Segon càstig. La titular del jutjat penal 6 de Barcelona ha condemnat  Quim Torra a 15  mesos d’inhabilitació a càrrec públic  i a  pagar una multa  de 24.000 euros per no haver despenjat la pancarta en favor dels presos polítics i exiliats que li exigia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el setembre de 2019, tot i que no fos període electoral. La causa es va iniciar arran d’una denúncia realitzada per l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano. La sentència no és ferma i ara es pot presentar recurs a l'Audiència de Barcelona.

És la segona condemna al 131è president de la Generalitat pels mateixos fets. La primera sanció per no retirar la  pancarta en època electoral el 2019,  com li demanava la Junta Electoral Central (JEC),  li va costar el càrrec de màxima autoritat del país el setembre de 2020. La primera condemna d’un any i mig  d’inhabilitació i 30.000 euros de multa la va complir l’abril passat. 

Judici

En el segon judici, celebrat el març passat, la fiscal li va tornar a demanar 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros, mentre la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye, va sol·licitar l’absolució. La magistrada Diana Marcelo va acordar de jutjar Quim Torra en absència, tal com permet la llei i amb l’acord de totes les parts. Torra va fer un vídeo el mateix matí del judici, on anunciava que no es presenta al jutjat perquè considera que és “un judici polític”.  La fiscal l’acusava d’un delicte de desobediència perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar 48 hores per despenjar la pancarta i Torra no ho va fer al·legant que l’ordre vulnerava la llibertat d’expressió. Finalment, el tribunal va ordenar als Mossos d’Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau de la Generalitat.

En la resolució, de 18 pàgines, la magistrada, reprodueix raonaments de la sentència del TSJC que  va condemnar Torra, i  considerada que analitza la mateixa qüestió que l’actual cas i  conclou que “no es pot emparar els fets de l’acusat per l’exercici legítim dels drets fonamentals adduïts o la inviolabilitat parlamentària”. Tampoc accepta la concurrència d’excusa absolutòria, en considerar que l’ordre que li va donar el TSJC era correcta. Així, amb les proves documentals i testificals analitzades, la magistrada conclou que Torra és autor d’un delicte de desobediència.

Liquidada

A finals de l’abril passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar que  donava “per complida  la pena de multa i extingida la responsabilitat del penat”  Quim Torra amb efectes des del 3 de gener de 2022 per la sentència condemnatòria per desobediència  a la Junta Electoral Central  (JEC) per no haver retirat una pancarta en favor dels presos polítics i exiliats  en època electoral, dictada pel mateix TSJC, el desembre de 2019, i ratificada pel Suprem.

La liquidació de la sanció  va arribar pocs mesos després que tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC)  qüestionessin que aquesta condemna hagi implicat la seva inhabilitació total del càrrec, sobretot de diputat, perquè el seu mandat era més extens que la pena. 

TC desestima

Precisament, el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha informat avui que ha desestimat el recurs d'empara presentada per Quim Torra, contra la resolució de 13 d'octubre de 2020, dictat TSJC, pel qual es desestima el recurs de súplica interposat contra la interlocutòria de 28 de setembre de 2020, també impugnada, que havia declarat la fermesa de la sentència condemnatòria, dictada pel TSJC el 19 de desembre de 2019, i que acordava la seva execució. El recurs d'empara dirigida contra la sentència condemnatòria va ser resolt pel TC, en la sentència de febrer passat. En canvi, el present recurs es dirigia contra les resolucions que van acordar la fermesa i execució d'aquesta sentència condemnatòria.

En el present recurs d'empara s'al·legava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en concret del dret al recurs i a la tutela cautelar, perquè l'execució de la sentència condemnatòria hauria impedit, d'una banda, l'accés efectiu a la jurisdicció constitucional i, per un altre, al fet que  el TC pogués acordar la suspensió cautelar de l'execució de la seva condemna. La sentència del Tribunal Constitucional, amb ponència del magistrat Antonio Narváez Rodríguez, desestima el recurs d'empara en entendre que no es va produir cap vulneració dels drets invocats. Per contra, el vicepresident Juan Antonio Xiol Ríos ha anunciat la formulació d'un vot particular contra la sentència, al qual ha manifestat la seva voluntat d'adherir-se el magistrat Ramón Sáez, com ja va ocórrer en la primera resolució. Avui no s'ha difós el seu contingut.