Més moviments al Tribunal Constitucional. Quan falten poques hores perquè expiri el termini per presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia, les comunitats autònomes governades pel PP continuen inundant el tribunal de garanties. Als governs i parlaments autonòmics que ja havien consumat l’ofensiva, s’hi han sumat, successivament i progressiva, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de La Rioja, la Junta d’Extremadura, el govern de Cantàbria i govern de les Illes Balears. A més, els executius valencià, castellanolleonès, càntabre i balear també han recusat el president del TC, Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa), i els vocals Juan Carlos Campo (exministre de Justícia) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). És el mateix que han fet el PP, la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia. D’altra banda, el govern de les Canàries (integrat per Coalició Canària i el PP) ha descartat finalment fer el pas.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
Generalitat Valenciana: “És una aberració legislativa que premia la deslleialtat, l’egoisme i la insolidaritat”
El Consell de la Generalitat Valenciana es va reunir ahir a la tarda de manera extraordinària per aprovar el recurs. “El presentarem i estem presentant en aquests moments”, va dir Carlos Mazón posteriorment en roda de premsa. Tanmateix, el seu recurs encara no figurava en la informació que va remetre el gabinet de comunicació del TC. “Rebutgem una aberració legislativa que trenca la garantia de seguretat jurídica i la protecció dels drets de tots els espanyols, inclosos els més de cinc milions de valencians, i que, en última instància, premia la deslleialtat, l’egoisme i la insolidaritat”, va afirmar el president valencià.
Carlos Mazón va subratllar que el govern valencià no permetrà la “ruptura del principi de legalitat” que “posi en perill la igualtat de tracte que mereixen” els valencians, ni “les oportunitats que han de continuar tenint” davant una llei que “han imposat els mateixos delinqüents que se’n beneficiaran, com si al lladre se li consentís redactar el Codi Penal que més li convingui.” “En nom de cada valencià, ni un pas enrere”, va concloure.
Junta de Castella i Lleó: “En defensa de l’estat de dret”
D’altra banda, a primera hora del matí, qui ho ha confirmat ha estat Alfonso Fernández Mañueco. La Junta de Castella i Lleó ha fet el pas “en defensa de l’estat de dret i del principi d’igualtat entre tots els espanyols, pilars bàsics sobre els quals s’assenta la Constitució”. En relació amb les recusacions, ha al·legat “l’acreditada vinculació” de Conde-Pumpido, Campo i Díez amb l’assumpte. “L’aplicació de l’amnistia ha suposat uns privilegis per a certes persones que han comès uns fets delictius d’extraordinària gravetat”, ha afegit el conseller de la Presidència, Luis Miguel González Gago.
Govern de La Rioja: “Suposa un atac a la democràcia i a la configuració constitucional”
A mig matí, també ho ha confirmat el govern de La Rioja, que ha adduït que la llei d’amnistia suposa un “atac a la democràcia i a la configuració constitucional d’Espanya” i una “important violació dels principis constitucional d’igualtat”. El portaveu de l’executiu de La Rioja, Alfonso Domínguez, ha lamentat que la norma “dinamita decisions fermes adoptades pel poder judicial” i “manifesta una rotunda arbitrarietat”, i ha assegurat que la regulació de l’amnistia “exigiria prèviament una reforma constitucional en forma i fons, no de manera encoberta i fraudulenta”.
Junta d’Extremadura: “Un privilegi de què no poden disposar la resta de ciutadans espanyols”
Més recursos. La Junta d’Extremadura, presidida per María Guardiola, considera que la llei d’amnistia estableix “infundadament” que “per uns mateixos fets il·lícits i en un mateix àmbit temporal, uns espanyols hauran de respondre mentre que altres quedaran exonerats de qualsevol responsabilitat penal, administrativa i comptable”. Així ho ha assegurat la portaveu del govern extremeny, Victoria Bazaga, que ha sostingut que la norma concedeix un “benefici” i “l’eliminació de responsabilitats penals, comptables i civils” a uns ciutadans pel “mer fet d’haver realitzat les seves conductes delictives en una determinada comunitat autònoma”, cosa que suposa un “privilegi del qual no poden disposar la resta de ciutadans espanyols”.
Govern de Cantàbria: “Un míssil a la línia de flotació de la democràcia”
Per la seva banda, el Govern de Cantàbria reitera que la llei “vulnera els principis de separació de poders i seguretat jurídica”, és “arbitrària” i genera “distorsions al principi d’igualtat” i afegeix que, així mateix, “vulnera el principi que els fons públics s’han d’utilitzar d’acord amb els principis d’eficiència i economia, ja que perdona les responsabilitats comptables dels que han manejat els fons públics per a fins il·lícits”. La presidenta càntabra, María José Sáenz de Buruaga considera que la norma és un “míssil a la línia de flotació de la democràcia” i un “greu atac al model de convivència” i ha argumentat el recurs per una “qüestió de decència democràtica”. “Com a govern, tenim l’obligació i el deure moral d’actual per defensar l’ordre constitucional i l’interès general”, ha reblat.
Govern de les Illes Balears: “Possibilita que les Corts Generals suplantin el poder judicial”
L’últim govern autonòmic a confirmar la presentació del recurs ha sigut el de les Illes Balears. L’executiu presidit per Marga Prohens l’han interposat mitjançant l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, que argumenta que la llei és “contrària al principi d’interdicció de l’arbitrarietat” i ataca el principi de separació de poders perquè “vulnera de manera flagrant l’atribució exclusiva als jutges i tribunals de l’exercici de la potestat jurisdiccional”. Què argumenta? Sosté que “priva d’efectes les sentències”, “possibilita que les Corts Generals puguin suplantar el poder judicial en les seves funcions i considerar antijurídica la legislació que al seu dia varen aplicar els tribunals de justícia”. En la línia d’altres recursos, el govern balear esgrimeix que la norma “reconeix un privilegi a uns ciutadans pel sol fet d’haver dut a terme les conductes en una comunitat autònoma determinada” i, per tant, és un “privilegi del qual no poden disposar ni poden aspirar la resta de ciutadans espanyols ni, òbviament, els residents a les Illes Balears”.
Canàries descarta finalment acudir al TC
Una altra de les incògnites que encara romania era si el govern de les Canàries recorreria la llei d’amnistia al Constitucional. I, finalment, l’executiu format per Coalició Canària i el PP (amb la presidència de Fernando Clavijo) tanca la porta a això, segons indiquen fonts de l’executiu a ElNacional.cat. El passat 30 de maig, el mateix dia que el Congrés va aprovar definitivament la norma, el govern canari va sol·licitar als seus serveis jurídics que estudiessin la possibilitat i viabilitat de presentar un recurs. El vicepresident Manuel Domínguez va afirmar que la llei “ha estat realitzada a mida per beneficiar només uns quants” i va expressar els seus “seriosos dubtes” sobre la constitucionalitat de la norma. En la votació a la cambra baixa, Coalició Canària es va desmarcar dels socis d’investidura i va votar-hi en contra.
“El govern d’Espanya ha fet de la llei d’amnistia una causa d’Estat, prioritzant-lo sobre altres problemes que afecten altres comunitats com, per exemple, el fenomen migratori, un drama humanitari a què no han aplicat, ni de bon tros, la mateixa velocitat, ni el mateix interès,” va assenyalar Manuel Domínguez. Ara el govern de les Canàries fa marxa enrere perquè “està centrat en altres assumptes”, segons apunten fonts de l’executiu a ElNacional.cat. No obstant això, les mateixes veus deixen clar que la seva posició contrària a la norma de l’oblit penal “continua sent la mateixa” i assenyalen que han fet “seguiment dels recursos presentats per altres comunitats autònomes”, que “tindran el mateix recorregut que hagués tingut si l’haguessin presentat les Canàries”.