultural. És aquí on surt la descripció dels fets del 20-S, que qualifica de "violent enfrontament".

Llarena cita la sentència del Suprem per dictar la nova euroordre i reformular els delictes.

Toni Comín

A Toni Comín, conseller de Salut, ara acusat de sedició i malversació se l'acusa de buscar els locals de votació de l'1-O.

"Les converses telefòniques intervingudes reflecteixen la participació d'Antoni Comín Oliveres, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Josep Maria Jové i Lladó, com a responsables destacats en la recerca dels locals on instal·lar els col·legis electorals, per a la qual cosa van fer gestions amb entitats municipals afins a la celebració de la consulta il·legal per aconseguir aquesta cessió, i també van buscar instal·lacions alternatives en aquells municipis que no van prestar aquest suport o en aquells llocs en què algun centre va ser tancat com a conseqüència de l'actuació judicial", diu en la interlocutòria Pablo Llarena.

Explica Llarena que perquè tot quedés sota la seva responsabilitat, Comín va cessar els representants dels 29 consorcis sanitaris. Al departament de Comín li atribueixen una despesa destinada al referèndum de 233.180,55 euros.

Clara Ponsatí

A Clara Ponsatí, consellera d'Educació, acusada ara de sedició, se li atribueix disposar dels centres públics per fer la votació i la posa en el mateix sac que a Dolors Bassa per fer el mateix amb els locals que depenien del Departament de Treball: "Estaven compromesos amb la celebració del referèndum, van procedir de manera semblant a com havia fet el conseller de Sanitat el dia 22 de setembre i van assumir la direcció i decisió sobre els centres escolars i els centres cívics que depenien de les seves respectives conselleries".

Lluís Puig Gordi

A Lluís Puig Gordi, conseller de Cultura, acusat de desobediència i malversació, li atribueixen una despesa destinada al referèndum de l'1-O de 238.003,35 euros.