La llei d’amnistia del procés compleix la seva tercera setmana en vigor i el Tribunal Suprem, òrgan superior en la jurisdicció espanyola, manté el silenci. L’instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, no ha aixecat l’ordre de detenció del president a l’exili, Carles Puigdemont, ni dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, malgrat que la llei d’amnistia indica que les mesures cautelars han de decaure “de forma immediata”, un cop hi ha una revisió del jutge del cas. La tramitació de la norma de l’oblit penal és preferent i els jutges i magistrats tenen dos mesos per revisar les causes. La sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, tampoc ha resolt res sobre els polítics de Junts i ERC condemnats de l’1-O que encara tenen inhabilitacions, malgrat que, com Llarena, el tribunal va donar cinc dies a les parts perquè diguessin si era “aplicable o inaplicable l’amnistia”. Tothom ha complert, però, per ara, el Suprem calla. Un silenci que coincideix amb l’estat d’hibernació de la política catalana fins a trobar un president de la Generalitat, fet que endarrereix la tornada del president Puigdemont.
Des de l’entrada en vigor de la norma de l’oblit penal, l’11 de juny passat, només la secció d’apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC ha complert aquesta diligència deguda i dimarts va dictar les primeres 18 persones amnistiades, la majoria joves i manifestants anònims i també l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Caldrà veure si la Fiscalia, que va informar contra l’amnistia de Buch i Escolà per la malversació, demana ara al Tribunal Suprem que ho revoqui. La llista d’amnistiats arriba a la trentena, perquè a les persones absoltes també se'ls esborren els antecedents penals i policials. Per ara, però, només el tribunal del TSJC ha aprovat amnisties, tot i que s’esperen més aquestes setmanes vinents. La xifra de beneficiaris s’acosta al mig miler en les causes penals.
La Fiscalia demana l'amnistia en la majoria de casos
Per ara, la resposta de la Fiscalia ha estat esperançadora, especialment per als 12 CDR processats per terrorisme en l’operació Judes, i a qui el ministeri públic els demanava de 8 a 27 anys de presó. En la vista prèvia d’aquest dijous a l’Audiència Nacional, la tinent fiscal Marta Durántez, deixava clar que els 12 ciutadans s’han d’amnistiar perquè les acusacions contra ells eren d'accions en grau de temptativa i mai vam fer mal a cap persona, com exclou la norma per no amnistiar.
La Fiscalia Superior de Catalunya també ha demanat l’amnistia als càrrecs d’ERC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, pendents de judici i que afrontaven elevades penes de presó, els dos primers. El tribunal del TSJC, segurament, espera que el Tribunal Suprem resolgui si es pot o no amnistiar la malversació de l’1-O, perquè al final, en ser l'òrgan superior, s'haurà d’acatar el que decideixi el Suprem.
A més, el ministeri públic ha sol·licitat al TSJC l’extinció de tota responsabilitat a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N de 2014. El seu cas no és conflictiu: ja han complert la condemna d’inhabilitació, i ni cal esborrar-los antecedents. Per la seva part, el Departament d'Interior ha informat que continua treballant per fer efectiva la retirada de multes per l'1-O; per ara cap executada.
L’argument de Vox
Les defenses dels encausats i les acusacions han presentat els seus escrits, i quan els magistrats del Suprem es pronunciïn es veurà si s’emmirallen en alguns dels seus arguments. En el judici de l’1-O el tribunal ja es va ajudar amb el posicionament del partit ultra Vox, que feia d’acusació popular, com ara. Ara, a les causes de l’1-O al Suprem, com les de Tsunami Democràtic, en l’Audiència Nacional i en el Suprem, l’advocada de Vox, Marta Castro, demana als jutges que no apliquin l’amnistia als encausats. Insisteix que aquesta norma vulnera la independència judicial i el dret a la igualtat. “És públic i notori que s'han produït pressions dels poders executiu i legislatiu sobre els jutges i magistrats”, afirma la lletrada en l’escrit presentat en la causa de Tsunami Democràtic, on hi ha deu investigats.
El més destacat de la resolució de Vox és que defensa que cada jutge ha de decidir si manté les ordres de detenció i que en pot dictar de noves. I ho sustenta amb la sentència del Tribunal Constitucional 234/1997 i el que recull el Diari Oficial de la UE (DOUE), de 8 de novembre de 2019, que sosté que “l’òrgan jurisdiccional nacional continua sent competent per adoptar mesures cautelars, especialment quan la qüestió plantejada es refereixi a la validació d'un acte o disposició”, referint-se a una consulta al Tribunal de Justícia de la UE. La resposta dels jutges Llarena i Marchena és esperada. I necessària.