Els desitjos de la ministra María Jesús Montero no s’han fet realitat: hi ha hagut un gir de guió amb regust d'innocentada. Aquest dimarts, el ple del Senat ha donat la seva aprovació final dels pressupostos de l’Estat. Però també ha aprovat una de les 4.000 esmenes registrades als comptes. Això fa que el projecte d'Hisenda hagi de tornar al Congrés dels Diputats per a la seva ratificació. Aquest ple de la cambra baixa tindrà lloc en plenes festes, irònicament el dia dels Sants Innocents. Per tant, Pedro Sánchez haurà d'esperar encara una setmana per a veure validats els seus segons pressupostos en dos anys de govern de coalició. Els PGE han rebut el vot favorable dels seus socis estratègics, els de la investidura, malgrat que les negociacions tampoc no han estat tan fàcils i tranquil·les com les de fa un any.

Com no podia ser d'altra manera en aquest serial, ha tingut a veure amb les llengües. Es tracta d'una esmena del senador Carles Mulet, de Compromís, que destina 1,6 milions d'euros del Ministeri de Cultura a la "promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". Aquest import se'l repartiran entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l'Aragó, Euskadi, Navarra, Galícia i Astúries. Aquestes llengües són el català, l'euskera, el gallec, l'aranès, l'asturià, el lleonès i l'aragonès.

 

A banda dels partits independentistes i nacionalistes, l'esmena ha sortit endavant gràcies al vot favorable dels senadors del PP en un exercici de filibusterisme. En una conversa informal amb periodistes als passadissos del Senat, el portaveu popular Javier Maroto ha admès que han intentar fer "tot el possible" per a retornar els comptes al Congrés, aprovant totes aquelles esmenes coherents amb el seu ideari. En aquest sentit, ha recordat com el seu partit sempre ha defensat la Carta Europea, que ha circumscrit a l'àmbit cultural. I ha apuntat cap als socis del govern espanyol, com ara ERC: "O s'han despistat o han traït (a l'executiu central)". El senador de Compromís, Carles Mulet, no ha pogut amagar la seva sorpresa.

Al Senat s'ha pogut viure i veure el desconcert: hi havien acudit pràcticament tots els ministres per a la celebració i han anat abandonant la cambra quan han sabut del fiasco. A la sortida, Pedro Sánchez ha tret ferro al retard en l'aprovació dels comptes: "Bé, si no és avui, serà en uns dies". I ha reblat amb ironia: "Si això serveix perquè el PP es replantegi la promoció de les llengües cooficials, benvingut sigui". La ministra Montero ho ha qualificat de "rebequeria" del PP.

Ara el pròxim dimarts, 28 de desembre, el Congrés es tornarà a reunir per a ratificar l’esmena aprovada pel Senat. Fonts del govern espanyol consultades per ElNacional.cat assenyalen que la mantindran intacta en els comptes públics, en tractar-se d’una xifra menor a la qual no s’oposen. Els nous pressupostos entraran en vigor el pròxim 1 de gener.

La llengua, element central

Com demostra el que ha passat avui, el camí fins aquí no ha estat tranquil. Des de setembre, la ministra Montero va assenyalar ERC i el PNB com a “socis prioritaris” amb qui tornar a negociar els comptes espanyols. Amb els bascos, ni tan sols van arribar a un acord abans de l’aprovació al Congrés, a diferència dels pactes assolits amb EH Bildu. Amb ERC ha calgut fins a tres acords, amb el blindatge del català a la llei audiovisual com a principal punt de conflicte.

Per a la tramitació dels pressupostos al Congrés, el grup capitanejat per Gabriel Rufián va tancar que aquesta llei s’acordaria només amb el vistiplau d’ERC. Per a l’aprovació final al Congrés, van pactar una quota del 6% del catàleg de les plataformes per al català, l’euskera i el gallec. Però el projecte de llei va ser aprovat pel Consell de Ministres deixant fora les grans plataformes internacionals, com Netflix, d’aquesta obligació. Això va obligar a renegociar la protecció de les llengües audiovisuals, que es va saldar amb l’obligació de totes les plataformes de finançar producció en aquestes llengües (uns 15 milions d’euros anuals) a més de la creació d’un fons de doblatge i subtitulat. Aquest últim acord és el que ha permès l’aprovació final dels comptes al Senat.

Independentisme dividit

No és l’únic acord que ha arrencat ERC. També ha fet retirar dels comptes la inversió prevista a la comissaria de Via Laietana, malgrat que en demanaven el seu traspàs per a convertir-lo en un espai de memòria. Avui mateix, Gabriel Rufián ha admès que té una barreja de sentiments: tant de “frustració” com de “satisfacció” per aconseguir que passin coses”. El PDeCAT també s’ha involucrat en les negociacions i aprovació dels pressupostos. El subgrup liderat per Ferran Bel ha pactat que entitats sense ànim de lucre que presten serveis socials o cooperen amb la sanitat pública puguin rebre diners dels fons europeus Next Generation. Però, com l’any passat, l’independentisme no ha anat a l’una a Madrid.

A l’altra banda, Junts per Catalunya va obrir-se a negociar, però no va rebre feedback de La Moncloa i ha acabat vetant-los i votant-hi en contra, tant al Congrés com al Senat. La seva portaveu Míriam Nogueras ha estat molt crítica amb els pactes dels republicans, denunciant que, amb un front independentista unitari, s’hauria aconseguit molt més. Fins i tot va haver de colar amb una esmena un fons covid extraordinari, contra la voluntat del govern espanyol, que amenaça de no executar per defectes de forma. La CUP directament se n’ha desentès. Ja a l’inici de les negociacions, els anticapitalistes van rebutjar asseure’s amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. De forma reiterada, els cupaires han avisats que no es donaven les condicions perquè el govern espanyol no plantejava polítiques prou “valentes”, ni pel que fa a l’àmbit social ni pel que fa a la resolució del conflicte polític català.