Ja ha començat la campanya pel congrés nacional d’ERC que se celebrarà el 30 de novembre. En aquest la militància triarà entre tres candidatures i tres possibles líders: Oriol Junqueras, Xavier Godàs o Helena Solà. Les primàries arriben després de mig any de guerra interna, que va esclatar després dels nefastos resultats dels republicans en les eleccions al Parlament el 12 de maig, després de dues derrotes el 2023, en les municipals i les espanyoles. Durant aquests mesos, un dels grans protagonistes ha estat Oriol Junqueras, després de la seva ruptura amb Marta Rovira, amb qui havia format un tàndem molt sòlid durant gairebé 13 anys, un rècord en un temps on els lideratges cada cop són més volàtils. El debat sobre si Junqueras ha de seguir liderant o no el partit ha provocat que durant moltes setmanes s’hagi parlat més de noms propis que no pas del projecte pel partit. Ara, amb la campanya electoral ja encetada, les diferents candidatures han presentat els seus projectes per a partir del 1 de desembre. Si no hi ha segona ronda, és a dir, si una de les candidatures supera el 50% dels vots, aquell dia entrara a governar el partit la nova direcció.
Entre els diferents programes i propostes hi ha coincidències però també diferents punts de vista sobre temes essencials pels pròxims quatre anys, el que dura un mandat ordinari. En què estan d’acord i en què divergeixen les candidatures que es disputen el lideratge d’ERC?
Cas dels cartells contra els germans Maragall
Si hi ha un element que ha marcat la guerra interna dins del partit, aquesta ha estat l’estructura B comunicativa i el cas dels cartells contra els germans Maragall. És una qüestió no resolta, ja que es va optar per deixar passar el temps i no donar-hi resposta fins passat el congrés. L’escàndol dels cartells ha estat una arma llancívola més entre les faccions i cada candidatura aposta per aclarir-ho d’una manera diferent.
En aquest sentit, Militància Decidim proposa la creació d’una Comissió de la Veritat per poder esclarir aquest afer, formada per cinc persones escollides per la militància que en un termini de tres mesos ha d’haver donat resposta a l’escàndol. En un altre punt, afegeixen que tornaran a posar “la comunicació del partit al servei de la política, l’estratègia i la militància”.
I Nova Esquerra Nacional? Els de Godàs parlen d’establir “nous mecanismes per garantir el control ètic de la comunicació” i de crear un “manual de bones pràctiques comunicatives amb experts per incorporar-les també en l’activisme”. A més es crea una secretaria general adjunta de missatge, agenda política i comunicació, que estaria en mans del regidor a l’ajuntament de Barcelona, Jordi Castellana, que tindria entre les seves funcions “vetllar per l’excel·lència en les formes” i “impulsar un espai de seguiment ètic de la comunicació de l’organització, per garantir que sempre es duu a terme seguint els valors republicans”.
Sense fer esment a l'escàndol, Foc Nou proposa "reformular l’estratègia comunicativa, especialment interna, per apropar les iniciatives polítiques del partit a la militància i als votants".
Comissió de garanties
Respecte de la comissió de garanties, Junqueras proposa que aquesta passi a ser un sol òrgan (ara està partit en dos) i que estigui formada per persones de “reconegut prestigi per instruir les denúncies d’incompliment del codi de conducta”. Godàs no en fa refèrencia al seu programa i Solà apunta que cal desvincular-la (també la d'ètica) de la direcció del partit, promovent "la seva absoluta independència fundacional i orgànica, integrant-hi militants de base".
Relació amb l'independentisme
Aquest congrés d’ERC i la nova direcció arriba en un moment de pèrdua de suports pel moviment independentista, que per primer cop en una dècada ha perdut la majoria al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, Militància Decidim parla de “reconstruir els ponts” amb entitats i partits partidaris de la República catalana, defensar i crear espais de sobirania nacional i treballar pel “referèndum inevitable”. La candidatura de Godàs, que vol situar la independència com a "objectiu irrenunciable" aposta per fer d’ERC un “agent clau per refer les aliances amb el moviment independentista” que permeti “reconstruir consensos i recuperar majories” a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sobre aquesta nova consulta, el programa de Nova Esquerra Nacional proposa una “estratègia nacional que faci possible la celebració d’un referèndum d’independència”.
Per part de Foc Nou, Alfred Bosch, el seu candiat a la secretaria general, ja va situar en una entrevista a ElNacional.cat que un dels seus principals objectius era precisament el de recuperar la unitat estratègica de l’independentisme. Ara, en el seu programa, la candidatura parla de "restablir la independència com a eix distintiu" del partit. Per això situen com a "imprescindible" el fet de "dissenyar i adoptar una estratègia compartida" amb la resta de l'independentisme, però deixant fora l'extrema dreta. A més, també aposten per "corregir" l'error estratègic d'haver renunciat a la via unilateral.
Relació amb els partits d'esquerres
Els diferents candidats però, no parlen només de les aliances amb l’independentisme sinó també amb la resta de partits d’esquerres. Nova Esquerra Nacional porta al seu programa la celebració d’una Conferència Nacional de les Esquerres Sobiranistes el 2025 i també de l’”enfortiment estratègic”” i la consolidació de punts de confluències amb aquests partits i organitzacions. En el cas de Militància Decidim, parlen de “construir aliances programàtiques d’esquerres per un país per a tothom” i també de convertir ERC en el “nou partit laborista referent de la gent que treballa”. Foc Nou reclama un "diàleg permanent i agenda compartida amb totes les forces polítiques republicanes, d'esquerres, federalistes i/o sobiranistes" dels Països Catalans, l'Estat i Europa.
Paper del Consell Nacional
El paper del Consell Nacional, el màxim òrgan d’ERC entre congressos, també ha quedat en entredit. Per això, totes les candidatures en fan referència i en termes prou similars. Des de Militància Decidim proposen reformar-lo radicalment per “transformar-lo en el Parlament del partit”, impulsar una sessió anual i descentralitzada per fer-hi un “debat estratègic sobre el moment polític”, restaurar les intervencions des del faristol i garantir la “gestió equitativa i democràtica del temps”, a banda d'introduir el sufragi universal per escollir-ne la presidència. En els últims anys, aquesta ha estat per Josep Maria Jové, que forma part de la candidatura de Nova Esquerra Nacional.
En el seu cas, els de Godàs parlen de “reformular” aquest organisme per fer-lo “més participatiu” i que sigui un “actor actiu en els debats estratègics de l’organització”, proposant celebrar-ne d’itinerants arreu del país, creant un mecanisme perquè els consellers actuïn “d’altaveu i retin comptes a l’àmbit que representen”. La vicepresidència de cohesió interna, que ocuparia Teresa Jordà, tindrà com a objectiu “treballar perquè el Consell Nacional sigui més participatiu i esdevingui espai de debat”.
Foc Nou també creu necessari "reforçar el funcionament democràtic i obert del Consell Nacional", proposant reformular la "funció i compromisos dels consellers respecte del territori que representen", tot garantint la participació de tots els seus membres en la presa de decions.
Consultes a la militància
En aquesta precampanya, una proposta comuna per part de les diferents candidatures ha estat “tornar el partit a la seva militància”. Totes coincideixen (també les que tenen membres de les anteriors executives) que la direcció havia perdut part del seu contacte amb la realitat del partit. Però, quines propostes tenen als seus programes respecte a augmentar el pes dels militants?
Els de Junqueras parlen de la “participació democràtica, l’empatia i l’ajuda mútua com a pilars de la militància” com a base per restaurar “l’honestedat, el compromís, la coherència, la credibilitat i la confiança”. També de crear una Sindicatura de la Militància per defensar davant la direcció nacional "greuges derivats de l’actuació dels òrgans del partit". La crisi dins d’ERC arriba després que aquest partit hagi ocupat en els últims anys, i per primer cop en dècades, la presidència de la Generalitat. Per això, Militància Decidim parla d’”adoptar les mesures necessàries per evitar la llunyania i desafecció envers els governs en els quals participem”, amb un “diàleg i escolta permanent de la militància” proposant que la direcció nacional participi almenys un cop a l’any en les executives de les seccions locals i territorials.
Per la seva part, els de Godàs asseguren que cal que “els acords de país siguin refrendats per la militància” i establir mecanismes pel seu compliment, assegurant que no avalarà cap acord amb altres partits que no tingui sentit dins l’estratègia política del partit. Per això proposen “sistematitzar la celebració de consultes a la militància en aquelles decisions estratègiques” que s’hagin de prendre. En el seu comiat, Marta Rovira va retreure a Junqueras que hagués pactat entrar a governar en la Diputació de Barcelona amb el PSC sense haver-ho consultat a la militància i quan això no té, segons la secretària general en funcions, sentit estratègic.
En aquest marc, es comprometen a “visitar” totes les seccions locals i reforçar els espais de contacte “entre iguals” perquè la militància hi pugui “compartir neguits, propostes, problemes o inquietuds”. La candidatura de Godàs i Alba Camps parla de “posar al centre” la militància i “empoderar-la”.
Creixement del partit
Un dels objectius que es marquen els de Junqueras és crear campanyes de captació de nova militància i també que les dones representin el 50% del gruix dels afiliats. Nova Esquerra Nacional també porta al seu programa diferents mesures per incrementar el pes de la militància i es fixa l’objectiu ambiciós d’augmentar la xifra fins als 10.000 militants dels 8.300 que tenen ara. Sense fixar aquest objectiu del 50%, també aposten per fer campanyes específiques d’afiliació per dones amb “accions d’acompanyament” per a les noves militants. Una mesura en què coincideixen tant Junqueras com Godàs és en la creació d’una aplicació pels militants.
Separar partit i institucions
Xavier Godàs, en ser anunciat com a candidat a la presidència del partit va deixar clar que no volia ser candidat a la presidència de la Generalitat, y que si arribava al capdamunt de la direcció de l’organització és centraria només en aquesta. La proposta d'un partit bicefàlic està recollida al seu programa electoral: “La presidència del partit no concorrerà al procés per ser cap de cartell a les eleccions”, amb llistes fetes a partir de primàries. Aquesta proposta no apareix al programa de Junqueras, que ara està inhabilitat i per tant, no pot presentar-se a cap elecció. Només ha estat “candidat efectiu” un cop, el 2012, just després de ser proclamat president d’ERC.
Des de Foc Nou coincideixen amb Nova Esquerra Nacional en aquest sentit, assegurant que si la seva candidata, Helena Solà, guanya les primàries internes, no serà candidata a la presidència de la Generalitat: "Limitarem la durada dels mandats orgànics i n’evitarem les duplicitats. Determinarem la separació entre els principals càrrecs de partit i els principals candidats a institucions".
Aquestes dues candidatures també coincideixen en revisar les formules amb les que es fan les llistes electorals. Els de Solà parlen de "revisar els mecanismes" per fer més participatiu el procés, amb debats oberts perquè "potencials candidats puguin mostrar les idees". Godàs parla de primàries internes per fer les llistes i també de garantir que qui ocupa un espai en nom d'ERC ho ha de fer "responent a criteris de meritocràcia i expertesa i no a interessos personals".
Augmentar el pes de les sectorials i el municipalisme
Les diferents candidatures també parlen d’augmentar el pes de les sectorials. Junqueras parla de “potenciar-les” com a pilar de l’organització que “aglutina el talent, el coneixement compartit i l’expertesa”. En termes similars s’expressen Godàs, que parla de “repensar-les i rellançar-les”, posant-les al mateix nivell que l’estructura territorial d’ERC “com a espai bàsic per a la generació de talent”, i Solà, que va més enllà i reclama un "gir copernicà en el seu funcionament, amb estructura, suport i professionalització per tal que esdevinguin l'empenta ideològica de l'organització". També hi ha coincidència en la importància de “coordinar” la feina de les sectorials amb la resta de partits.
Per altra banda, actualment, l’Executiva compta amb un secretari de mobilització i coordinació municipal i una secretaria de supramunicipals i projectes locals. En aquest sentit, Junqueras proposa la creació d’una vicesecretaria general de municipalisme, una secretaria nacional de projectes municipals, una de municipis petits i entitats municipals descentralitzades (EMD), i una de municipis republicans. Godàs crearia la secretaria general adjunta de Món Local de la qual en penjarien una secretaria nacional de Coordinació Municipal i una altra d’Acció Municipal i Innovació. Si Foc Nou guanyés el congrés nacional, es crearia la vicesecretaria general de coordinació interna i municipalisme, de la qual penjaria una secretaria de Món Rural i Projectes Locals.
Per altra banda, Junqueras proposa la creació tant d’una nova APP del món municipal com un consell d’alcaldies i governs locals i un consell de portaveus a l’oposició. En canvi, Nova Esquerra Nacional aposta per empoderar els òrgans municipalistes del partit que ja existeixen, amb un “calendari estable de trobades periòdiques i un pla de treball consensuat”.
Coordinació entre cambres legislatives
Un altre punt de coincidència és la importància de coordinar la feina entre cambres legislatives. Militància Decidim proposa una secretaria amb aquest objectiu i “impulsar la coordinació efectiva entre les cambres parlamentares, estructurant de forma matricial el conjunt de recursos tècnics i talent” i NEN “impulsar una estratègia coordinació d’acció internacional des de les diferents cambres legislatives/parlaments i institucions locals”.