Nova batalla entre el Senat i el Congrés encoratjada pel Partit Popular. Després que la cambra baixa no reconegués el vet que la cambra alta assegura que ha imposat a la llei que beneficia presos d’ETA, el PP comença els tràmits per elevar al Tribunal Constitucional un conflicte entre òrgans constitucionals. És la mateixa maniobra que va promoure arran de la tramitació de la llei d’amnistia, però que el mateix PP va deixar que acabés morint. En aquell moment, es va quedar en una mera amenaça. Ara els populars consideren que Francina Armengol ha “boicotejat les competències” de la cambra alta (en paraules de la seva portaveu al Senat, Alicia García) i li reclamen que reconsideri la seva negativa a acceptar el rebuig del ple del Senat i que convoqui un ple perquè s’hi pronunciï. El dimecres, Pedro Rollán, el president del Senat, va acusar el Congrés d’un “excés competencial” i li va retreure que hagués “despatxat” l’assumpte de manera “frívola i inconsistent”. Ara, el PP planta cara a la Mesa del Congrés i afirma que el Senat va fer el que la Constitució “exigeix” per a un vet: “Que es tracti d’un rebuig global i de conjunt, per majoria absoluta, que sigui motivat i que quan es comuniqui el vet, l’esmentada motivació consti mitjançant un missatge”. Just aquest matí, el Butlletí Oficial de les Corts Generals ha publicat l’acord de la Mesa del Congrés que conclou que el rebuig “no es pot considerar un vet als efectes del que disposa la Constitució”.
El text registrat pel PP, de sis pàgines, defensa que la votació del ple del Senat va ser “irrevocable i totalment vinculant” i és “només revisable per la jurisdicció constitucional”. “El president del Senat va qualificar de vet aquest resultat, com a manifestació de la voluntat del Senat”, esgrimeix. Els populars es defensen davant el Congrés: posen en relleu que les cambres tenen “autonomia normativa i de funcionament”, que es manifesta en la “potestat d’adoptar els seus acords i proclamar-los autònomament” i subratllen que el Senat és una “cambra que, en votar, és absolutament lliure”. A més, el PP interpreta que, donat que el ple del Senat sempre acull un últim debat sobre les lleis encara que no s’hagi presentat cap vet ni cap esmena, el Reglament “ha volgut que el ple tingui una final oportunitat per pronunciar-se sobre el text”, cosa que “implícitament suposa que, si el rebutja per majoria absoluta, això equival a un vet”. En paraules del PP, Pedro Rollán va triar la interpretació del Reglament que “més convenia al respecte a la voluntat de la Cambra, la més respectuosa amb els drets fonamentals implicats i l’única possible per a la plena aplicació i eficàcia” del Reglament i la Constitució.
Ara bé, el seu escrit no es queda aquí. També introdueix una crítica directa al que preveu el Reglament del Senat: el PP argumenta que, mentre la Constitució “només exigeix per al vet que aquest sigui motivat i per majoria absoluta”, el desenvolupament reglamentari l’ha “autoregulat incorrent en un excés sobre el que exigeix” la Carta Magna “requerint la seva presentació formal sotmesa a termini”. “En un conflicte de normes, entre la Constitució i el Reglament, ha de prevaler la primera”, afegeixen. Això sí, els populars tornen a recordar que un rebuig del text al Senat per majoria absoluta, “sense haver-se presentat vet ni esmenes”, és un “cas inèdit, sobre el qual encara no s’ha establert jurisprudència constitucional”.
En una roda de premsa, Alicia García ha defensat que el PP considera que el Congrés “està obligat per la Constitució” a tramitar el “vet aprovat pel Senat” i ha criticat que “l’ús del Congrés amb base a l’interès de Sánchez és una mostra més de com el sanchismo posa les institucions al seu servei”. “Ens sembla inadmissible l’acord de la Mesa del Congrés, que ha usurpat la capacitat d’interpretar el reglament del Senat que no li competeix”, ha reblat la portaveu del PP al Senat.
D’on venim?
Fa gairebé dues setmanes, el dilluns 7 d’octubre, va transcendir que una llei que s’havia aprovat per unanimitat al Congrés podria beneficiar presos d’ETA, ja que permetria comptabilitzar els anys que haguessin estat a la presó en altres països de la Unió Europea. En aquell moment, la norma estava al Senat, on cap grup parlamentari havia presentat ni esmenes ni vets, per la qual cosa l’endemà estava previst que la cambra alta l’aprovés definitivament i l’enviés al Butlletí Oficial de l’Estat perquè entrés en vigor. Tanmateix, el PP va maniobrar per modificar l’ordre del dia i va posposar el debat i votació. D’aquesta forma, focalitzava la pressió al govern espanyol perquè retirés la iniciativa. Ara bé, des de tots els fronts, s’assumia que, com que no s’havien presentat vets, no hi havia manera d’impedir que la llei arribés al BOE.
Però el dilluns passat, quan es va votar, el PP es va treure de la màniga un as de dubtós encaix legal: assumir que una votació contrària per majoria absoluta equival a un vet perquè havia de “prevaldre la voluntat real manifestada per la cambra” davant d’una aplicació del Reglament “excessivament rígida i formalista” (en paraules dels lletrats). El Senat va tornar la llei al Congrés, però la cambra baixa no va reconèixer el vet i va decidir enviar la norma directament al BOE perquè fos promulgada pel rei. I ara, després que Pedro Rollán es regirés contra això i acusés Francina Armengol d’un “excés competencial”, el PP llença l’amenaça d’arribar fins al Tribunal Constitucional.