Durant la Segona Guerra Mundial, independentistes catalans van ajudar diverses persones a fugir dels nazis a través de les Rutes de la Llibertat, tal com les ha batejat la Fundació Reeixida. Es tracta de rutes que travessen els Pirineus que van organitzar independentistes que col·laboraven amb la Resistència Francesa per tal de salvar gent que s’escapava del feixisme europeu i que ara es poden convertir en camins on fer senderisme i muntanyisme. La proposta de la fundació és que ara es puguin complementar les rutes existents de camins de llibertat d’evasió, però “fent conèixer la dels militants independentistes catalans que, un mes abans que els nazis entraren a París, formaren "l’Organització". Fou un moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món, i operaren des de 1939 fins al 1945.
Aquests catalans recollien gent que provenia de Suïssa, i els feien travessar els Pirineus per arribar fins a Barcelona, on se’ls facilitava documentació falsa perquè poguessin viatjar en direcció a Lisboa. Aquests independentistes van passar jueus, integrants del govern polonès, grups de pilots nord-americans, britànics, un ministre belga, escamots que havien estat llançats amb paracaigudes sobre territori francès per realitzar sabotatges, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, entre d’altres.
La Fundació Reeixida assegura que aquests independentistes catalans van col·laborar amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Les ganes d’acció d’aquests joves van incrementar-se quan van saber que el president Lluís Companys havia estat detingut per la Gestapo, entregat als franquistes i assassinat al castell de Montjuïc.
Les rutes
La fundació ha fet una proposta que contempla la creació de quatre rutes, i totes elles tenen noms d’integrants d’aquesta organització. La primera, batejada amb el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) i arriba fins a Barcelona passant per Colera i Llançà. Els municipis que es troben durant aquesta ruta són Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà. La segona ruta s’anomena Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó, i consistia a anar en cotxe cap a l’inici de la caminada, en funció de si calia anar cap a la Cerdanya, el Vallespir o l’Albera.
La tercera ruta, anomenada Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans i passa per Olot per acabar a Barcelona. Els municipis que hi ha en aquesta ruta són Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot. I la quarta ruta, la d’Enric Pagès i Montagut, travessava la Cerdanya a través d’Enveig.
L’Organització
Tal com explica la Fundació Reeixida, un any després que els franquistes guanyessin la guerra va néixer a París el Front Nacional de Catalunya, amb la voluntat d’unir tots els catalans; de la mateixa manera que altres fronts nacionals ho havien fet en diversos territoris d’Europa. Els militants del FNC provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres; i van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès. Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es bolcaren en la lluita a la rereguarda del conflicte, donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França i recolzant els resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista.