La sentència del Tribunal Constitucional d'aquest dimarts, que anul·la el vot a distància de Lluís Puig, complica la sessió constitutiva del Parlament del pròxim dilluns 10 de juny. A grans trets, pot hipotecar la participació i el vot dels dos diputats de Junts a l'exili, el president Carles Puigdemont i el mateix Puig. L'òrgan de garanties ha donat la raó per unanimitat a un recurs d'empara del PSC i ha declarat nul l'acord de la Mesa del Parlament del 18 i 19 d'abril del 2023 pel qual s'autoritzava el vot delegat de l'exconseller. Segons el Constitucional, aquesta modalitat no s'ajustava a cap dels supòsits contemplats que autoritza el reglament del Parlament. De fet, allò a què va donar llum verda l'òrgan rector de la cambra l'abril de 2023 era en resposta a una sentència del TC aleshores, que tombava la delegació de vot que havia tingut Puig fins al moment. El que es va aprovar, a partir d'aquesta sentència, va ser un vot telemàtic transitori que permetia al diputat de Junts enviar un correu electrònic (fent una comprovació de la seva identitat) amb el sentit del seu vot abans de les votacions del ple. Posteriorment, aquest no es registrava a la pantalla, però la presidència del Parlament el sumava a l'hora de llegir el resultat de les votacions. La mesura va ser recorreguda al Constitucional pel PSC.
A la sentència, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, els magistrats assenyalen que en el cas de Lluís Puig "no concorre cap situació excepcional que permeti exceptuar constitucionalment l'exercici presencial del dret de vot". La decisió impacta de ple en el vot de Puigdemont i el mateix Puig aquest dilluns, quan s'escollirà la nova Mesa del Parlament. Aquesta jurisprudència els podria impedir la seva participació, sumada a la sentència de l'abril de 2023. Convé recordar, en aquest sentit, que la llei d'amnistia encara no està en vigor perquè no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el president a l'exili ha reiterat que el seu retorn es produirà per al ple d'investidura. Per tant, el més probable és que tant ell com l'exconseller Lluís Puig hagin de sol·licitar la delegació del vot o emetre'l telemàticament el 10 de juny, un pas que també haurà de seguir el parlamentari d'Esquerra Republicana, Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa per la causa de Tsunami Democràtic. La decisió sobre aquestes peticions quedarà en mans de la Mesa d'Edat, que estarà formada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (Esquerra Republicana) i Júlia Calvet (Vox).
D'aquesta manera, l'òrgan de govern de la cambra tindrà majoria independentista a l'inici de la sessió constitutiva, i podria autoritzar aquestes sol·licituds de vot. De fet, en el cas de Wagensberg, la situació és una mica diferent: el diputat d'ERC està de baixa mèdica i aquest supòsit està explícitament permès per a la delegació de vot. Però el revés del Constitucional implica traves en les situacions de Carles Puigdemont i Lluís Puig: no seria descartable que, encara que la Mesa d'Edat validés la delegació del vot d'ambdós, algun grup parlamentari presentés peticions de reconsideració (el que implicaria que la jornada de dilluns fos més llarga perquè la Mesa s'ha de reunir per admetre-les o desestimar-les) o recursos al TC en contra d'aquesta autorització, amb l'eventual conseqüència que —cautelarment— l'òrgan de garanties declarés nul l'acord de delegació del vot uns dies després i fins i tot comprometés l'elecció que s'hagi fet del nou òrgan rector del Parlament.
En el recurs del PSC sobre la delegació de vot del juntaire, ja es va fer al·lusió a l'article 56.6 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, que recull que "en supòsits d'urgència excepcional, l'adopció de la suspensió i de les mesures cautelars i provisionals podrà efectuar-se en la resolució de l'admissió a tràmit". Aquesta adopció pot ser impugnada en un termini de cinc dies des de la seva notificació per la Fiscalia i les altres parts personades, mentre que la sala o secció pertinent del TC resol aquesta petició de suspensió excepcional a través d'una interlocutòria la qual no es pot recórrer. En aquest recurs sobre la delegació de vot, val a dir que el Constitucional no va veure cap raó per adoptar mesures cautelars o provisionals de nul·litat de l'acord de la Mesa del Parlament.
La sentència del Tribunal Constitucional pot repercutir en la tria de la Mesa
Aquesta sentència se suma a unes complexes negociacions per a la constitució de la Mesa del Parlament. L'escenari amb més força, que és una entesa entre els partits independentistes (sumen 59 diputats), podria permetre una presidència d'Esquerra Republicana a la cambra per majoria simple. El cert és que, si Puigdemont i Puig no poguessin votar a conseqüència d'aquesta nova resolució, Junts, ERC i la CUP perdrien dos vots que podrien ser transcendentals. Si el Partit Popular atorgués els seus vots al PSC (possibilitat que, en aquests moments, és molt baixa), ambdues formacions —sense Comuns Sumar— arribarien als 57 vots que aleshores tindrien els tres partits independentistes. En aquest context, si no es desfés l'empat després de quatre votacions, el reglament del Parlament contempla que sortiria elegit automàticament el candidat del grup parlamentari amb més diputats. Consegüentment, els socialistes guanyarien la partida.
Respecte als precedents, en l'anterior sessió constitutiva de la cambra (va ser el 12 de març de 2021), el diputat Lluís Puig no va poder delegar el seu vot i es va veure privat d'aquesta participació en l'elecció de la Mesa del Parlament. La Mesa d'Edat de llavors la formaven Ernest Maragall (ERC), David González (PSC) i Alberto Tarradas (Vox), i els dos últims van rebutjar la sol·licitud de Puig. En el seu lloc, la CUP va cedir un dels seus diputats perquè votés en nom de l'exconseller com a "mostra de solidaritat antirepressiva". Si el patró es repetís en aquesta situació, l'aritmètica no patiria cap canvi, donat que els anticapitalistes ja formarien part de la suma per triar una presidència independentista.