Sense rendició. Els germans bessons Pepus i Maribel Ferrándiz han presentat una querella per les tortures que van patir a la Prefectura Superior de la Policia de la Via Laietana el 1971, segons han anunciat aquest dimarts a la tarda en un acte amb l’advocada Sònia Olivella d’Irídia, al casal del barri Prosperitat de Barcelona, ple a vessar de veïns. La querella dels germans Ferrándiz contra quatre agents de la policia espanyola és la segona que es presenta contra policies de Via Laietana als jutjats de Barcelona. La primera va ser presentada per Carles Vallejo, que inicialment una magistrada no ha admès a tràmit perquè està en vigor la llei d’Amnistia de 1977, tot i que ara l’Audiència de Barcelona ha de resoldre si es poden investigar els fets amb el nou marc de la llei espanyola de Memòria Democràtica, com sosté la Fiscalia.
La nova querella s’inclou en la campanya unitària Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria, que demana que la comissaria, "símbol de la tortura i la impunitat", deixi de ser un espai policial per convertir-se en un centre de memòria, d'arxius i d'interpretació de la tortura i la repressió, tal com reivindiquen entitats com Òmnium Cultural, l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) i la Comissió de la Dignitat, que es manifesta cada primer i tercer dimarts de cada mes davant l’edifici policial, on distintes víctimes expliquen la seva experiència o se les recorda.
A més, s'ha convidat els presents a assistir aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l'acte musico-reivindicatiu, que les entitats memorialistes i de drets humans han convocat, com fan cada any en el marc de la commemoració del 20 de novembre, la mort del dictador.
A la Prefectura, 32 dies
Els bessons Ferrándiz van ser detinguts i portats a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, que les entitats memorialistes defineixen com a “símbol de la topografia del terror de Barcelona durant el franquisme i els anys posterior” l’any 1971. Tenien 17 anys i els van detenir perquè militaven a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya). Ambdós van estar detinguts a la Prefectura durant 32 dies per l'estat d'excepció: "Van ser agredits físicament i psicològica en els nombrosos interrogatoris als quals els van sotmetre agents de la Brigada Político-Social", recull la querella, que signa l'advocada Laura Medina.
"La policia va venir a casa, ho van remenar tot, i ens van detenir perquè ens van delatar. Aquesta querella la presentem en nom de totes les persones que van partir tortures, per dignificar-les i volem que s'acabi aquesta impunitat de la dictadura franquista", ha declarat la Maribel a l'acte.
Els querellats són: Vicente Juan Creix, comissari en cap en els moments dels fets; Rafael Núñez Valverde, inspector en cap; Atilano del Valle Otero i Genuino Nicolás Navales García, que van participar en les vexacions.
A l'acte, la penalista Sònia Olivella ha explicat que, malgrat que la querella de Vallejo no s'ha acceptat en el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, cal veure a quin jutjat d'instrucció recau la dels germans Ferrándiz. Ha afegit que tot i que la nova llei espanyola de Memòria no és prou explícita, "cal que s'investiguin les tortures del franquisme perquè són crims contra la humanitat que no prescriuen". El periodista David Fernández i l'advocat Pep Cruanyes han exigit que les institucions reconverteixin Via Laietana en un centre de memòria, tal com va aprovar el Congrés el 2017, i ara recull la llei de memòria.
Lluites unides
Per la seva part, Carles Vallejo s'ha mostrat agraït de trobar companys de presó, com en Palomas, que tenia una llarga condemna, i ha reivindicat: "Les querelles són per reivindicar que som represaliats, d'un continuat de les lluites, no que som víctimes".
En aquest sentit, Pepus ha reclamat que, a més dels dissidents polítics i sindicals, tampoc s'oblidi als castigats pel franquisme com el col·lectiu LGTBIQ. Ha recordat el gran paper que en democràcia van fer molts d'ells després per "reivindicar mitjans i recursos per als barris a través de les associacions de veïns". Dues veïnes de Nou Barris també han donat el seu testimoni que segueixen implicades per la lluita de les persones, com ara els desnonaments i reclamar la salut pública per a tothom.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!