El 2024 ha estat l'any amb menys percentatge de sentències judicials en català en tot el segle XXI (6,56% del total), i en el conjunt de segle el percentatge és de l’11,8%. Així, l’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. Són dades del Departament de Justícia facilitades a l’ACN a través d’una petició de transparència. Alguns jutges i advocats coincideixen a dir a l’ACN que la causa principal és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia.
A l'àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l'1% als partits judicials de l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L'excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.
A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. A les comarques gironines arriben al 10%, a Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5% i a Tarragona amb prou feines se supera el 3%. Ara bé, hi ha municipis on les sentències en llengua catalana sí que són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). Però en altres com la Seu d'Urgell, 0,4%, Tremp, 0%, Amposta, 0,3%, el català gairebé desapareix. Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement.
Quins òrgans judicials fan servir més el català?
Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del TSJC fa el 10,9% de les seves sentències en català, la sala contenciosa administrativa del TSJC, un 6,3%, els jutjats civils, un 5,7%, els jutjats contenciosos, un 12,3%, els jutjats mercantils, un 1%, els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.
El membre de l’associació de jutges Àgora Judicial i magistrat d’un jutjat social de Barcelona, Xavier Gonzàlez de Rivera, creu que s’hauria de promoure molt més que el català estigués normalitzat a l’administració de justícia, i hauria de ser prioritari que tota la documentació fos bilingüe. Admet que fer que el català sigui un requisit per a jutges i fiscals obligaria a canviar la legislació, però proposa mesures que només dependrien de la voluntat política de la Generalitat. Per la seva banda, David Casellas, president de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, opina que s’hauria d’exigir el coneixement del català als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, però remarca que el més important és que els lletrats el facin servir sense cap “por” que això els pugui perjudicar.
Incentius econòmics
Gonzàlez de Rivera creu que falta formació “real i efectiva” en català de jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris. Però, a més, creu que caldria “estimular” econòmicament l’ús del català als jutjats, com es va fer en els primers anys de segle, quan es va arribar a un 20% d’ús del català en els documents judicials gràcies als incentius econòmics. “Aquests incentius ara no hi són ni se’ls espera”, lamenta, tot i que diversos experts ho han proposat en algunes ocasions.
Traduccions i interpretacions
Pel que fa al nombre de peticions de traducció de tota mena de documentació, cada cop n’hi ha menys del català al castellà. El 2011 van ser 3.043, un 40% del total de traduccions de totes les llengües, mentre que el 2023 se’n van fer 2.484, el 32% del total. Del castellà al català les xifres han estat més estables, però també a la baixa, amb unes 1.600 el 2011 i 1.263 el 2024, gairebé el mínim des que hi ha registres, amb 4.300 el 2017, la xifra més alta des del 2006.
A banda, el 2023 es van demanar gairebé 40.000 traduccions d'actes orals del català o castellà a 69 idiomes diferents. També hi va haver traduccions a la llengua de signes catalanes, i no hi ha registres de traduccions orals del català al castellà.
Des de fa uns anys, el Departament de Justícia té un pla per fomentar el català en les actuacions dels advocats del torn d’ofici i paga un extra als que fan servir el català, que actualment són gairebé 1.500, una quarta part dels 6.000 advocats d’ofici de tot Catalunya. Es va posar en marxa el 2017, però va quedar suspès el 2018 per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Fins a l’any 2021 no es va recuperar el pla. El primer any, la Generalitat hi va dedicar 144.000 euros, mentre que el 2024 es van superar els 400.000.
Per la seva banda, el Departament de Justícia ha explicat a l’ACN que està preparant diverses mesures per fomentar el català a l’administració de justícia que, previsiblement, presentarà públicament en les pròximes setmanes.