El magistrat de la sala penal del Suprem Pablo Llarena ha activat una nova euroordre contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. De la mateixa manera, l'instructor de la causa sobre el procés també ha posat en marxa una ordre de detenció internacional.

Després de notificar-se la sentència de la causa del procés Llarena s'ha activat i ha demanat la detenció mitjançant una ordre europea i internacional de detenció i lliurament del president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, acordant la seva recerca i ingrés a la presó. El jutge instructor de la causa ha considerat plenament justificada la petició en aquest sentit, que ha estat cursada per escrit per la fiscalia.

La interlocutòria recorda que si "la sola imputació va ser propiciatòria de la fugida d'alguns dels presumptes responsables i justificaria per si mateixa l'ordre de detenció europea, les condemnes pronunciades contra els encausats no evadits propicia el risc que a partir d'ara els pròfugs busquin reforçar la seva fugida refugiant-se en països que no formen part de la Unió Europea i, per tant, que no hagin assumit el compromís de cooperació que regeix a la Unió".

 

En aquest sentit, Llarena destaca que a la UE regeix el principi de confiança en el funcionament dels jutges i tribunals d'altres països ―principi lliurement assumit pels Estats membres―, i es compta amb un procediment judicial simplificat i transfronterer que facilita el lliurament dels presumptes delinqüents que s'estableixin en el territori d'un Estat membre diferent d'aquell on van cometre el delicte, o diferent d'aquell al qual acudeixen a perpetrar les seves accions delictives.

L'escrit del jutge assenyala que la sala segona del Tribunal Suprem ha dictat avui la sentència que posa fi al procés respecte dels acusats enjudiciats, i proclama la naturalesa delictiva dels fets objecte d'acusació, així com que el comportament que suscitava les discrepàncies de subsumpció en els tipus penals de rebel·lió, sedició o desobediència (en la tesi alternativa de les defenses), són constitutius d'un delicte de sedició previst i penat en els articles 544 i 545 del Codi Penal.

Segons exposa el jutge, la sentència part dels fets que l'acta de processament imputava a tots els processats, la qual cosa es reforça amb una significativa proximitat entre l'aportació concreta atribuïda al condemnat Oriol Junqueras i el processat en rebel·lia Carles Puigdemont, de la qual cosa pot concloure ―més enllà del que resulti al seu dia del judici oral que arribi a celebrar-se― que els indicis racionals de criminalitat que apuntava la instrucció i que es van reflectir en l'acta de processament, no només persisteixen, sinó que compten avui amb una sentència que opera com a element de reforç respecte del pronòstic de responsabilitat del fugat.

El jutge explica a més que la subsumpció dels fets en delicte de sedició segons la sentència té una indubtable incidència respecte del pronòstic de responsabilitat atribuïble als "fugats", de manera que acorda també comunicar a la Mesa del Parlament de Catalunya que els processats i membres d'aquest Parlament Carles Puigdemont i Antoni Comín no els resulta ja aplicable la suspensió de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, que es refereix a processats per delicte de rebel·lió.