L’amnistia veu la llum al final del túnel. Després de dos mesos retinguda al Senat pel PP, la norma que ha de reparar la persecució judicial contra l’amnistia afronta la recta final abans d’arribar al Butlletí Oficial de l’Estat i entrar en vigor. La penúltima etapa de la cursa de fons de la llei era el veto del Senat, que ha tirat endavant per 149 vots a favor i 113 en contra. Després que la Comissió Conjunta Constitucional i de Justícia fes el primer pas la setmana passada, aquest dimarts, en una sessió convocada ad hoc dos dies després del 12-M, el ple de la cambra alta ha vetat la llei i l’envia ara de tornada al Congrés dels Diputats, que tindrà l’última paraula. D’aquesta manera, es posa punt final a una cursa d’obstacles de vuit setmanes en les quals el PP ha volgut fer molt soroll per qüestionar l’amnistia a través de compareixences d’experts i de múltiples informes en una estratègia que no ha acabat de tenir tots els fruits desitjats. La previsió és que el dijous 30 de maig el Congrés celebri l’últim debat parlamentari sobre la llei i, amb la mateixa majoria que la va aprovar, aixequi el veto i segelli definitivament l’amnistia.
📝 La gimcana que ha superat l’amnistia al Senat: dos mesos de soroll del PP perquè no canviï res
Durant el debat al ple, la portaveu d’ERC, Sara Bailac, ha criticat que el PP hagi convertit el pas de l’amnistia pel Senat en un “tràmit marcat pel partidisme i el filibusterisme parlamentari” i ha retret als populars que no hagin “dubtat a recaragolar el reglament” i a “posar en risc les institucions i la democràcia”. Ha titllat el veto “d’infructuós” i ha censurat que no hagin faltat els “jocs de triler”. “Podran celebrar el seu gest inútil com una victòria, hi tenen dret, però tothom sap que la seva gran gesta no servirà de res”, ha etzibat als senadors del PP. En la seva intervenció, Bailac també ha volgut reivindicar el paper d’Esquerra Republicana, que “va obrir camí” i “es va emportar les esgarrinxades” en ser inicialment “ridiculitzats i criticats pels que avui li donen suport”. En la mateixa línia, el senador Joan Queralt ha posat en relleu que amb l’amnistia es culmina el “penúltim pas” de l’etapa que els republicans van engegar “en solitari i sota la indiferència, la incomprensió o la burla”.
Per la seva banda, el portaveu de Junts, Josep Lluís Cleries, s’ha mostrat “sorprès” per la “sensibilitat sobrevinguda sobre l’estat de dret i la constitucionalitat” que ha expressat el PP per defensar el seu veto. I ha deixat en l’aire un seguit de preguntes interrogant als populars si, per exemple, és constitucional la “creació d’una policia autodenominada patriòtica”, la “utilització de les clavegueres de l’estat”, la utilització “d’informes policials falsos i de comptes bancaris falsos per anar contra l’adversari polític”, la “difusió de notícies fake”, “afinar la Fiscalia” o “voler controlar «des de darrere» la Sala Segona del Suprem”. També ha posat en relleu que l’amnistia suposa un “abandonament de la repressió” que ha de permetre “tornar a fer política dedicant les energies a la legítima causa” i no haver-se de defensar “d’uns delictes que no ho són”.
El PP carrega contra l’amnistia: “És el primer pas cap a una adulteració iliberal de la democràcia”
A l’altre extrem, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, ha sigut molt contundent amb la llei d’amnistia. Ha acusat el PSOE de voler “debilitar l’Estat de dret per acontentar els seus enemics del 2017”, que ara s’han “convertit en socis de Sánchez”, i ha sostingut que “no hi ha cap bé comú que justifiqui l’amnistia”, sinó només “l’ambició desmesurada d’un president del govern espanyol aferrat al poder”. Ha presentat la llei com a “obscena”, l’ha calificat com “la pitjor en 45 anys de democràcia” i ha lamentat que sigui fruit de la “claudicació davant l’independentisme”. “És el primer pas de la deriva populista del president cap a una adulteració iliberal de la nostra democràcia”, ha reblat. Aquestes paraules han arribat poc després que els populars reconeguessin que fan marxa enrere i no aniran al Tribunal Constitucional per culminar el xoc institucional arran de la tramitació de l’amnistia.
El compte enrere perquè l’amnistia arribi al BOE
Un cop el Senat ha vetat l’amnistia, la llei farà ara el viatge de tornada al Congrés, que, segons els càlculs de la cambra baixa, aixecarà la negativa del PP en el ple del 30 de maig. Després de la votació del Congrés, la llei estarà preparada per ser sancionada pel rei Felip VI, publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat i entrar en vigor. La disposició final tercera del text estableix que l’amnistia entrarà en vigor “el mateix dia” que es publiqui al BOE, però en aquests casos no està estipulat quants dies han de passar entre la votació del Congrés i que el text aparegui negre sobre blanc al BOE.
Tres exemples. La famosa Llei del només sí és sí es va aprovar definitivament a la cambra baixa el 25 d’agost del 2023, però no va publicar-se al BOE fins al 7 de setembre. Tretze dies. Són els mateixos que van passar en el cas de la reforma del Codi Penal en matèria de maltractament animal: el 16 de març del 2023 el Congrés es va pronunciar sobre les esmenes del Senat i el 29 de març va arribar al BOE. En una altra modificació del Codi Penal, en aquest cas sobre per penalitzar l’assetjament a dones que van a una clínica per interrompre voluntàriament el seu embaràs, van caldre set dies entre la votació i la seva arribada al BOE.
Sigui com sigui, està previst que l’amnistia entri en vigor a principis de juny. Tot fa pensar que serà en un context polític complex: en plena campanya de les eleccions europees, enmig de les negociacions per formar govern a Catalunya, pocs dies abans de la constitució del Parlament, que serà a tot tardar el 10 de juny, i quan falti menys d’un mes pel debat d’investidura, moment en el qual Carles Puigdemont ja ha anunciat que tornarà a Catalunya.