Per molt que tinguin diferències, en els moments que l’essència de l’Estat és més qüestionada, els partits d’Estat són un front unitari. Ara, després de la dura sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics, toca tancar files amb Manuel Marchena. La sintonia entre Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera s’ha evidenciat durant les últimes hores. Només n’ha quedat fora Pablo Iglesias, però tampoc no l’han considerat mai un dels seus. Com dos anys enrere, quan el PP, el PSOE i Ciutadans aprovaven el 155, Unidos Podemos el portava al Tribunal Constitucional. La moció de censura va donar a entendre una altra cosa, però, a l’hora de la veritat, el triumvirat ha ressuscitat.

Hi ha un primer punt en comú. Tan sols fer-se pública la sentència, aquest dilluns al migdia, Pedro Sánchez ja mostrava les seves cartes. Des de la sala de premsa de la Moncloa, a les portes d’una campanya electoral que estarà marcada un cop més per Catalunya, el president espanyol en funcions deixava clar que “l’acatament significa el compliment íntegre” de la condemna. Durant les últimes hores els seus ministres s’han encarregat de subratllar que no hi haurà indults, com els hi demana la dreta. Amb aquest aval, ara Casado i Rivera ja només poden parlar dels hipotètics permisos pel tercer grau penitenciari.

Hi ha un segon punt en comú. La dreta també li demanava que respongués amb mà dura a la resposta que hi hagués a Catalunya. En les últimes setmanes Pedro Sánchez s'ha fet un fart d'agitar l'espantall de l'article 155 i de la Llei de Seguretat Nacional, fins i tot quan la coordinació amb els Mossos és bona. "En els propers dies, el Govern d'Espanya, que compta -vull a més recordar-ho- amb totes les atribucions que la legalitat li correspon, es mantindrà atent i garantirà la convivència, la seguretat i el respecte a la legalitat democràtica", advertia el dirigent socialista des de la Moncloa. Només li falta prémer el botó, passar de l'amenaça als fets. També ha deixat pocs arguments a la dreta.

En la ronda de trucades de Pedro Sánchez d'aquest dilluns a la tarda va quedar patent tot plegat. Després de parlar amb Pablo Casado i Albert Rivera, fonts de la Moncloa subratllaven la bona sintonia i que "en totes dues conversaciones s’ha mantingut un clima positiu de lleialtat institucional, suport i unitat". Les referències a la "lleialtat institucional, suport i unitat" desapareixien en referència a la trucada a Pablo Iglesias.

El secretari general de Podemos ha quedat fora d’aquesta equació. Des del principi ha empatitzat amb els presos i les seves famílies i ha posat el focus en la resolució del conflicte polític, demanant una “solució més democràtica i menys sobreactuada”. Això passa, també, per la llibertat dels presos polítics. En el fons, però, ha donat la raó a Pedro Sánchez quan deia que no podia fer una coalició amb Unidas Podemos per la contradicció de visions del problema català. El president en funcions s’ha carregat de raons de cara a la campanya electoral.

La realitat és que tot plegat no es pot deslligar de la repetició electoral, que tindrà lloc en menys d'un mes. Justament la fermesa de Pedro Sánchez, que no volia dependre de l'independentisme, és la que va portar a les urnes. Ara, en coherència amb aquell missatge, envia un avís a navegants: no li tremolarà el pols si és necessari. Com tampoc no li tremolaria a Pablo Casado o Albert Rivera en la seva posició. Tampoc no hi haurà ni indults ni empatia cap als presos com a mínim fins al 10-N. Com a mínim. La majoria de la moció de censura avui queda molt i molt lluny. Ha de guanyar l'aposta arriscada de la repetició electoral.