Catalunya i el País Basc no seran presents a la Conferència de Presidents Autonòmics que se celebra avui al Senat, però les seves respectives banderes sí. En un intent per evitar que les cadires buides del president del Govern, Carles Puigdemont, i del lehendakari, Iñigo Urkullu, marquin la sisena conferència de la història d'aquest tipus, l'Estat ha decidit incloure tant la senyera com la ikurriña en el cartell que presideix la reunió. Les dues se sumen a les banderes de les altres comunitats, totes envoltades d'una gran bandera espanyola.
I no només allà. A la fotografia de família, presidida pel rei Felip VI i Mariano Rajoy, la bandera espanyola és just al centre de la fotografia i llueixen, just a cada costat, la senyera i la ikurriña. De fet, la bandera catalana és just darrere del president espanyol. I encara un detall més: el vent ha tirat a terra totes les banderes autonòmiques minuts abans de la fotografia.
Foto: EFE
Dins la sala de la reunió també hi ha totes les banderes, però cap cadira buida. Els encarregats de protocol ja s'han ocupat de posar-hi dos seients menys, així com evitar que hi hagi cap cartell amb el nom de Puigdemont ni d'Urkullu.
Altra vegada, Rajoy torna a tenir just al darrere la senyera, però ja dins la sala queda situat entre la bandera catalana i l'espanyola.
Foto: EFE
Protocol
Entre paradoxes i coincidències, val a dir que les banderes estan col·locades segons dicta el protocol i acompanyen l'espanyola tal com recull l'article 4.2 de la Constitució, que diu que "els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes" i que "aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera d'Espanya als seus edificis públics i als seus actes oficials".
La bandera espanyola sempre ha d'ocupar el lloc de màxima preeminència, segons la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, que estableix que "la bandera d'Espanya ocuparà el lloc preeminent i de màxim honor". Al seu costat dret (sempre des dels ulls de l'espectador) ha d'anar-hi l'autonomia que es va constituir abans, en aquest cas el País Basc. A partir d'aquí, s'aniran alternant entre la dreta i l'esquerra les que la segueixen. Precisament per això, a l'esquerra de l'espanyola hi ha la catalana.
L'esperança no es perd
L'Estat, però, no ha perdut fins a l'últim moment l'esperança de veure els dos presidents al Senat. Ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va provar de no fer-ho notar assegurant que tant catalans com bascos estaran representats "pel govern de la Nació", encara que els dos presidents no hi siguin presents.
El president espanyol ja va provar de convèncer Puigdemont i Urkullu perquè hi anessin, però el president català –igual que el basc– ja ha ratificat diverses vegades la seva negativa a ser-hi. L'última vegada va ser ahir, quan va enviar una contundent carta a Rajoy, en què justificava la seva absència posant de manifest que "aquesta mena de reunions són només una posada en escena, però sense cap resultat productiu ni satisfactori".
El lehendakari va fer servir el mateix plantejament que Puigdemont. "És el moment de remarcar la singularitat de l'autogovern basc" i aquest "ha de ser canalitzat en les relacions bilaterals entre l'Estat i Euskadi", va dir el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, al desembre.
La primera vegada
Aquesta és la primera vegada des que es va celebrar la primera Conferència de Presidents Autonòmics el 2004 en què no hi seran tots els caps dels executius presents. De fet, l'expresident de la Generalitat Artur Mas i el seu homòleg en aquell moment Juan José Ibarretxe van acudir a l'última cita el 2012 i mai Catalunya ni el País Basc havien fallat a cap.
Però aquesta vegada serà diferent i els dos presidents continuaran amb les seves tasques habituals en paral·lel a la conferència i dedicaran la jornada d'avui a reunir els seus respectius governs com ja és tradició els dimarts tant al govern català com al basc.
Puigdemont encapçala la reunió del Govern / Jordi Bedmar