Picabaralla entre lletrats a causa de la llei d’amnistia: la disputa jurídica entre el Senat i el Congrés s’allarga sense perspectives de resoldre’s. L’últim moviment d’aquesta partida d’escacs l’ha fet la Mesa de la Cambra Alta, que expressa la seva “disconformitat” per la contestació que la Mesa de la Cambra Baixa va donar al conflicte entre òrgans constitucionals que va plantejar el Senat demanant que es retirés l’amnistia o s’anul·lés la tramitació. El Congrés va tancar la porta. L’òrgan controlat pel PP, escudant-se un informe dels lletrats de la Cambra Alta al qual ha tingut accés ElNacional.cat, reitera que “la Mesa del Congrés dels Diputats no té la competència per contestar al requeriment” i considera que el Congrés està “entorpint l’exercici per part del Senat del seu dret a plantejar el conflicte”, ja que la Mesa de la Cambra Baixa “frustra per complet la finalitat del requeriment si aquest és contestat per l’òrgan que no és competent”. “El Congrés ha incomplert el requeriment del Senat, encara està a temps de fer-ho correctament”, reblen. Des del Senat, esgrimeixen que “la Mesa del Congrés no té la competència per contestar el requeriment sobre el conflicte plantejat pel Ple del Senat”.
Això situa la Cambra Alta en la “tessitura de si ha de considerar que aquesta contestació és o no vàlida”, encara que els mateixos lletrats s’encarreguen d’aclarir que, com “no sembla que el Senat pugui realitzar un segon requeriment, ni tampoc té mitjans per impugnar aquest acord de la Mesa del Congrés”, la contestació “ha de donar-se com realitzada a l’efecte de poder ja presentar el conflicte davant del Tribunal Constitucional, sense perjudici de la disconformitat respecte a la mateixa, tant per l’òrgan que l’ha adoptat com pel seu contingut”. Tanmateix, fa dies que des del PP no aclareixen quina és la seva voluntat i no diuen si arribaran fins al final. Fonts populars no diluciden en cap cas quin és el recorregut a partir d’ara ni quin serà el següent pas. I repeteixen un mantra: “No descartem res”. De moment, de portes endins, verbalitzen que no han decidit si finalment portaran el conflicte d’atribucions al TC.
En la seva argumentació, de vint pàgines, els lletrats del Senat afirmen que “era necessari prèviament una reforma de la Constitució que preveiés expressament la possibilitat d’atorgar amnisties mitjançant llei de les Corts Generals”. A més, l’informe dels lletrats no s’estalvia els retrets i les crítiques al pronunciament dels seus homòlegs a la Cambra Alta: “El Senat no ha d’entrar en aquest joc amb el qual el Congrés pretén confondre sobre la finalitat del conflicte, portant aquí unes consideracions del tot alienes al mateix i que la Cambra Baixa no és ni tan sols en disposició de conèixer, ni d’anticipar, ja que l’escrit mitjançant el qual es formalitzi el conflicte davant del Tribunal encara no ha estat presentat”.
Havia de respondre el ple i no la Mesa
Els lletrats del Senat repassen un per un els arguments dels juristes del Congrés. Després de sostenir que “la Mesa del Congrés no té la competència per contestar el requeriment sobre el conflicte plantejat pel Ple del Senat”, apunten que les competències de la Mesa del Congrés són d’atribució “específica i concreta” i assenyalen que l’òrgan de govern de la Cambra Baixa “no té atribuït, poders o competències implícits o inherents” i tampoc no té la competència per “anul·lar actuacions que no van ser seves”. “No cap l’exercici de competències que estiguin atribuïdes a un altre òrgan específic, com el Ple, ja que no existeixen com a tals competències compartides o concurrents”, afegeixen. I esgrimeixen que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional deixa clar que ha de ser “l’òrgan al qual es dirigeix la notificació” el que contesti.
El conflicte es va plantejar dins en el termini correcte
Els lletrats del Congrés afirmaven que el conflicte s’havia plantejat fora de termini, ja que l’acord d’admissió de la Mesa va ser a l’octubre. La Cambra Alta respon que “mai no hagués pogut plantejar el conflicte contra el sol acord d’admissió” perquè “sempre és factible, i freqüent, que les iniciatives legislatives finalment no siguin tramitades”. Plantejar el conflicte just després de l’admissió “hauria estat rebutjat pel Tribunal Constitucional per prematur”, ja que “només amb la remissió del text al Senat es pot considerar que es trava la legitimació del Senat” i, per tant, no podia fer el pas fins que “la iniciativa es trobés en l’àmbit de la seva actuació”.
No es tracta de cap recurs d’inconstitucionalitat encobert
D'altra banda, la Cambra Baixa acusava el Senat de voler “encobrir” un recurs d’inconstitucionalitat a través del conflicte entre òrgans constitucionals, un extrem que el Senat “rebutja”. La Cambra Alta argüeix que no pretén que “s’analitzi la constitucionalitat” de l’amnistia, sinó que planteja un conflicte “des de la perspectiva de la defensa d’una competència” i perquè s’examini “si el Congrés ha impedit al Senat l’exercici d’una competència constitucional” en matèria de reforma de la Carta Magna. “S’equivoca el Congrés quan confon ambdues vies d’impugnació i atribueix al conflicte plantejat pel Senat un objecte que en absolut té”, reblen.
“La iniciativa s’està tramitant amb absoluta normalitat”
El Senat també es defensa de les acusacions del Congrés, que al seu informe lamentava que la Cambra Alta estigués “desatenent la seva obligació constitucional” de tramitar la llei: “L’acusació és greu i no pot estar més lluny de la realitat”. Argumenten que l’admissió a tràmit de la iniciativa va ser “especialment acurada amb aquesta obligació” i asseveren que, “malgrat els manifestos i patents dubtes d’inconstitucionalitat, va acatar l’esmentada obligació”. Posa com a prova d’això “l’agenda de les Comissions del Senat, a través de la qual es pot comprovar que la iniciativa s’està tramitant en el Senat amb absoluta normalitat”.