El satèl·lit SpainSat NG I, considerat el projecte més important del sector aeroespacial espanyol i el satèl·lit de comunicacions segures més potent d'Europa, s’ha enlairat amb èxit des del Cap Canaveral aquesta matinada a les 2.34 de la matinada hora espanyola (20.30 hora local), en un coet Falcon 9 de SpaceX, l’empresa d’Elon Musk. Aquest satèl·lit és propietat d’Hisdesat, l’operador de satèl·lits del govern espanyol, i donarà servei a les Forces Armades espanyoles, però també a l’OTAN gràcies als avenços tecnològics que incorpora i a països com els Estats Units, Portugal, Noruega i altres que estan pròxims a incorporar-se. De fet, l’SpainSat NG I col·loca l’estat espanyol en el restringit i selecte club de països capaços d’oferir serveis de comunicacions segures a l’OTAN. Fins ara, només quatre països aliats oferien comunicacions segures per satèl·lit a l'Aliança Atlàntica en complir-ne els estàndards rigorosos (Estats Units, Regne Unit, França i Itàlia). 

Un viatge de sis mesos cap a l’òrbita GEO

El llançament s’ha realitzat sense contratemps i l’SpainSat NG I busca ja la seva posició a l'òrbita 'GEO' (geoestacionària), a 36.000 quilòmetres de la Terra. A 4.000 quilòmetres de distància el satèl·lit es desprèn de la còfia del Falcon 9, la qual SpaceX intentarà recuperar. En aquest moment, es considera que el satèl·lit "ha nascut" i, per tant, que la missió ha triomfat, ha assenyalat el director general d'Hisdesat, Miguel Ángel García Primo. Un cop en aquesta posició, amb la propulsió dels seus propis motors iònics, el satèl·lit volarà fins a assolir l'òrbita geoestacionària final uns sis mesos després. 

Un cop en aquesta posició a l'òrbita geoestacionària (posició orbital definitiva (29° est)), el satèl·lit actual al qual substituirà, el Xtar-Eur, el qual continua funcionant encara que ja ha superat la seva vida útil, s'enviarà a l'anomenada òrbita cementiri abans que l'SpainSat NG I ocupi el seu lloc. Juntament amb el seu bessó, el NG II, que previsiblement serà llançat a l’octubre, substituiran tant el Xtar-Eur com l'SpainSat, respectivament.

Operatiu aquest estiu

Després d’aquesta travessia, es calcula que estarà operatiu entre juliol i agost d'aquest any, quan s'ubiqui a la seva latitud exacta. A causa del pes, per al llançament s'ha utilitzat absolutament tota la capacitat del Falcon 9 necessària perquè el satèl·lit pugui arribar a l'òrbita de transferència geoestacionària. Aquesta missió suposa el llançament número 430 del Falcon 9 fins a la data i el primer en el qual, a causa del pes del satèl·lit, la primera fase no podrà recuperar-se. El satèl·lit té unes dimensions de 6,7 metres d’altura i 2,7 metres d’ample, pesa 6.100 quilos i té una vida útil de 15 anys, tot i que s’espera que es pugui allargar.

La cobertura del satèl·lit s’estendrà des de Denver, als EUA, fins a Singapur, per la qual cosa abastarà dos terços de la Terra. Al costat del seu germà bessó, l'SpainSat NG II, tindran la capacitat de cobrir dos terços del planeta. Només en quedarà fora l'oceà Pacífic.

Per a què servirà?

Aquest  satèl·lit espanyol de nova generació que és considerat com una de les grans fites de la investigació espacial espanyola i proporcionarà comunicacions segures a les Forces Armades espanyoles, tant en el seu territori com en missions en l’estranger, i oferirà comunicacions segures a l’OTAN, brindarà suport a la Comissió Europea dins del programa GOVSATCOM (European Union Governmental Satellite Communications), donarà suport a missions de gestió de crisi, vigilància i protecció d’infraestructures crítiques. Garanteix que els serveis no puguin ser interferits per usuaris no governamentals o tercers, ofereix resiliència contra interferències, protecció contra la intercepció i intrusió, i també protecció contra amenaces de ciberseguretat. L'SpainSat NG I operarà a les bandes X, Ka i UHF.

Un gran repte de finançament, tecnologia i coordinació

El projecte es va iniciar en 2021 com a part del nou Programa Espacial de la UE. El cost del programa s’eleva aproximadament als 2.000 milions d’euros, i la participació del Ministeri de Defensa és de 1.300 euros, amb la participació també del Ministeri d’Indústria i Turisme, i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El satèl·lit SpainSat NG I s’ha desenvolupat per un consorci liderat per Espanya, amb més del 40% de participació, i ha involucrat nombroses empreses espanyoles i internacionals, incloent-hi Airbus Defence and Space, Thales Alenia Space, GMV, Indra, i altres. El seu desenvolupament va suposar un gran repte en la gestió del finançament i també per potenciar la indústria espacial espanyola, fet que assegurava que empreses espanyoles poguessin contribuir amb components d’alt valor afegit i tecnologies avançades per part d’Hisdesat. L’empresa que dirigeix Miguel Ángel Garcia Primo va haver de treballar sota pressió per complir amb els terminis establerts, amb el desafiament que va suposar superar la revisió del disseny preliminar (PDR) en el cronograma planificat.

Satisfacció del Govern espanyol

La secretaria d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce, ha assistit en directe al llançament. Visiblement emocionada ha insistit que es tracta d'una "fita". "Estem orgullosos no només per la decisió d'Espanya d'apostar per un objectiu d'innovació tecnològic tan important" orientat a fer que les Forces Armades espanyoles tinguin comunicacions més segures, sinó perquè també és una contribució d'Espanya a l'OTAN que permetrà que els aliats puguin accedir també a aquestes comunicacions segures, ha assenyalat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!