Un mes i cinc dies. Això és el que ha trigat la derogació del delicte de sedició a arribar a la seva votació final al Congrés des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la seva substitució pels desordres públics agreujats. Un mes i cinc dies en els quals l’executiu de PSOE i Podemos ha presentat esmenes al projecte de llei per canviar la llei orgànica del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional —i evitar així més bloquejos— i en els que els socialistes han pactat amb Esquerra Republicana una modificació del delicte de malversació.

Des que el passat 10 de novembre Sánchez va anunciar la modificació del Codi Penal, a Madrid se l’ha acusat de traïció a Espanya; i ha originat una revolta dins del PSOE en l'àmbit estatal. Va ser el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el primer a carregar durament contra la Moncloa per haver pactat la reforma de la sedició amb els “delinqüents” independentistes responsables del Procés i del referèndum de l’1-O. El baró socialista instava Sánchez a “mantenir la posició de no tocar” els delictes relacionats amb la corrupció. Espanya passa per “un moment greu”, va afirmar el manxec. I en la mateixa línia s’ha pronunciat el president d’Aragó, Javier Lambán, que ha opinat que “malversar fons públics per finançar un delicte tan gravíssim com el dels independentistes catalans hauria de tenir una consideració agreujada”. Fins i tot el diputat socialista Odón Elorza ha manifestat el seu “malestar” per la “rapidesa i la manca de debat intern” al voltant de la reforma del Codi Penal.

No només llancen dards els socialistes contraris a negociar amb l’independentisme una derogació de la sedició i una reforma de la malversació. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va desautoritzar aquest dimecres Page acusant-lo de falta de “lleialtat”. De la mateixa manera, tot i que sense atiar tant el conflicte, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, va afirmar que respecta “molt la llibertat d’expressió” però que no comparteix les declaracions del president de Castella-la Manxa.

El pacte entre PSOE i ERC sobre malversació

Què han pactat Esquerra Republicana i el PSOE respecte del delicte de malversació? Cal primer repassar quina fou la proposta dels republicans: despenalitzar l’1-O amb una modificació del Codi Penal que només castigués amb una forquilla dels sis mesos als tres anys qui malversi diners públics sense ànim de lucre personal. Finalment, però, els republicans van acceptar l’esmena que volia imposar el PSOE: condemnar amb un a quatre anys de presó al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Es tracta d’una esmena que també inhabilita el funcionari en una forquilla que va dels dos als sis anys.

Amb l’esmena transaccional pactada entre PSOE i ERC, s’estableixen tres tipus de conductes castigades per aquest delicte: apropiació o intent d’apropiació de patrimoni públic ja sigui per a enriquiment propi o de tercers, l’ús temporal de patrimoni públic per a ús privat i la de donar al patrimoni públic una aplicació diferent que aquella a la que estava destinat. Aquest darrer punt fixa com a requisit per a les penes de presó que el desviament pressupostari causi un “dany o entorpiment greu del servei públic”. És per això que Esquerra Republicana considera que fets com l’1-O no es poden castigar; però el PSOE no ho veu de la mateixa manera, a més que caldria veure quina opinió en tenen els jutges espanyols.

Esmenes als desordres públics agreujats

D’altra banda, en la negociació dels republicans amb els socialistes, la formació de Gabriel Rufián va aconseguir afegir una esmena en la qual s’afegeix que en el cas d’invasió d’instal·lacions és necessari “que s’alteri greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs”. També van acordar establir que l’aplicació dels desordres públics agreujats no és un “simple agreujament” de les conductes recollides en el tipus bàsic, sinó que està previst per a casos “excepcionals” en els quals es produeixi “un comportament autònom i amb elements disposats des de l’inici a alterar greument l’ordre públic”. Es tracta d'uns apunts per evitar la criminalització de la protesta que tant havien criticat formacions com Unidas Podemos i Junts per Catalunya, a més dels republicans. 

Les esmenes sobre el CGPJ i el TC, recorregudes

Hores abans que se celebri el Ple del Congrés per a la votació final de la reforma del Codi Penal, el Tribunal Constitucional es reunirà en un Ple extraordinari convocat per a les deu del matí. El motiu? Resoldre el recurs d’empara que va presentar un dia abans el PP per frenar el canvi en la llei orgànica del Poder Judicial i la llei del TC. El recurs del PP arriba quan els populars mantenen el seu bloqueig en la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, i quan la mateixa cúpula es nega a proposar els seus dos magistrats pel Tribunal Constitucional també pel bloqueig dels vocals conservadors.

El PP ha recorregut el cop de taula del PSOE i Unidas Podemos en forma de dues esmenes. Una que canvia la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots. I una altra que permetria al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats.

“Toc d’atenció” als jutges amb el ‘només Sí és Sí’

D’altra banda, el Codi Penal afegeix una esmena per evitar que els tribunals apliquin una rebaixa de penes a agressors sexuals amb la llei del ‘només Sí és Sí’. El portaveu dels socialistes al Congrés dels Diputats, Patxi López, va arribar a dir que aquest moviment es pot entendre com “un toc d’atenció” als jutges.