Optimisme. El Pacte contra la segregació escolar celebra aquest any el seu cinquè aniversari d'aplicació, i ho fa amb la confiança de poder continuar revertint una de les principals xacres que afecten durament el sistema educatiu català. L'acord, que va ser firmat el març del 2019 amb un impressionant consens polític i social —va comptar amb la implicació de tots els agents de la comunitat educativa, des dels docents, els sindicats i les patronals fins a la Generalitat, els ajuntaments i els grups parlamentaris— ha tingut reunions de seguiment constants. Aquest dimecres se n'ha celebrat la vuitena, al Parlament de Catalunya i amb la participació de tots els actors. Abans, però, tres veus han volgut explicar els resultats que ha registrat el Pacte en aquest temps: la consellera d'Educació, Anna Simó; la presidenta de la cambra, Anna Erra; i la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas. Aquesta darrera és precisament la institució que va promoure l'ampli acord.

I ha estat la mateixa síndica qui ha explicat com el Pacte ha permès, a través de l'aplicació de les mesures acordades en els darrers cinc anys, reduir en més del 20% els nivells de segregació escolar globals del sistema educatiu català, i més del 35% en termes intramunicipals. "Anem per bon camí", ha assegurat Giménez-Salinas, a continuació. Això sí, sense evitar destacar la necessitat d'ampliar l'abast d'aquesta estratègia per combatre també la segregació que es dona dins dels mateixos centres.

Durant la trobada, la sindicatura de Greuges també ha presentat un extens informe sobre aquesta problemàtica en què ha assenyalat altres punts de preocupació. El document posa el focus en el fet que la segregació escolar s'articula fortament sobre la base del racisme estructural, encara que "faci mal dir-ho així de clar". De fet, a Catalunya l'arribada de població estrangera explica aproximadament la meitat de l'increment dels alumnes des de l'any 2000, fins al punt que ara representen el 19% de la totalitat. I les mesures implementades fins a l’actualitat encara no han permès capgirar la guetització dels 250 centres catalans amb una concentració més elevada d’alumnes en situació socioeconòmica adversa. Ara bé, la lluita contra el racisme també ha d'anar acompanyada del reconeixement de la desigualtat d'oportunitats i de resultats que existeix. "Perquè si l'escola no funciona com a ascensor social, tots els esforços que fem no serviran de res", ha lamentat la síndica.

Simó i Erra aposten per continuar treballant

Per la seva banda, Anna Simó s'ha estrenat com a consellera en aquestes reunions de seguiment del Pacte, remarcant la voluntat del seu equip i del seu Departament per "mantenir el compromís" adquirit ara fa cinc anys. "Cal fer una feina contínua, sostinguda, exigent i autoexigent al llarg del temps", ha subratllat. La consellera ha declarat que, per a ella, l'escola és el servei públic més essencial, cosa que s'ha fet evident en les situacions extremes, com va ser l'època de la covid. "Tenim més alumnes en situació de vulnerabilitat que abans de la pandèmia, i els que ja ho eren ara ho són encara més", ha lamentat. Per fer-hi front, ha explicat la intenció de la Generalitat de destinar-hi els recursos necessaris.

Finalment, en l'obertura de la reunió també s'ha pronunciat Anna Erra, qui casualment va firmar el Pacte el 2019 com a alcaldessa de Vic i té experiència professional com a docent. En el seu breu discurs, ha optat per assenyalar la necessitat d'evitar que la incorporació d'un alumnat divers al sistema porti a una societat "fragmentada, desigual i distant" entre comunitats i barris. "Catalunya ha de continuar sent un sol poble", ha defensat, argumentant que l'escola ha de ser un baluard imprescindible en l'objectiu de país de formar una nova generació crítica i de protegir la llengua catalana.