Un nou informe dels lletrats del Congrés dels Diputats posa en dubte que el projecte de llei d'amnistia pactada entre el tàndem PSOE-Sumar i l'independentisme i que s'està tramitant ara a la Cambra Baixa espanyola sigui constitucional. El text, presentat per la Comissió de Justícia, argumenta que aquesta suposada inconstitucionalitat de la proposta d'amnistia que es planteja no és clara i manifesta, però assenyala dubtes sobre el fet que podria arribar a contradir la Carta Magna espanyola i que potser faria falta reformar la Constitució perquè encaixés, segons ha avançat aquest dimecres La Vanguardia i ha pogut comprovar El Nacional. Alhora, també critica la "indeterminació" de la llei i el seu abast, que podria incórrer en una infracció del "principi d'igualtat", trepitjar potestats dels tribunals i contradir el Dret europeu.
El text, al qual ha tingut accés aquest diari, apunta que "la iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda en la Constitució, de manera que hauria de ser articulada a través del procediment de reforma constitucional", alhora que assenyala que "des d'aquesta perspectiva, aquesta iniciativa desbordaria la naturalesa de la llei singular" i els principis de "raonabilitat, proporcionalitat i adequació" als quals s'hauria d'atenir a una proposició de llei comuna. Quant a la concordança amb el Dret europeu, el text dels lletrats planteja dubtes també sobre el fet que amnistiar delictes de malversació, terrorisme —sempre que no hi hagi una sentència ferma, segons recull la proposta de llei d'amnistia— o retirar euroordres de detenció càpiga dintre de la legislació de la Unió Europea.
L'informe dels lletrats critica també que la proposta de llei empri com a justificació el precedent de l'amnistia de 1977, prèvia a la Constitució, que va possibilitar la desarticulació de l'Estat franquista —amnistiant els crims de la dictadura, alhora que també els empresonats per motius polítics per part del franquisme— i la posterior reconversió del règim cap a la democràcia liberal amb la Transició. “L'afirmació que l'amnistia prèvia a la Constitució formés part del pacte constitucional originari genera dubtes que pugui constituir la premissa a partir de la qual es pugui deduir que l'amnistia com a figura jurídica estigui permesa per la Constitució, oberta a l'àmbit de decisió del legislador”, apunta el text.
"Delimitació arbitrària" de l'abast
Els lletrats també assenyalen que els suposats delictes que la proposta de llei ha d'amnistiar queden "indeterminats". "En excedir el concepte de singularitat traçat pel Tribunal Constitucional, podria suposar una delimitació arbitrària d'aquest àmbit d'aplicació amb infracció al principi d'igualtat". Alhora, el text dels juristes del Congrés també afirma que l'amnistia podria trepitjar terreny del poder judicial, en tant que el seu contingut aborda potestats que l'article 117.3 de la Constitució atribueix en termes taxatius "exclusivament als jutjats i tribunals".
L'informe no és vinculant
Amb tot, aquest informe dels lletrats no és vinculant. Ara, l'argumentació dels juristes del Congrés serà analitzada per la Comissió pertinent en el mateix termini en el qual els grups parlamentaris poden fer esmenes parcials per afinar la llei, abans de ser aprovat el text final per enviar-ho al Senat. El darrer informe elaborat pels lletrats del Congrés sobre l'amnistia, de l'octubre passat, va permetre iniciar la tramitació de la proposició de llei en considerar que no es tractava d'un indult general, una mesura que la Constitució prohibeix explícitament.