El solc provocat per la decisió del Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les de desestimar l'euroordre del jutge Pablo Llarena contra Lluís Puig ha donat peu aquest dimecres a un recurs de tres dels presos polítics davant del Tribunal Constitucional i s'estendrà aquest dijous per la comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu on se celebrarà la segona sessió per al suplicatori dels eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Les conclusions de la sentència donen per bons la part essencial dels arguments que han esgrimit tant els presos polítics en els seus recursos com els exiliats en la seva defensa als tribunals europeus, i que aquest dijous exposaran els tres eurodiputats davant de la comissió de l'Eurocambra.
Incompetència del Suprem
Segons la sentència de la Cort d'Apel·lació, a la qual ha tingut accés ElNacional, el cas de Puig no s'hauria de veure al Tribunal Suprem sinó a un tribunal català, per la qual cosa “hi ha motius fonamentats per creure que l’execució de l’ordre de detenció europea perjudicaria els drets fonamentals de l’implicat”.
El tribunal arriba a aquesta conclusió després de recollir l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides elaborat en relació als casos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, i on es denuncia la vulneració del dret a un tribunal "independent i competent" en el cas contra el procés. Després d'analitzar també els arguments amb què replica la justícia espanyola sobre la coherència del procediment i després de recordar dues sentències contra aquest argument del Tribunal Europeu de Drets Humans, la Cort d'Apel·lació admet la falta de competència del Tribunal Suprem.
Violació de la presumpció d'innocència
“A més, el risc de violació de la presumpció d’innocència també s’ha de prendre molt seriosament", afegeix la sentència. En aquest sentit, el text recull y considera "valida" la denúncia de l'informe de Nacions Unides en el sentit que "la presumpció d'innocència es va violar amb les declaracions públiques d'alts funcionaris de l'Estat en què s'establia la responsabilitat penal de l'implicat abans de la sentència del tribunal, la qual cosa possiblement va afectar la imatge que en tenia el tribunal".
El Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les conclou que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar Puig
El tribunal belga es fa ressò de l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries després de desestimar les denúncies del mateix Puig i de col·lectius, com el Grup Praga, dels quals en qüestiona la imparcialitat. Això no obstant, adverteix que ha de tenir en compte l’informe del Grup de Treball de l'ONU, atès que la informació d’un grup de treball creat al si de les Nacions Unides “compleix el criteri de ser una informació objectiva, fiable, exacta i degudament actualitzada en què l’autoritat judicial d’execució pot basar-se per determinar un risc greu, real, concret i individual de violació de drets fonamentals”.
No per desobediència
La sentència recorda que Lluís Puig està acusat de dos fets: ser cosignatari el 6 de setembre del 2017 d’un decret del govern sobre el referèndum i haver assumit la seva conselleria part dels costos de la tramesa postal de la convocatòria per un valor de 238.003,53 euros.
Pel que fa el primer supòsit, la Cort d’Apel·lació conclou que Puig no pot ser extradit per desobediència perquè, segons la legislació belga “no es pot imposar cap pena de presó per desobediència” a autoritats o funcionaris públics, i un dels principis de l'euroordre situa com a requisit una pena mínima d'un any de presó.
No per corrupció
Pel que fa el segon supòsit, el qual la justícia espanyola marca com a "corrupció" arran del caràcter il·legal del referèndum, el tribunal adverteix que no s’ha mostrat que Puig hagi obtingut cap avantatge il·lícit a canvi de carregar una part dels costos o d’adjudicar la comanda d’Unipost; així mateix es recorda que el Codi Penal espanyol no considera punible la celebració d’un referèndum. De tot plegat conclou que, “la designació de la categoria de corrupció a l’ordre de detenció europea és, per tant, manifestament errònia”.
En relació a l’anomenada doble incriminació, és a dir, que el delicte pel qual l’Estat emissor emet una ordre de detenció europea ha de ser també punible al dret belga, sí admet que es compleix. I, tot i que es recorda que no li correspon entrar en el relat dels fets, el tribunal aprofita per advertir que “en el dret belga, en virtut de l’article 124 de la Constitució Coordinada, un Ministre no podria ser processat per aquest crim, comès en exercici de les seves funcions”. “L’article 124 de la Constitució Coordinada atorga als ministres comunals i regionals immunitat penal per votar o expressar una opinió en l’exercici de les seves funcions”, adverteix.
A la imatge principal, Carles Puigdemont, junt amb Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, la passada setmana a Brussel·les