Nou xoc entre el Congrés i el Senat. Entre Francina Armengol i Pedro Rollán. I entre els lletrats d’ambdues cambres. Ara, a costa de la llei que beneficia presos d’ETA. Després que la cambra alta rebutgés la norma per majoria absoluta i adduís que això equivalia a un vet, la cambra baixa no va reconèixer aquesta negativa i va decidir enviar la llei directament al Butlletí Oficial de l’Estat. Ara, el Senat qüestiona la decisió del Congrés, l’acusa d’un “manifest excés competencial” i assenyala que l’únic que pot dirimir la discrepància és el Tribunal Constitucional. Fonts pròximes al president de la cambra alta assenyalen a ElNacional.cat que el Senat “ha fet tot el que podia” i “no pot fer res més” i apunten que el camí al TC s’hauria d’articular a través, per exemple, d’un recurs d’empara que presentin els senadors que considerin que s’han vulnerat els seus drets fonamentals.
La resposta del Senat arriba en una carta que Rollán ha remès a Armengol aquest matí. El president de la cambra alta considera que és “incomprensible” que el Congrés consideri que el Senat “no ha comunicat que hagi oposat el seu vet en els termes exigits per la Constitució”. “L’acord de la Mesa del Congrés assenyala, incorrent en un manifest excés competencial, que el rebuig del projecte de llei orgànica per la majoria absoluta del ple del Senat no pot considerar-se un vet”, denuncia la cambra alta. Així mateix, justifica que “no és a la Mesa del Congrés a qui li competeix decidir si el resultat de la votació a la sessió plenària ha de tenir l’efecte jurídic d’un vet, sinó al Tribunal Constitucional”.
Pedro Rollán al·lega que, com assenyala l’informe de la Secretària General del Senat, “no existeix jurisprudència constitucional aplicable a aquest cas”, ja que “mai no s’havia produït un rebuig per majoria absoluta al Ple sense prèviament haver-se presentat formalment vets ni haver-se aprovat esmenes”. I insisteix: “El rebuig per majoria absoluta és l’únic requisit constitucional exigit per considerar que existeix un vet”. Per aquesta raó, el president del Senat prega “encaridament” a la presidenta del Congrés que, en “defensa de l’autonomia normativa i reglamentària de la cambra alta, dels drets fonamentals i del respecte a la voluntat general expressada pel ple del Senat”, convoqui el ple per sotmetre a votació el vet del Senat en tant “no es pronunciï el Tribunal Constitucional, establint nova jurisprudència que doni solució al cas”.
Rollán acusa la Mesa del Congrés de despatxar l’assumpte de manera “frívola i inconsistent”
En el seu escrit, Pedro Rollán també retreu a Francina Armengol que la comunicació de resposta al presumpte vet “no ve recolzada per cap informe dels serveis jurídics del Congrés” i, en lloc d’això, “es despatxa ràpidament i d’una manera que podria qualificar-se de frívola i inconsistent” una qüestió “d’indubtable transcendència per al sistema polític”. A més, Rollán mostra la seva “sorpresa” per la “celeritat” a la presa de la decisió, “sense estar l’assumpte inclòs en l’ordre del dia” i havent arribat al Congrés els oficis del president del Senat “tot just unes hores abans”.
La cambra alta també desconfia de l’anunci “insòlit” de Rafa Simancas (el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts), que a la Junta de Portaveus del Senat va expressar que el govern espanyol “no considerava que el rebuig per majoria absoluta fos un vet”. “El govern espnayol no té competència per fer aquest tipus de valoracions en una matèria que només competeix a l’autonomia normativa del Senat, ni tampoc per dictar instruccions que fan l’efecte de resultar immediatament executades per la Mesa del Congrés”, esgrimeix Pedro Rollán. “Es tracta d’una lamentable confusió entre els poders de l’Estat que és absolutament intolerable en democràcia”, rebla.
Pedro Rollán discrepa “radicalment” que el rebuig del Ple del Senat es produís “vençut el termini"
Finalment, el president del Senat lamenta que la Mesa del Congrés entengui que “el rebuig del Ple del Senat s’ha produït vençut el termini de vint dies que la Constitució disposa per a la tramitació dels projectes de llei declarats urgents”. “Discrepo radicalment d’aquesta valoració”, subratlla Rollán. Argumenta que el calendari de tramitació de la norma va ser “informat i distribuït” a la Junta de Portaveus “sense que cap dels portaveus ni els representants del govern espanyol oposés cap objecció en la determinació de la data final del termini, el 14 d’octubre”. “Aquesta data tampoc ha resultat en cap moment controvertida en els debats produïts en les reunions de la Mesa del Senat”, afegeix. Per aquesta raó, considera que la Mesa del Congrés està “envaint l’autonomia reglamentària i organitzativa del Senat” de manera “jurídicament immotivada i arbitrària”.