Aquest dijous, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 4 anys i mig de presó (amb petició d'indult) i 13 anys d’inhabilitació la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, per haver fraccionat contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió del TSJC impacta de ple en la trajectòria política de la també presidenta de Junts per Catalunya. La sentència no és ferma i la seva defensa té l'opció de presentar un recurs davant el Tribunal Suprem.

La presidència del Parlament, la conseqüència més immediata

Amb tot, la conseqüència més evident té a veure amb la presidència de la cambra catalana. Malgrat que la sentència no sigui ferma, hi ha els precedents del president Quim Torra i del diputat Pau Juvillà, condemnats pel delicte de desobediència. La Junta Electoral Central no va esperar al darrer pronunciament del Tribunal Suprem, va ordenar que se'ls retirés l’acta —de fet, s'espera que alguns grups demanin a la JEC que li retirin l'acta a Borràs— i va instar el Parlament a expedir les credencials del següent diputat o diputada que correspongués per substituir-los. En el cas que la JEC segueixi el mateix procediment amb Laura Borràs, perdria la seva condició de diputada i, per tant, de presidenta de l’hemicicle. Actualment, està suspesa de les seves funcions.

Seguint la llista, el següent a assumir l’acta seria Toni Castellà, portaveu nacional de Demòcrates. Castellà va concórrer en la posició número 25 de la llista de Junts per la demarcació de Barcelona a les eleccions al Parlament del passat 14 de febrer de 2021. A partir d’aquí, la cambra legislativa hauria de triar una nova presidència, una qüestió on hi ha diversos factors a tenir en consideració, però un dels principals passa per la posició que vulgui assumir Junts per Catalunya. Hi ha un bon grapat de membres del partit que serien partidaris de proposar un nou candidat per liderar el Parlament perquè, apunten fonts, no volen permetre's “perdre l’única posició d’alt rang institucional” que tenen. En aquest context, el nom amb més força i que suma més adeptes per presentar com a candidata a la presidència de l’hemicicle és Anna Erra, alcaldessa de Vic i vicepresidenta de la formació, tal com va explicar ElNacional.cat. En un altre extrem, hi ha un grup de diputats i dirigents —més reduït— propers a Laura Borràs que s’inclinen per renunciar a la presidència com a senyal de protesta per la inhabilitació de la líder de Junts. La secretària segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, ho va verbalitzar en una entrevista a 'L’Hemicicle' de Catalunya Informació i va sostenir que, en tot cas, hauria de ser la pròpia Borràs qui triés el seu relleu al capdavant de la cambra. Alhora, Madaula es va descartar com a substituta.

Encara que Junts postuli un candidat o candidata a presidir el Parlament, acabarà sent decisiva l’aritmètica parlamentària. En aquest context, caldrà veure si Esquerra i Junts serien capaços de recosir la unitat independentista i arribar a una entesa perquè els juntaires mantinguin el lideratge de l’hemicicle. Els republicans defensen en públic que estan oberts a un pacte en aquesta línia, perquè argüeixen que aquesta institució també ha d’estar encapçalada per un independentista. Ara bé, cal sumar el clima de desconfiança que ha generat la ruptura del Govern del passat octubre. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar en una entrevista que l’acord que va permetre la seva investidura, que incloïa que la presidència del Parlament era per a Junts, estava “trencat”, però es mostrava “obert a parlar” per mantenir aquesta entesa pel lideratge de l’hemicicle. 

A tot plegat cal destacar el paper del PSC, el partit que va guanyar les eleccions i que compta amb el grup parlamentari més ampli, juntament amb ERC, de 33 diputats. Fa mesos que els socialistes han instat la resta de grups a “acabar amb la situació d’interinatge” i, davant l’escenari d’inhabilitació de Laura Borràs, han defensat que “el més important no és el qui, sinó per fer què”. La seva portaveu, Alícia Romero, ha reiterat en diverses ocasions que no descartaven negociar la presidència del Parlament amb un altre grup que vulgui proposar un candidat i tampoc han descartat optar-hi, amb Assumpta Escarp —actual vicepresidenta segona del Parlament— liderant les travesses.

El president del Parlament l’escullen els 135 diputats que configuren l’hemicicle, que escriuen el nom del candidat que volen a una papereta. Si el candidat arriba a la majoria absoluta, és nomenat president de la cambra. Ara bé, si cap dels ‘presidenciables’ la reuneix, es fa una elecció entre els dos diputats que més s’han aproximat a la majoria i es tria a aquell dels dos que tingui més vots en una segona votació. A l’elecció de Borràs, la segona candidata que va rebre més suports va ser Eva Granados —ara portaveu del PSOE al Senat—, que en la primera votació va comptar amb els vots de Cs i PP i, en la segona, s’hi van sumar els d’En Comú Podem.

L'excepció per als casos de lawfare

En el pla orgànic, la condemna i inhabilitació de Laura Borràs serà una nova prova de foc per als equilibris interns de Junts per Catalunya. L’article 10 dels estatuts del partit, referent al règim disciplinari i sancions, cataloga de “falta molt greu” la “condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció”. El punt següent d’aquest document recull les sancions que hi ha en funció del grau de la infracció que es tracti. En el cas anterior concret, es despleguen fins a cinc escenaris diferents: la suspensió temporal del càrrec d’elecció intern que ostenti per un període d’un a quatre anys; el cessament del càrrec d’elecció intern que ostenti; la suspensió temporal, parcial o total dels drets com a afiliat; la censura pública i manament de dimissió del càrrec institucional per al qual hagi estat elegit com a candidat del partit i l’expulsió del partit.

Davant aquest cas, en una convenció de l’Hospitalet de Llobregat dels juntaires del passat mes de juliol, es va aprovar una reforma per incloure una excepció als casos de lawfare, tal com qualifiquen diversos dirigents de la formació el cas de Borràs. L’articulat estipula que les sancions previstes “no s’entendran en casos de lawfare” per aquelles condemnes “amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit”. Ara bé, l’última paraula la té la Comissió de Garanties, que és l’òrgan encarregat d’examinar si cada cas concret es pot considerar lawfare. En aquest sentit, val a recordar les tensions que va haver-hi entre la presidenta de Junts i aquest comitè durant el cas de Francesc de Dalmases per l’episodi viscut amb la sotsdirectora del 'Preguntes Freqüents' de TV3. La presidenta de la Comissió de Garanties, Magda Oranich, va denunciar uns dies després de la publicació de l’informe sobre aquest cas de l’exvicepresident de Junts que Borràs l’havia “escridassat” i que havia rebut “pressions” per part d’ella.

Així doncs, una de les claus radica en la fermesa de la sentència. Tot i que nombrosos membres del partit viuen amb “incomoditat” aquesta sentència, alhora volen arribar amb “pau interna” a les eleccions municipals 2023. En aquesta línia, els estatuts fan al·lusió al requisit d’una “sentència ferma”, circumstància que no es dona perquè faltarà el pronunciament del Tribunal Suprem si la defensa presenta recurs. El que es vol evitar és arribar a la convocatòria electoral amb la sensació de “divisió” perquè veuen en aquests comicis una “gran oportunitat” per muscular el partit arreu del territori i amb unes expectatives que, auguren, “són molt bones”. De fet, seran les primeres eleccions municipals de Junts com a partit polític registrat.