El calendari és el que és i deixa el marge que deixa: és qüestió de pocs dies o hores. El dimarts 15 d'octubre és l'aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys i el dimecres 16 expira el termini legal (prorrogable) de dos anys de presó preventiva dels Jordis. La sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, es va fixar com a deadline la primera quinzena d'octubre. La sentència del judici més rellevant de la democràcia espanyola, que pot suposar un cop molt dur per a una gran part de la societat catalana, està a punt de sortir del forn.

El context polític que l'espera és sens dubte excepcional, fins i tot aïllat del calendari electoral que ve per davant. La pressió ambiental a la capital de l'Estat és molt gran, especialment per la resposta que pugui donar l'independentisme, el Tsunami Democràtic, a la sentència. Enmig hi ha hagut l'empresonament de set membres dels CDR per terrorisme, que ha apuntalat un relat de violència, la violència que requereix l'acusació de rebel·lió. Com en els temps d'ETA, un Pedro Sánchez que parla més de 155 que de diàleg ha corregut a exigir al president Quim Torra que condemni un suposat incipient terrorisme independentista català.

Davant d'aquest escenari, ElNacional.cat ha parlat amb tres juristes per analitzar què pot sortir del Tribunal Suprem i, també, què ve després, en termes judicials però sobretot polítics. “Estem davant del govern dels jutges”, advertia en una entrevista recent per aquest diari José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Suprem que va compartir passadissos amb Manuel Marchena.

Què es pot esperar de la sentència?

Treure la bola de vidre és de tot menys rigorós. Joaquín Urías, professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, avisa que “qualsevol pronòstic sortirà malament”. Això sí, intueix per on aniran els trets: un veredicte a mig camí que no sembli ni molt dur ni molt moderat. “No hi haurà rebel·lió i les penes se situaran sobre els set anys la majoria d’ells”, vaticina l’exlletrat del Tribunal Constitucional. El que té més clar és que d’absolució no n’hi haurà: “No pot haver-n’hi quan porten ja gairebé dos anys en presó preventiva. Ha de ser dura. Si no, és impossible de justificar davant del món”. Després d’assistir a sessions del judici al Suprem, no concep com la sala segona podria argumentar una condemna per rebel·lió.

Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional. Foto: Sergi Alcàzar

En la mateixa línia, Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional a la UAB, també assenyala la privació de llibertat com a element indicatiu. “A dies de vèncer el termini legal de la presó preventiva, no espero cap sentència absolutòria. Espero una sentència condemnatòria de molts anys. Si no, aquesta gent estaria al carrer. O això o estan jugant a un joc molt sàdic de castigar la gent”, sosté la jurista, que també va supervisar el judici.

La magistrada Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia a Catalunya, veu poc prudent fer pronòstics sobre la decisió. “Segur que estarà molt motivada, serà molt llarga i ha d’abordar molts aspectes”, assenyala la jutgessa, que espera poder llegir-la. “Ha de resoldre temes jurídics sobre els quals no tenim ni precedents. L’únic precedent que tenim de rebel·lió a Espanya és la del coronel Tejero”, afegeix. Si que considera que la presó provisional és “indicativa que segurament hi haurà condemnes”, però “no necessàriament ha de passar per assumir el delicte més greu pel qual estan acusats”. No tanca “cap porta”.

I si ha rebel·lió, què?

“Si no hi ha alçament ni violència, no sóc capaç d’imaginar-me el grau de retorçament i recargolament de la realitat que puguin fer”, admet Mercè Barceló, que no hi veu ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. Com a molt desobediència, i només en alguns casos. “Si els condemnen per aquests delictes hi haurà un trencament flagrant del principi de realitat, perquè s’hauran d’inventar un relat”, afegeix. Malgrat tot, la catedràtica denuncia que en el judici “no els han deixat defensar-se”, perquè “ni tan sols van poder contradir els vídeos, la peça forta”.

Joaquín Urías no vol situar-se en aquest escenari. El constitucionalista ho veu també “molt complicat” de justificar, perquè “tot l’Estat es ficaria en un conflicte”. En aquest sentit, recorda que té la lupa de la comunitat internacional al damunt. “Que els condemnin a rebel·lió per sortir al carrer, per una protesta molt més pacífica que moltes altres, és molt difícil d’assumir”, defensa el jurista.

Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional. Foto: Sergi Alcàzar

Montserrat Comas també defuig aquest escenari. “Com a jurista no he amagat mai que els fets que van succeir a Catalunya, per greus que siguin, difícilment poden ser integrats en el tipus de la rebel·lió, que requereix un aixecament i que sigui violent”, argumenta la magistrada de l’Audiència de Barcelona. “Això no ha passat a Catalunya”, afegeix. Certament, la “violència ambiental” de la qual parlen les acusacions crearia jurisprudència.

Superarà la sentència de l’Estatut?

Tenim un precedent d’una sentència relativament recent que va suposar un gran terratrèmol polític: la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’any 2010. Des de llavors, ja res no ha estat igual. La fractura avui serà pitjor que llavors? “Jo crec que més, que serà pitjor”, respon Mercè Barceló. En primer lloc, perquè hi ha gent a la presó amb unes conseqüències emocionals. En segon lloc, perquè la del TC era una discussió més jurídica, i la del TS totalment política. “L’1-O hi érem tots. Tots podem negar els fets que s’imputen. Emocionalment, quan veus que t’estan fent passar bou per bèstia grossa, la sensació d’injustícia és molt més alta”.

Joaquín Urías difereix i no creu que l’impacte arribi al mateix nivell perquè en cap moment haurà jugat el factor sorpresa. “Tothom s’ha fet a la idea que pot haver-hi condemnes dures. No agafarà ningú d’imprevist”, argumenta el professor de la Universitat de Sevilla. En canvi, contraposa, hi havia gent que no esperava que la sentència de l’Estatut fos en els termes que va acabar sent. Això sí, vaticina que fins i tot persones que no són independentistes es mobilitzaran davant d’una sentència molt dura.

I després què?

Amb la sentència “desapareixerà” el problema judicial, però sobre la taula continuarà havent-hi un altre conflicte: el polític. En això coincideixen tots els juristes consultats. “Els jutges, fiscals i policies resolen en última instància els conflictes que es donen la societat”, defensa la jutgessa Montserrat Comas, que lamenta que s’hagi arribat a aquest extrem. I adverteix de cara al futur immediat: “Caldrà no deixar mai de costat la paraula diàleg. No només com a paraula, sinó com a àmbit real on dialoguin les forces polítiques i els governs”.

Montserrat Comas, magistrada de l'Audiència de Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar

Joaquín Urías coincideix en el diagnòstic. “L’única manera d’arreglar-ho és tornant a la política. Això no es pot resoldre als tribunals”, defensa el jurista, que avança quin hauria de ser el camí. “S’hauran de buscar solucions polítiques i també personals per als condemnats”. Això passarà, probablement, per indults. Això sí, el camí serà llarg i tortuós: “No hi haurà indults sense una solució política prèvia, sense un acord polític. Té un cost polític pel govern que els aprova. No n’hi haurà a canvi de res”.

Què passa amb els exiliats?

Amb la sentència que sortirà del Suprem, hauran estat jutjats onze encausats. Però encara en faltaran set: els exiliats Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Anna Gabriel. El jutge Pablo Llarena ja té obert el calaix de les euroordres per reactivar-les. Tindrà més èxit? Aquí hi ha més discrepàncies entre els juristes consultats.

“Sí, sens dubte”, sosté Urías. Segons el professor de la Universitat de Sevilla, amb una condemna, “és més raonable demanar a un tribunal estranger que enviï Puigdemont cap a Espanya” i “és molt més fàcil que tingui èxit”, a diferència de l’experiència anterior.

“No, és indiferent”, respon Merce Barceló. La catedràtica de la UAB assegura que “la justícia de fora s’ha demostrat que és independent” fins al moment. Fins i tot creu que pot ser perjudicial per a la justícia espanyola i reforçarà les tesis dels exiliats, després que “tots els tribunals que ja s’han pronunciat han dit que no hi ha els delictes dels quals se’ls acusa”.