Ja hi ha sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. I amb aquesta, dures condemnes per sedició, amb penes que van dels 9 fins als 13 anys. Qui s'endú la pitjor part és Oriol Junqueras, amb 13 anys, seguit pels consellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, amb 12 anys. Carme Forcadell ha estat condemnada a 11 i mig. Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i mig. I Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han estat condemnats a nou anys. La sala segona ha absolt de malversació els tres acusats en llibertat, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que no aniran a la presó. Per justificar la sedició els magistrats sostenen que la tardor del 2017 va haver-hi un "alçament públic i tumultuari" a Catalunya.

En mig d'un context de filtracions, el Tribunal Suprem ha avançat el veredicte previst per al migdia a les 9.30 h. En paral·lel, a les 9.10 h tres secretaris judicials han arribat a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric amb un llapis de memòria amb la sentència. A les presons, els advocats, esperaven la resolució amb els presos polítics. Menys Andreu van den Eynde, a Luxemburg, pendent de la vista aquesta tarda del TEDH per la immunitat d'Oriol Junqueras.

Precisament l'exvicepresident Oriol Junqueras ha estat condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació per delicte de sedició amb malversació. Els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a 12 anys de presó i d'inhabilitació per sedició i malversació. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Els líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a 9 anys de presó i inhabilitació per sedició.

Per la seva banda, els exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó han estat condemnats només pel delicte de desobediència a una multa de deu mesos amb una quota diària de 200 euros. Estaran inhabilitats durant un any i vuit mesos i no entraran a la presó.

D'aquesta manera, la sala presidida per Manuel Marchena no condemna per rebel·lió, però sí per sedició amb penes molt altes. Els magistrats "donen per provada l'existència de violència", però afegeixen que "no n'hi ha prou amb la constatació d'indiscutibles episodis de violència per proclamar que els fets integren un delicte de rebel·lió". En aquest sentit, el Tribunal Suprem sosté que "la violència ha de ser una violència instrumental, funcional, preordenada de forma directa, sense passos intermediaris, als fins que animen l'acció dels rebels".

Per altra banda, la sentència argumenta que "tots els acusats ara objecte d'enjudiciament eren conscients de la manifesta inviabilitat jurídica d'un referèndum d'autodeterminació que es presentava com la via per a la construcció de la República de Catalunya". Tanmateix, constata que "malgrat el desplegament retòric dels qui van ser acusats, és el cert que, des de la perspectiva de fer, la inviabilitat dels actes concebuts per a fer realitat la promesa independència era manifesta".

En la seva argumentació sobre la sedició, els magistrats argumenten que "la defensa política, individual o col·lectiva" de la independència "no és constitutiva de delicte". En canvi, afegeixen, "sí que ho és mobilitzar la ciutadania en un alçament públic i tumultuari que, a més a més, impedeix l'aplicació de les lleis i obstaculitza el compliment de les decisions judicials".

 

 

 

"Cap constitució europea avala el dret a decidir"

Davant l'argument de les defenses respecte d'una sobreprotecció de la unitat d'Espanya, la sentència argumenta que "la protecció de la unitat territorial d'Espanya no és una extravagància que singularitzi el nostre sistema constitucional", sinó que "la pràctica totalitat de constituciones europees inclou preceptes encaminats a reforçar la integritat del territori sobre el qual s'assenten els respectius estats".

En aquest mateix sentit, els magistrats asseguren que no hi ha cap tractat internacional que "codifiqui el dret a decidir", i que tampoc no és inclòs en cap constitució europea.

El relat de fets provats arrenca ressenyant que el 8 de setembre de 2017, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017 de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que es presentava com la norma suprema de l'ordenament jurídic català, fins que fos aprovada la Constitució de la nova
República. Proclamava que Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social, en la qual la sobirania resideix en el poble de Catalunya, i de l'Aran al poble aranès, dels quals emanen tots els poders de l'Estat, i declarava abolida la monarquia constitucional, convertint al President de la República en el cap de l'Estat català, que
assumia la representació més alta.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es transformava al Tribunal Suprem de Catalunya, òrgan judicial superior en tots els
ordres, en el qual culminaria l'organització judicial de Catalunya. A continuació esmenta la Llei 19/2017, 6 de setembre, reguladora de l'anomenat referèndum: "Tots dos textos -assenyalen els fets-, als quals van seguir altres normes reglamentàries de desenvolupament, formaven part d'una estratègia concertada pels principals acusats. Del que es tractava era de crear una aparent cobertura jurídica que permetés fer creure a la ciutadania que quan diposités el seu vot estaria contribuint a l'acte fundacional de la República independent de Catalunya ".

Repartiment de funcions

La sentència detalla el paper de cada un dels acusats per desenvolupar la seva estratègia des l'òrgan parlamentari, l'executiu i des de l'àmbit civil. La sentència destaca que els presidents de ANC i Òmnium van tenir una funció rellevant en la mobilització dels ciutadans: "Amb aquesta finalitat i amb el d'aconseguir una participació rellevant en la consulta presentada com la expressió del 'dret a decidir', es van sumar al concert dels acusats Jordi Sànchez Picanyol i Jordi Cuixart Navarro. Eren els líders respectius de l'Assemblea Nacional Catalana (en endavant, ANC) i d'Òmnium Cultural (en endavant, OC), organitzacions ciutadanes que van ser posades pels seus dos principals dirigents al servei de la maniobra de pressió política que havia estat ideada de manera concertada amb la resta dels acusats".

l el tribunal veu provat l'organització entre tots els acusats. I parla d'un acord que implicava un repartiment funcional entre els seus protagonistes. "La Sra. Carme Forcadell Lluís era la presidenta del Parlament; Sr. Oriol Junqueras i Vies, era en aquelles dates vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda; Sr. Raül Romeva i Rueda, conseller del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat; Sra. Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies; Sra. Meritxell Borràs i Solé, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i Sr. Carles Mundó i Blanch, conseller de Justícia".

"Simbòlica i ineficaç declaració d'independència"

Sobre l'1 d'octubre el tribunal detalla tot el procés de convocatòria, com es va organitzar el referèndum i el que havia de passar just després. I també detalla que el va fer una declaració simbòlica de la independència i que es van desatendre tots els requeriments judicials: "Aquesta simbòlica i ineficaç declaració d'independència va ser el desenllaç d'un procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel Tribunal Constitucional que, una vegada i una altra, va advertir, mitjançant notificacions personals dirigides als acusats, de la il·legalitat de les iniciatives que estaven sent promogudes. Aquests requeriments van ser desatesos, com també ho va ser l'efecte suspensiu que, per imperatiu legal, es produïa respecte dels actes de la càmera impugnats davant el Tribunal Constitucional pel govern de la Nació".

"El lletrat Major i el secretari general del Parlament van expressar en els seus respectius informes que l'admissió a tràmit de les dues proposicions de llei resultava contrària a les resolucions prohibitives del Tribunal Constitucional anteriorment indicades i conculcava els requeriments expressament realitzats perquè s'impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries que aquestes noves proposicions de llei desenvolupaven". La sentència indica que totes les propostes contràries a l'ordre constitucional haurien d'haver estat admeses a tràmit i paralitzades per la Mesa del Parlament que, però, no va fer cas les múltiples advertències i requeriments personals del Tribunal Constitucional.

El 20-S i la contribució "decisiva dels Jordis"

La sentència explica que en les diferents "fulls de ruta" del suposat camí de la independència dels acusats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van tenir una contribució "decisiva per als fins creats". Així, la Sala recull com a fet provat que el dia 20 de setembre de 2017, aquests dos acusats, amb indiscutida capacitat de lideratge i estret contacte amb els dirigents polítics nacionalistes, "van convocar a la població a que comparegués davant la seu de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Aquesta convocatòria es va verificar a través dels seus propis comptes de Twitter i de les organitzacions que lideraven. El motiu va ser que els agents del Grup de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Barcelona, ​​per ordre del jutjat d'instrucció núm. 13 d'aquesta ciutat, havien practicat una sèrie de detencions i havien iniciat l'execució de la decisió judicial de registrar les instal·lacions de la Conselleria...".

"Les convocatòries no només van publicitar que s'estava produint una actuació de la Guàrdia Civil que tendia a impedir el referèndum, sinó que divulgaven el lloc on es feia el registre judicial, instaven la ciutadania a defensar les institucions catalanes, exigien que la Guàrdia Civil posés en llibertat les persones que havien estat detingudes, i demanaven als catalans que es mobilitzessin. Se'ls animava dient que no podrien amb tots ells, que les forces de l'ordre s'havien equivocat i que havien declarat la guerra als que volien votar", afegeix el tribunal.

El tribunal apunta lleument contra els Mossos el 20 de setembre: "Sota la sola protecció del reduït nombre de Mossos d'Esquadra que diàriament s'encarrega de la vigilància ordinària en l'accés de l'edifici, els que no van rebre cap reforç durant el dia, excepte l'arribada d'uns agents de mediació, els esdeveniments es van desenvolupar amb la presència d'una xifra propera als 40.000 manifestants, que s'amuntegaven en un ambient en el qual coexistien els crits reivindicatius, contraris a la presència de la comissió judicial, i els actes lúdics, alguns espontanis, altres, promoguts pels organitzadors". "No es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar, de manera que per discórrer entre els milers de manifestants allà congregats no hi havia un altre accés que un estret passadís humà que únicament permetia el pas en fila individual, i que no era un cordó controlat policialment sinó format pels mateixos voluntaris de l'entitat convocant -ANC-, que portaven armilles identificatives de pertànyer a aquesta organització", afegeix.

I culpa la mobilització ciutadana de l'absència dels detinguts en l'escorcolls evidenciant la força de la gent i que els jutges i fiscals havien perdut la seva capcitat per executar les seves resolucions. "La mobilització va impedir que la Guàrdia Civil pogués introduir a l'edifici als detinguts, que havien d'estar presents en l'escorcoll, conforme disposen les lleis processals. També va impedir que pogués ser atesa l'ordre judicial amb plena normalitat. Els vehicles de la Guàrdia Civil , tres Nissan Patrol, (...) i quatre vehicles camuflats (...) van acabar amb destrosses importants".

"Només cap a les 0 hores es va aconseguir preparar una sortida perquè la lletrada de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció núm. 13 de Barcelona pogués deixar el lloc amb seguretat, infiltrant-a entre els espectadors que deixaven el teatre situat en l'immoble confrontant, on va caldre accedir des del terrat dels edificis. La resta dels agents de la Guàrdia Civil va poder sortir quan la manifestació ja es va haver dissolt, fent-ho concretament en dos torns, un a les 4 de la matinada del dia 21 de setembre, i l'altre a les 7 hores d'aquesta mateixa data", conclou.