"Aquesta sentència no tocava". Estranys reflexos pujolians en la conferència de premsa d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, escortats per la cúpula del PDeCAT i el president Carles Puigdemont, després de consumar-se el primer gran cop judicial contra el procés, la sentència per la consulta del 9-N. "Espanya té la democràcia amputada", conclou l'expresident de la Generalitat. "Caldrà anar a Estrasburg" (a recórrer) "Al cor d'Europa". Mas, aquest dilluns, pujoleja. S'esperava la condemna, tot i que en les últimes setmanes, en alguns moments, ha traslluït un bri de confiança -absolutori-, en els professionals de la justícia. 

Però és que precisament és l'adéu al pujolisme, la fi de l'ambigüitat, la consulta sobre la independència encara que fos amb urnes de cartró, el que la justícia espanyola -i, políticament, qui la bressa- els fa pagar, a Mas i a les seves conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Dos anys; un any i 9 mesos i 1 any i 6 mesos d'inhabilitació, i tres multes de 36.500, 30.000 i 24.000 euros per desobediència al Tribunal Constitucional. De prevaricar queden absolts, tot i que la Fiscalia no ho veu clar i també estudia recórrer. És una justícia quasi militar: es castiga més el fet de desobeir (encara que sigui implícitament) que la desobediència en si (la votació).

Des de l'unionisme s'ha celebrat més que a Mas se l'aparti de la cursa per ressuscitar-se a ell mateix com a candidat del PDeCAT a les properes eleccions, autonòmiques o republicanes, que la condemna del 9-N en si. No debades, és la conseqüència política més directa de la decisió del TSJC.

Encara que la sentència no és ferma -Mas la recorrerà al Tribunal Suprem (TS), previsiblement després al Tribunal Constitucional (TC) i, finalment, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)-, l'article 6.2 b) de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) impedeix que l'expresident pugui ser elegible pel fet d'haver estat condemnat per un delicte contra l'administració pública. 

17:14 Puigdemont

"A cada dificultat en sortim reforçats". Nietzsche ho va dir d'una manera molt més bèstia a la seva autobiografia Ecce Homo. Com s'arriba a ser el que s'és: "Allò que no mata, et fa més fort". Són les 17:14, curiosament, l'hora i el minut que evoca l'any de la desfeta en la Guerra de Successió, i el president Carles Puigdemont ho ha deixat anar a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, en una declaració institucional. "Avui ens sentim condemnats". L'escorten -aquí sí, literalment-, el vicepresident, Oriol Junqueras -que també tindrà intervenció pròpia després de Puigdemont- i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. La consulta empeny el referèndum: "Allò que la justícia espanyola acaba de condemnar ho indultarà el poble de Catalunya en referèndum". "Allò que no mata et fa més fort". Ecce Homo. 

Després de la condemna judicial al "succedani" de consulta, a la "consulta de costellada", qualsevol pas enrere amb el referèndum seria considerat per l'electorat independentista una claudicació i Puigdemont i Junqueras ho saben. Fins i tot seria un pas enrere en certa mesura, perillós. El 80% dels catalans, independentistes o no, volen votar. Europa ho té clar, claríssim: "Fins i tot ara no està clar com es podrà impedir un nou plebiscit i, particularment, quin projecte polític ofereix el PP". Ho diu un informe sobre Catalunya de la Fundació Konrad Adenauer. Vinculat a la CDU de la cancellera Angela Merkel, és el segon think tank més important d'Alemanya. Un recent informe elaborat per la seva delegació a Madrid després dels congressos del PP, Podemos i Cs, s'estranya que en aquests conclaves no s'abordés la qüestió catalana i conclou: “Que el separatisme no es pot combatre únicament amb accions judicials i amb la policia és evident, almenys fora del PP".

De Venècia a Edimburg

Puigdemont posa de manifest la "preocupació" creixent a Europa davant el tracte que dóna Madrid a la qüestió catalana i cita la Konrad Adenauer. I la clatellada de la Comissió Vènecia del Consell d'Europa a la reforma ad hoc, ad hoc per parar el procés català, que va fer de la llei del Tribunal Constitucional el govern de Rajoy. Precisament, perquè el tribunal pugui inhabilitar càrrecs públics.

La premsa europea i internacional ha reaccionat immediatament en transcendir el contingut de la sentència del 9-N. Hi ha preocupació a Alemanya i es detecta preocupació als grans mitjans anglosaxons. The Guardian al·ludeix a la condemna a Mas per haver permès un "referèndum simbòlic"; Financial Times i Politico recorden que va ser una consulta "informal". 

Darrere l'informe de la Konrad Adenauer batega la inquietud per l'estabilitat: cap on porta la política de tribunals i policia desplegada per Rajoy davant el sobiranisme català? Darrere els adjectius de la premsa britànica i nord-americana hi ha la preocupació per la democràcia i la separació de poders, els checks and balances.

De Venècia a Edimburg. Aquest mateix dilluns, la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat que promourà un segon referèndum d'independència entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. Theresa May, primera ministra del Regne Unit, a diferència del seu antecessor David Cameron, s'hi nega, a permetre'l. Però es tracta d'un referèndum contra el Brèxit: per quedar-se a la UE. La Moncloa haurà d'afinar molt l'argumentari. 

I Romeva serà a Londres aquest dimarts, convidat pel grup parlamentari sobre Catalunya constituït per una vintena de diputats del Parlament de Westminster. A Londres se li gira feina. El cas dels catalans revifa 300 anys després i el cas escocès està obert de bat a bat. A Berlín, el cor d'Europa, miren cap a Madrid i es neguitegen.