Fi de l'era Elisenda Paluzie. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) enceta una llarga setmana electoral que servirà per nomenar el nou president o la nova presidenta de l'entitat independentista. De fet, ja ha començat. Aquest dilluns a mitjanit s'ha posat en marxa el període en què tots els membres de ple dret poden compartir el seu vot per als diferents candidats que s'han presentat a formar el nou Secretariat Nacional de l'Assemblea. La votació serà totalment telemàtica mitjançant una aplicació on només poden entrar aquelles persones amb dret a vot, i acabarà aquest dissabte. Serà aleshores quan se sabran els resultats definitius d'aquests comicis, d'on en sortiran els 77 representants del nou òrgan directiu a partir dels 85 candidats que hi ha disponibles actualment. No serà fins a la setmana següent quan es donarà a conèixer la persona que ocuparà la presidència i que substituirà, definitivament, Elisenda Paluzie.
Entre aquesta vuitantena de persones que opten a rellevar-la, hi ha alguns destacats. El més remarcable és el de Dolors Feliu. I és que l'advocada i activista és vista com la candidata de consens de l'independentisme. Fa unes setmanes, ja va fer un pas important per a optar a la presidència de l'entitat, quan va anunciar que es donava de baixa del Consell per la República per prioritzar una nova etapa a l'Assemblea Nacional Catalana. Feliu ja va formar part de la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament el 2015. Un altre nom notable, i que ja s'havia filtrat, és el de l'activista i pallasso Jordi Pesarrodona. En declaracions a ElNacional.cat, ja va compartir que presentava la seva candidatura amb l'objectiu de treballar per la independència en el paper que li toqués. "Vinc a sumar", va afirmar. "Jo vinc a treballar, a aportar el meu gra de sorra".
Però també hi ha altres noms destacats. És el cas d'Anthony Corey Sànchez, vinculat a l'entorn de Junts i popular a les xarxes socials, on es defineix com a estudiant, activista, escriptor i cofundador de l'entitat Joves Nous Catalans. També hi ha Uriel Bertran, economista i polític que va ser diputat per Esquerra Republicana, així com líder d'un corrent intern que proposava un canvi d'estratègia del partit, més coherent amb la seva ideologia independentista, republicana i d'esquerres. I Julià de Jòdar, escriptor català que va ser diputat de la CUP al Parlament.
Línies a seguir pel nou Secretariat
A finals de març, va aprovar-se el nou full de ruta per a l'Assemblea, i que haurà de respectar la nova direcció entrant. Una de les apostes més destacables en el nou document és sobre l'impuls d'una llista cívica per a les pròximes eleccions, una proposta que ja va remarcar la presidenta Paluzie aquest cap de setmana en una entrevista amb ElNacional.cat. El text de la ponència posa ben clar que no és una opció que l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions, però sí que planteja l'impuls d'una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents del Parlament per fer la independència. En l'entrevista, Paluzie va mantenir que si no hi ha un "gir radical" en la direcció de l'actual Govern i del moviment independentista en general, s'estaria "obrint un espai" per a aquesta llista.
El text també demostra que els socis volen reforçar l'aliança de l'ANC amb el Consell per la República. De fet, tres de les sis esmenes aprovades se centren en aquesta matèria. Els electors, doncs, han apostat per "establir vincles de cooperació amb el CxRep, en coordinació amb el recentment creat Ministeri lliure d'exteriors, generant una sinergia de col·laboració en una mateixa direcció". El text d'una altra esmena aprovada advoca per "coordinar l’acció exterior de l’Assemblea i l’acció exterior del CxRep". I encara una altra busca "incentivar, promoure i facilitar el registre al Consell per la República entre els socis, simpatitzants i la ciutadania en general". I també carreguen contra la taula de diàleg, amb una frase que no deixa marge per als dubtes: "La taula de diàleg reforça i cohesiona l'Estat espanyol internament i el legitima internacionalment".
Com funciona la votació?
El funcionament electoral de l'Assemblea Nacional Catalana és força complex, ja que els socis amb dret a vot no escullen directament la persona que ha d'ocupar la presidència. Per contra, entre el 10 i el 14 de maig trien el seu candidat preferit per a conformar el nou Secretariat Nacional, que és l'òrgan directiu de l'entitat. Està format per 77 secretaris nacionals, distribuïts en 57 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves. Un cop surtin elegits aquests nous representants, seran ells i ells els que, després de reunir-se, escolliran el nou president o la nova presidenta. Aquesta decisió s'anunciarà el dissabte 21 de maig.