A l’espera de la sentència del judici del procés, tot són especulacions sobre quan es farà pública, de quina manera, si serà exemplar i com estarà motivada. La contundent sentència que esperen totes les parts no té data. De fet, no està acabada, tot i que les travesses per encertar la data no cessen.

La sentència es coneixerà en una audiència pública que s’anunciarà amb prou temps com perquè no agafi ningú per sorpresa.

La data, segons els pronòstics d’alguns advocats, juristes i assessors, voltaria els primers quinze dies del mes d’octubre. Però la incertesa sobre la investidura de Pedro Sánchez i unes eventuals noves eleccions al Congrés podrien endarrerir la vista. Manuel Marchena no vol arriscar res. I un nou assalt electoral podria fer endarrerir la sentència fins al desembre segons algunes fonts judicials. Però de moment no hi ha res en ferm. Tot són especulacions.

Tampoc està clar que els presos hagin d’anar a Madrid per sentir el pronunciament judicial. S’espera una condemna amb anys de presó, i ells ja hi són, des de fa dos anys, en preventiva. Per tant, el més probable és que per escoltar la part final de la sentència, on es determinen les penes, es convoqui una vista pública on assisteixin els advocats.

Les vistes per comunicar la sentència amb els processats s'acostumen a fer en el cas de condemna d’acusats que estan en llibertat. Per això, caldrà veure, i serà un senyal, si el Tribunal Suprem cita per a la lectura de la sentència els processats que estan en llibertat, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Seria un mal senyal per a ells que vaticinaria una condemna de presó que necessitaria una vista posterior a la lectura de la sentència. La resta de processats que són a la presó se'ls comunicaria la sentencia en el centre mateix via un secretari judicial. Com es fa en la majoria dels casos.

S’esperen penes altes. Ningú pensa en una absolució. Penes exemplars que evitin una nova embranzida del procés o del Govern de Catalunya per trencar la unitat d’Espanya.

Al final del judici la Fiscalia va mantenir les penes. Penes altes de presó: 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i 17 per a Carme Forcadell i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 16 anys per a Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i 7 anys per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

El que sí que està clar és que, un cop surti la sentència, comença un nou temps de tràmits judicials que es pot allargar fins a 4 anys.

Els advocats tindran entre un i dos mesos per fer esmenes al text si hi ha errors. I un cop esmenat començarà el termini per presentar recursos. Com que la sentència la dicta el Tribunal Suprem, no hi ha recurs possible en aquesta instància. S'haurà de recorre al Tribunal Constitucional que pot trigar entre 3 i 4 anys a resoldre. I fins que això no passi no es pot parlar d’indults.

L’indult parcial

De fet, ara mateix, els únics que en parlen són l’opinió pública i els opinadors. Perquè no sembla un tema de debat entre els processats i els seus advocats a aquestes alçades del procés.

A més, els indults, els poden demanar els mateixos condemnats o bé persones externes. En tots els casos, però, hauran de reconèixer el delicte. El sol fet d'acceptar-lo, de fet, ja fa que el pres el reconegui.

I els indults poden ser de diferents tipologies segons el condemnat, els delictes i les penes. El govern espanyol podria indultar parcialment els condemnats.

Això vol dir que no tenen perquè indultar els 25 anys de presó que li poden caure, per exemple, a Oriol Junqueras. Sinó que poden ser parcials. Poden indultar la meitat de les penes, alguns delictes en concret o la inhabilitació per exercir els càrrecs polítics. Dependrà de cada cas i cada situació.

L’indult no serà immediat. Cal esgotar totes les vies legals abans de demanar-lo. Això juga, en part, a favor dels processats, ja que segons els experts, ara mateix a cap govern, fos del color que fos, li interessaria indultar els presos del procés independentista català i contradir el poder judicial espanyol.

Sentència històrica

La sentència que es dicti, sigui quina sigui, serà històrica.

Primer pel cas en ell mateix. Pels processats, tots ells càrrecs polítics d’un govern i la presidenta d’un Parlament, i els líders de la societat civil organitzada.

Serà històrica per com la motiven els jutges. Per com motiven la violència, la malversació i la competència del Tribunal Suprem per jutjar el cas. Es mirarà tot amb lupa.

I com que és una sentència històrica pel seu context polític tots els jutges hi voldran deixar la seva empremta. La decisió final es prendrà per unanimitat. Això sembla que ha quedat clar entre els set magistrats de la Sala Segona. I cada un d’ells voldrà tenir el seu espai per a la història motivant les possibles condemnes i els delictes.

El curs polític comença com va acabar. Sense govern a l'estat espanyol i pendent d'una sentència. La pregunta és: què serà primer?