El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ha confirmat el segon judici contra el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la pancarta de suport als presos independentistes penjada al Palau de la Generalitat. Una pancarta penjada després de les eleccions municipals, el 27 de maig del 2019, que va denunciar l'entitat Impulso Ciudadano i que farà seure per segon cop Torra al banc dels acusats.

A partir del primer judici, el TSJC va inhabilitar Quim Torra el setembre del 2020 —cosa que va provocar la convocatòria d'eleccions—, per no treure una primera pancarta del balcó de la Generalitat. Torra és el tercer president de la Generalitat fulminat.

El tràmit, rebutjant el recurs, arriba 48 hores després de les eleccions del 14-F al Parlament de Catalunya i se suma als moviments judicials que està havent-hi un cop passats els comicis. Ahir va ser la Fiscalia qui va recórrer el tercer grau dels presos polítics. Avui, moviment contra Quim Torra, el mateix dia que els Mossos d'Esquadra han detingut Pablo Hasél per ordre de l'Audiència Nacional, justament per expressar-se contra la monarquia amb les seves cançons i tuits, cosa que ha derivat en una condemna per un delicte d'enaltiment del terrorisme i per injúries a la monarquia.

El jutjat ja havia deixat Torra a un pas de judici, però la defensa i també l’acusació popular havien presentat dos recursos per mirar de frenar la nova vista oral. Ara han estat rebutjats i s'ha confirmat per tant la seva decisió anterior.

En aquella resolució, la magistrada constatava que la conducta de Torra “demostra indiciàriament una contumaç rebel·lia enfront d’allò ordenat” pel TSJC el 19 de setembre del 2019, quan li va donar 48 hores per retirar la pancarta. 

La defensa havia demanat noves testificals per incloure a la instrucció, entre les quals hi havia mossos d'esquadra i els advocats de la Generalitat. Però el jutge ho ha desestimat: "No només no es consideren imprescindibles, sinó que es consideren sobreabundants, ja que ni els mossos d'esquadra ni els lletrats de la Generalitat la declaració dels quals es sol·licita, poden aportar res de nou ni diferent del que ja consta en les actuacions".

 

 

En el seu recurs Torra també indicava que l'escrit del jutjat obvia en la cronologia dels fets que el llavors president va recórrer l'ordre que l'obligava a treure la pancarta, de manera que argumenta que encara no era una ordre ferma. Segons la defensa, aquesta omissió "desequilibra la investigació i fa perdre la imparcialitat". En aquest punt, els advocats diuen que és "evident" que Torra estava emparat en preceptes legals i constitucionals com el dret a recórrer. De fet, asseguren que aquest dret "es veu violentat, si no anul·lat, des del moment en què es planteja que la desobediència es produeix fins i tot estant recorregut el requeriment". Així, la defensa critica que per denunciar la desobediència de Torra, primer "s'hauria d'haver esperat que es produís" un cop s'hagués resolt el recurs que va presentar.