Tot just fa un mes que es va constituir el nou Parlament, el de la XIII legislatura, i ja han començat a brollar els fronts judicials a la cambra catalana. El primer va ser amb motiu de la delegació del vot de Lluís Puig, l'exconseller de Junts exiliat a Brussel·les i que el PSC ha dut al Tribunal Constitucional. El segon podria arribar en els propers dies, i té a veure amb la voluntat de la majoria dels grups parlamentaris d'impedir que el Parlament de Catalunya estigui representat al Senat per un membre d'ultradreta. Aquest punt caldejarà la reunió que aquest dimarts mantindran la Mesa i la Junta de Portaveus. 

ERC, Junts, la CUP i els comuns estudien des de fa dies si hi ha algun tipus de cobertura legal que els permeti barrar el pas de Vox al Senat i calibren quines possibles conseqüències penals podria tenir la decisió. Aquests quatre partits s'han mostrat determinats a vetar el senador de designació parlamentària que, seguint els esquemes del passat, correspondria nomenar a Vox.

Aquest dimarts, la Junta de Portaveus, que reunirà els vuit grups parlamentaris presents a la cambra, ha de determinar de quina manera proporcional es distribuiran els vuit senadors que el Parlament ha d'enviar a la cambra alta. Concretament hauran de fixar quin mètode de ponderació es farà servir. Històricament s'ha fet a partir de la llei d'Hont o del sistema de majors restes. En qualsevol dels dos casos, segons els resultats del 14-F, a Vox li tocaria un senador. 

A partir d'aquí, els partits impulsors del cordó sanitari hauran de decidir si actuen col·lectivament bloquejant la votació final que s'ha de fer en un ple, com va passar fa dos anys amb Miquel Iceta. La diferència, ara, és que la intenció no és vetar un nom concret, com llavors, sinó la potestat d'un partit per designar un senador. 

L'amenaça de Vox i les reserves del PSC

De fet, Vox ja ha anunciat que batallarà fins al final pel senador de la discòrdia. En una compareixença al Parlament, el seu cap de files, Ignacio Garriga, va anunciar que els responsables del virtual veto desfilarien amb noms i cognoms pels jutjats espanyols. 

El PSC, signant del pacte antifeixista juntament amb ERC, Junts, CUP i comuns, s'ha desmarcat d'aquesta estratègia per dues raons principals. La primera, que no volen saltar-se la llei i acabar davant del TC. La segona, que consideren que d'aquesta manera es contribueix a fer gran Vox, a alimentar el seu victimisme i, com a conseqüència, a fer créixer el seu suport a les urnes. En privat, a més, els socialistes admeten que no seria lògic que avalin l'articulació d'un veto que fa dos anys, quan va passar amb Iceta, van impugnar al Tribunal Constitucional. 

La presidència de les comissions

A les reunions de la Mesa i la Junta d'aquest dimarts s'haurà de discutir també si s'activen ja algunes comissions parlamentàries, concretament aquelles que poden funcionar sense necessitat que hi hagi govern, com poden ser la de l'Estatut dels Diputats, la dels Síndics de Greuges i de Comptes i la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

El pacte anti-Vox impulsat per la majoria de grups parlamentaris planteja la possibilitat d'impedir que el partit d'ultradreta pugui accedir a presidir alguna de les comissions del Parlament. Habitualment, a tots els grups sense excepció els correspon com a mínim una presidència. 

A la imatge principal, Borràs rep Garriga, de Vox. / ACN