El Tribunal Suprem ha condemnat Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern, pel 9-N. Homs també haurà de pagar una multa de 30.000 euros.
L'exconseller de Presidència i actual diputat del Congrés, Francesc Homs, ha estat condemnat només pel delicte de desobediència greu i ha quedat absol del delicte de prevaricació administrativa, del que l'acusava el fiscal, en quedar absorbit pel delicte de desobediència. Exactament igual que en la sentència d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
El Suprem diu que "Francesc Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i sabia que en el contingut de la providència s'al·ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació".
La sentència d'Homs crea jurisprudència a l'hora de resoldre el recurs de la Fiscalia que s'ha presentat sobre la sentència de Mas, Ortega i Rigau, que també deixen de banda el delicte de prevaricació. Serà el Tribunal Suprem qui ho resolgui tot. També està per veure què farà la Fiscalia del Suprem ara pel que fa a la sentència d'Homs. Sí, com ha fet la Fiscalia catalana, recorrerà també perquè condemni Homs per prevaricació.
La sentència
La Sala precisa que "limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'ha formulat acusació. No es qüestiona si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, té o no rellevància penal".
"Entendre que quan el mandat ho abasteix tot, en realitat no abasta res, no té sentit ", afirma la Sala en la seva sentència, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.
La sentència afegeix que "la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, no pot resultar indiferent al dret penal". I afegeix que, "quan el legítim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a través de la providència de suspensió del Tribunal Constitucional va ser desatès pels seus principals destinataris".
"I la claredat d'aquesta idea, cridada a actuar com a pressupost de la convivència pacífica, no pot ser enfosquida mitjançant la voluntarista al·legació feta valer per l'acusat que va ser ell, en compliment del seu deure com a governant, qui va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís al requeriment del Tribunal Constitucional".
La gran prova contra Homs
La gran prova contra Francesc Homs, a diferència de Mas, Ortega i Rigau, és el mail que va enviar responent a T-Systems que havien de prosseguir amb la feina encarregada pel 9-N, segons el Suprem.
"Va existir una acció positiva clarament individualitzada en el relat de fets provats. Es tracta de la carta datada el dia 6 de novembre del 2014, en la qual va donar resposta, a través del President del CTTI, als dubtes suscitats per un directiu de T-Systems que exigia saber si els treballs que havien estat encarregats a aquesta empresa quedaven o no afectats per la prohibició acordada pel Tribunal Constitucional i que ja divulgaven els mitjans de comunicació", diu el text.
Sobre els voluntaris
La sentència diu que la participació ciutadana no justifica la desobediència. Diu el text: "La sala no qüestiona el protagonisme dels voluntaris en el procés de participació. La seva presència i col·laboració és un fet notori, exempt de la necessitat de qualsevol prova. Una qüestió diferent és que la presència d'aquest voluntariat pugui ser invocada com a argument exonerant per convertir el que va ser un procés tutelat i dirigit des del Govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional".
Entre les proves a les que el Tribunal s'aferra per donar tota la responsabilitat al Govern de l'organització del 9-N hi ha l'adquisició de 7.000 ordinadors, la contractació d'una publicitat institucional per import de 806.403,52 euros o la fixació d'un pressupost de 1.201.000 euros per al suport al procés de participació. Segons el Suprem, aquesta gestió i despeses "res tenen a veure amb la decisió particular de un o altre veí. Tots ells van actuar com a peces decisives d'una iniciativa pública dissenyada i dirigida per responsables polítics, entre ells, l'acusat Francesc Homs".