“És molt lleig mentir”. Picabaralla entre José Manuel Albares i el Partit Popular per l’oficialitat del català a la Unió Europea. Després que el ministre d’Afers Exteriors hagi sostingut que l’únic que impedeix la inclusió del català, el basc i el gallec en el règim lingüístic de la UE és una “reticència política” dels països governats pel Partit Popular Europeu en coalició amb l’extrema dreta, el portaveu del PP, Borja Sémper, l’ha acusat de mentir i ha replicat que les “resistències” que existeixen “no venen d’un partit polític concret o d’una orientació política concreta a Europa”, sinó que són “transversals”. “Albares, lamentablement i ho dic amb tristesa perquè em dol parlar així d’un ministre d’Espanya, menteix”, ha proclamat en ser preguntat per aquesta qüestió en una roda de premsa a la seu del PP al carrer Génova.
Ha estat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio on José Manuel Albares ha reiterat la seva petició al PP perquè ajudi a Europa a aconseguir aquest objectiu. “Independentment, amb PP o sense PP, jo estic segur que ho consolidarem i si no, jo estic disposat a arribar al Tribunal Europeu de Justícia si fes falta”, ha assegurat el ministre. “Aquest govern i els seus ministres menteixen en repetides ocasions”, ha contestat Borja Sémper, que ha considerat que és “especialment i singularment preocupant” que les paraules provinguin del ministre d’Exteriors. “El principal problema no és el Partit Popular Europeu, és l’obsessió del senyor Albares per intentar enganyar-nos a tots, als catalans i als catalans independentistes”, ha afegit el portaveu del PP.
Albares, disposat a anar al TJUE per aconseguir l’oficialitat del català a Europa
Just aquest matí, a Catalunya Ràdio, el ministre José Manuel Albares ha assegurat que, “si fa falta”, l’Estat està disposat a recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aconseguir l’oficialitat del català a Europa. Segons el ministre d’Assfes Exteriors, “no hi ha obstacles reals” per part de la resta de socis per impedir l’oficialitat, i totes les reticències tenen caràcter “polític”. “Si nosaltres utilitzem aquestes llengües al Congrés dels Diputats i les tenim reconegudes a la Constitució, estem disposats a afrontar el cost perquè a ningú li suposi un esforç econòmic”, ha afegit. “Aquestes llengües han de ser oficials i han d’estar recollides als tractats de la Unió Europea”, ha conclòs.
I ha deixat clar que el govern espanyol està abordant aquesta qüestió amb altres països europeus que tenen reticències i “negociarà políticament” per aconseguir l’objectiu. “Si la negociació és política, revisarem les qüestions on altres estats necessiten la nostra ajuda per dir-los que no es pot demanar la nostra ajuda quan no s’ajuda Espanya en una cosa tan vital com és la nostra realitat nacional, que és plurilingüe,” ha reblat.