Sentència a Laura Borràs, DIRECTE | Última hora de la condemna i les reaccions

Fins aquí el directe d'ElNacional.cat sobre l'última hora de la sentència a Laura Borràs, que ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó — però amb petició d'indult. Tot, amb un vot particular: una jutgessa que discrepa amb l'abast de la condemna. Ara s'obre el debat sobre el seu futur polític tant al Parlament com a Junts, tot i que la sentència no és ferma i encara es presentaran recursos.

Els eurodiputats de Junts han recordat en un fil de Twitter que just aquest dijous, "que veiem una nova mostra de parcialitat de la justícia espanyola" (en referència al cas Borràs), al Parlament Europeu s'ha fet un debat sobre l'estat de dret a Espanya.

✍️ Què ve darrere de la sentència de Laura Borràs? | L'editorial de José Antich

Davant del fil de Marta Vilalta, Lluís Llach ha retret que s'asseguri que "ha quedat provat que hi ha delicte de corrupció". "Es diu que la jutgessa que ha fet un vot particular el fonamenta, precisament, en la falta de proves. Fa impressió veure't a la roda del senyor Barrientos. A tu, als vostres joves i als vostres vells. Teniu miralls?", ha criticat.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha expressat en un fil de Twitter que la sentència de Laura Borràs no és "ferma" i que "caldrà esperar als recursos i al Tribunal Suprem".  Dit això, ha assegurat que "queda provat que hi ha delicte de corrupció"; que "si això afectés algú d'ERC, ja hauria plegat" i que "tothom hauria de fer el mateix"; que "Borràs no hauria d'entrar a la presó"; que "la condemna de Borràs per corrupció no té res a veure amb la repressió que pateix l'independentisme"; i que fa una crida "al compromís i la responsabilitat per protegir i prestigiar les institucions" com el Parlament.

El jurista de Junts Hèctor López Bofill mostra "el Fortuny de gom a gom en suport de la MHP Laura Borràs". "A Junts els abusos i les injustícies ens fan més forts. Som imparables!", diu.

El periodista Antonio Baños ha assegurat que el cas Borràs és "lawfare de llibre". "Tot el suport. Com a qualsevol represaliat per la causa general contra l'independentisme. Gent de pagueta: no ens dividireu", ha afegit.

Borràs ha de ser substituïda a la presidència del Parlament? | ENQUESTA

Però el tribunal podria haver acordat una altra acció per evitar la presó a Laura Borràs? A parer de la magistrada María Jésus Manzano, sí. En el seu vot particular, la magistrada Manzano exposa que no considera que fer pressupostos falsos i presentar-los a una administració sigui un delicte continuat de falsedat documental. Precisa que si és falsedat només s’ha de comptar un cop, no en els 18 contractes, i seria una falsedat mercantil, amb una pena que hauria d’oscil·lar entre els 21 mesos i 3 anys de presó.

La magistrada Manzano hi afegeix que en els tres acusats s’hauria d’aplicar les dilacions indegudes, ja que des de la primera sospita de fraccionament de contractes va ser el 2017, arran d’una conversa telefònica d’Isaías Herrero amb un tercer, i el 23 de novembre de 2018 se li registra el pis i l’ordinador, i es posa en la cerca "Borràs" i "ILC". Afirma que han passat més de cinc anys i l’atenuant "compensaria qualsevol agreujant que pogués concórrer". La difícil proposta de l’indult per a Laura Borràs és la que ha prosperat, al final, al TSJC.

A més, el tribunal hi precisa que Borràs no es pot acollir a l’article 80 del Codi Penal, que permet eludir de la presó una persona si les penes imposades per separat no sumen cada una, 2 anys de presó. En el cas de Borràs, només hi ha un delicte que se li imposa presó, el de falsedat documental, ja que el delicte de prevaricació, només implica inhabilitació a càrrec públic. Per tot això, demana la gràcia del Consell de Ministres per indultar-la i evitar-li l’entrada a una presó.

En el cas de Laura Borràs, el TSJC afirma que els delictes continuats de falsedat documental que li ha imposat, el Codi Penal "ens obliga -sosté- a imposar una pena que no pot ser inferior als 4 anys, sis mesos i 1 dia (mínim de la meitat superior en el precepte infringit, per efecte de la regla de punició prevista pels casos de continuïtat delictiva)". Hi afegeix, però que aquesta "resulta desproporcionada i excessiva pel realitzat en els seus comportaments". Insisteix que la conducta de Borràs va ser permetre la presentació de pressupostos falsos, "sense cap ànim de lucre personal".

En aquests recursos, el Suprem pot trigar un any a revisar la resolució. Una dificultat és que les eleccions generals són a finals d’aquest any i poden desbancar el PSOE.  Amb tot, el govern espanyol ja ha avançat que seguirà els procediments legals en el cas de l'indult a Borràs. En certs casos, però, l’alt tribunal espanyol s’afanya a confirmar o revisar el cas, com va passar en la condemna del president Quim Torra per desobediència a la JEC per no retirar la pancarta a favor dels presos polítics, que va provocar la seva expulsió com a diputat a la cambra catalana i com a màxima autoritat catalana.

L’article 4.3 del Codi Penal habilita els jutges a sol·licitar l’indult "quan la pena sigui excessivament notable, atenen amb el mal causat per la infracció i les circumstàncies personals del reu".  El primer requisit per concedir-li l'indult és que la sentència sigui ferma. En el cas de Laura Borràs, ara la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye, i la Fiscalia tenen 5 dies hàbils per presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem. Amb les vacances de Setmana Santa a la cantonada, el termini acabarà el dimarts 11 d’abril, més el dia de gràcia.

El tribunal presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, sosté que la pena imposada que li exigeix la mètrica penal és "excessiva" i que l’entrada en presó "no és necessària per evitar la comissió de nous delictes". Per això, Barrientos, juntament amb el magistrat Fernando Lacaba, acorden elevar al Consell de Ministres la proposta que s’indulti Borràs i que li rebaixi i que no superi 2 anys de presó, fet que la deslliuraria d'entrar en un penal perquè no té antecedents penals.

Una de les sorpreses de la sentència de Laura Borràs, comunicada aquest dijous pel tribunal del TSJC, és que demana l’indult parcial per a la presidenta suspesa del Parlament per tal que no entri a la presó. Per què els tribunals demanen indults? Són casos excepcionals i la resposta és que els magistrats consideren que hi ha un conflicte entre la legalitat vigent -és a dir, les penes que el Codi Penal fixa imposar per a certs fets delictius- i l’equitat, i l'indult és com un recurs d'escapament. En el cas de la presidenta de Junts, el TSJC li imposa 4 anys i sis mesos de presó.

✍️ La condemna de Borràs | L'opinió de Joan Queralt

El secretari d'organització de Junts, David Torrents, ha carregat contra ERC després de la sentència a Laura Borràs: "Sempre al costat de la justícia espanyola! Espero saber alguna que van pactar de veritat a la taula de diàleg!". En una altra piulada, Torrents ha assegurat que la condemna no és "ni justa, ni proporcionada". "Que jutges, fiscals, Guàrdia Civil i d'altres hagin aplicat el A por ellos, ho puc entendre... però que des de l'independentisme participin d'aquest linxament tan injust, és acollonant", afegeix.

El jurista de Junts Hèctor López Bofill assegura que la petició d'indult és perquè "Barrientos & Co passen vergonya per la monstruositat que han comès", alhora que carrega contra els altres partits independentistes: "La vergonya que no tenen a ERC i a la CUP que s'acarnissen amb la MHP Laura Borràs tot i ser perfectament conscients de la injustícia de tot plegat".

Declaracions de Pere Aragonès sobre el cas Borràs | VÍDEO

❓ La sentència de Laura Borràs: per què els tribunals demanen indults? | Per Mayte Piulachs