En una escala de preferències, la població de Catalunya se sent, en primer lloc, catalanista. Després, prioritza el sentiment europeista a l'espanyolista. Així ho reflecteix l'enquesta sobre les eleccions europees a Catalunya que aquest divendres ha publicat l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), just quan manquen 100 dies per a la celebració d'aquests comicis. Concretament, un 63% dels catalans se sent molt o bastant catalanista, un 55% se sent molt o bastant europeista i la tendència baixa al 36% en el cas de l'espanyolisme —de fet, un 62% es declara poc o gens espanyolista—.
L'estudi, realitzat entre el 19 de gener i el 12 de febrer a 1.100 persones a través del telèfon, també reflecteix una dada que pot encendre les alarmes: el 64% dels joves de 18 a 24 anys es mostra euroescèptic, ja que se senten poc o gens europeistes. En canvi, en la resta de franges poblacionals, aquesta identitat partidària a Europa supera clarament el 50%. Preguntats pel 'desencant' mostrat pel jovent, el cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, ha assenyalat que és un percentatge que acostuma a coincidir amb el seu grau de desinterès per la política i ha volgut posar en relleu el fet que, en les darreres eleccions a l'Eurocambra, el percentatge de vot que més es va disparar va ser entre la franja de 16 a 24 anys: del 28% de 2014 al 42% de 2019. Per la seva banda, Jordi Muñoz, director del CEO, ha coincidit en el diagnòstic i ha destacat que va en paral·lel a "l'allunyament polític o la distància de la política institucional" que s'aprecia en aquest grup de població.
Sis de cada deu catalans desconeixen la data de les properes eleccions i no coneixen cap institució europea
Davant el fet que els enquestats acostumen a "sobrerepresentar" la seva participació o a confirmar que saben una cosa que no coneixen, l'enquesta ha realitzat diverses preguntes en què demana als qui responen que concretin aquests coneixements. En el cas de les eleccions europees, se'ls demanava que fossin ells els qui diguessin quan es produiran (seran el 9 de juny). La conclusió és que el 59% no ho sap i només un 17% diu correctament el mes i l'any. Davant els propers comicis, en una escala del 0 al 10 —on el 0 representa la nul·la probabilitat d'anar a votar i el 10, la màxima—, un 50% respon que segur que exercirà el seu dret a sufragi el 9 de juny.
Des de la perspectiva de les institucions europees, un 57% dels enquestats no sap dir el nom de cap d'elles, mentre que la més coneguda és el Parlament Europeu, que la mencionen un 29% dels participants de l'estudi demoscòpic. La segona i tercera més mencionada són el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (11%) i el Banc Central Europeu (8%). Alhora, dos de cada tres catalans assenyalen que l'Eurocambra té un paper molt o bastant important i fins a un 59% creu que encara serà més rellevant al llarg dels propers anys.
Un 84% sosté que la seva veu no compta a Europa
L'enquesta també pregunta per la valoració que fan els catalans i catalanes del funcionament de la Unió Europea. Tot i que un 44% en fan una lectura molt o força positiva i un 27% no la veu positiva ni negativa i set de cada 10 creu que és positiu formar part de la UE, el cert és que el 84% dels enquestats manifesta que la seva veu no compta al club comunitari. Paral·lelament, vuit de cada 10 afirma que la veu de Catalunya tampoc compta, percentatge que baixa al 52% en el cas de l'espanyola. Ara bé, aquestes dades no disten gaire de la percepció que té la ciutadania sobre si la seva veu s'escolta molt o poc en altres circumstàncies: un 68% creu que la seva veu s'escolta poc a Catalunya i el tant per cent s'amplia al 77% si es pregunta per Espanya.
El canvi climàtic i la immigració, les prioritats que hauria de tenir la UE
D'altra banda, des de la percepció dels catalans, els temes que haurien de ser prioritaris per a la Unió Europea són el canvi climàtic, l'ecologia i les energies renovables (36%), seguit de la immigració (31%). En aquest sentit, sis de cada deu asseveren que la política comunitària contra la crisi climàtica hauria de ser més ambiciosa i un 83% es mostra partidari que la UE pugui fixar un repartiment de les persones immigrades entre tots els estats membres.
Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, hi ha un gran consens sobre el fet que es doni suport humanitari al país (92%) i que s'aculli persones refugiades d'aquest conflicte bèl·lic (90%). Ara bé, aquest percentatge cau quan es tracta de donar suport militar a Ucraïna, però segueix superant la meitat de la població (57%). I, per últim, amb el debat de l'ampliació del club comunitari, els catalans són contundents: dos de cada tres veuen amb bons ulls passar dels actuals 27 membres als 36, encara que això suposi rebre menys fons de la UE (el 61% n'és favorable). Preguntats per la preferència de països que puguin accedir a les institucions europees, Ucraïna parteix amb avantatge (6,7). La llista la completen Bòsnia i Hercegovina (6,3), Albània (6), Sèrbia (5,9) i Turquia (5,1).