El Senat ha aprovat la reforma de la llei de l'avortament, que garantirà la interrupció de l'embaràs en la sanitat pública a tot l'Estat i recupera la possibilitat que les menors de 16 i 17 anys ho facin lliurement, derogant així el requisit que va introduir el PP amb la reforma del 2015. L'aprovació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs aquest dimecres a la Cambra Alta hauria d'haver estat un simple tràmit, que culminaria el procés legislatiu després de l'aprovació de la llei al Congrés dels Diputats el passat mes de desembre. Tanmateix, s'ha aprovat una esmena introduïda pel PSOE com a resposta al protocol antiavortista que proposava la Junta de Castella i Lleó, i per aquest motiu, la llei haurà de tornar a la Cambra Baixa perquè es doni el vistiplau a les modificacions. 

Blindatge de la llei de l'avortament davant de protocols antiavortistes

El pas de la llei de l'avortament del Congrés al Senat va coincidir amb l'esclat de la polèmica per les mesures "provida" que volia introduir el govern de Castella i Lleó, que incloïen fer que les dones que volen avortar hagin de sentir el batec fetal o veure una ecografia 4D. La resposta inicial del govern de Pedro Sánchez va ser enviar un requeriment al govern autonòmic d'Alfonso Fernández Mañueco per tal que confirmés que no aplicaria el nou protocol. Uns dies després, i malgrat l'ambigüitat del govern castellanolleonès, l'executiu espanyol va considerar que el govern autonòmic havia "acatat" i que compliria amb la llei de l'avortament. 

Tanmateix, el PSOE ha decidit introduir una esmena al text aprovat al Congrés per blindar la llei davant de protocols antiavortistes. Així, l'article 24 recull que "les administracions hauran de garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l'embaràs en els termes d'aquesta llei, i, especialment, vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar, sigui per refermar, revocar o per demorar, la formació de la seva voluntat sobre la interrupció o no del seu embaràs", amb "l'excepció de la informació clínica imprescindible i pertinent". La senadora del PSOE María Esther Carmona ha afirmat després de l'aprovació de la llei que "queda blindat l'accés de les dones" a l'avortament i que aquesta modificació servirà per "evitar un inexplicable protocol antiavortista per culpabilitzar i tutelar les dones que lliurement i voluntàriament decideixen avortar". A banda d'aquesta esmena també s'ha introduït una altra proposada per Compromís perquè es tingui en compte la voluntat de la dona a l'hora de triar un avortament quirúrgic o un de farmacològic.

Els vetos de PP i Vox, rebutjats

Ciutadans, PP i Vox han votat en contra de la llei. Les dues últimes formacions, a més, havien presentat vetos en considerar que vulnera drets fonamentals, atempta contra la llibertat de les dones en eliminar els dies de reflexió i la informació sobre ajudes i alternatives i no té en compte el consens social i polític. El senador del PP Antonio Román, ha afirmat que la llei limita la llibertat de consciència dels metges a qui "assenyala i estigmatitza", i, d'altra banda, la senadora de Vox Yolanda Merelo ha titllat de "monstruosa reforma ideològica" la llei i ha acusat el govern espanyol de promoure una "cultura de la mort". Els vetos d'ambdues formacions han estat rebutjats.