La dimissió de l'única consellera al govern d'Extremadura, l'expulsió de l'executiu de Gijón, les tensions amb el PP a les Illes Balears o la polèmica per l'opacitat dels comptes del partit, són els sotracs que ha patit Vox aquesta setmana. El partit d'ultradreta fa més d'un any que arrossega una crisi interna, que en els últims mesos s'ha anat intensificant, especialment després del mal resultat a les eleccions generals del 23-J. Vox rebutja l'existència de cap problema intern i assegura que ha fet una remodelació de l'estructura amb la qual busca "alleugerar l'estructura de partit" per centrar els esforços en els ajuntaments o autonomies on governa. Tanmateix, la realitat és que els canvis suposen augmentar el poder de l'ala més ultra de la formació.
La renúncia d'Iván Espinosa de los Monteros, fundador del partit i una de les figures més reconeixibles, el passat mes d'agost, va provocar malestar en les files dels ultradretans. Es tractava d'un dels membres amb més acceptació dins de les diverses faccions del partit, i tot i que va al·legar "motius familiars" per penjar l'acta de diputat, altres informacions van apuntar al distanciament amb el líder de Vox, Santiago Abascal, i també de la nova cúpula, com els motius reals de la seva dimissió. Espinosa pertanyia a l'ala més liberal o moderada del partit, que en els últims mesos s'ha vist arraconada per l'ala més dura i nacionalista, encapçalada per l'eurodiputat i vicepresident d'Acció Política, Jorge Buxadé, que precisament aquest divendres ha sumat un nou càrrec dins la formació. Serà responsable de coordinació jurídica, àrea que fins ara liderava Marta Castro, figura propera a Javier Ortega Smith, expulsat del nucli dur fa un any.
L'exconsellera d'Extremadura s'alia amb Olona i carrega contra Vox
Juntament amb Buxadé, hi ha un altre pes pesant molt proper a Abascal, Ignacio de Hoces, vicesecretari de Coordinació Parlamentària i diputat al Congrés per Badajoz. Va ser un dels que va participar en la negociació amb el PP per fer possible un govern a Extremadura per barrar el pas al PSOE a la Junta. L'acord va atorgar al partit la conselleria de Gestió Forestal i Món Rural a Vox, càrrec que va ocupar Camino Limia, una ramadera que els ultradretans van fitxar com a independent. Tanmateix, tan sols dos mesos després, Limia ha dimitit del càrrec per "motius personals", i la substituirà el director general de gestió forestal, caça i pesca de la conselleria, Ignacio Higuero de Juan, que resulta ser familiar de De Hoces. Malgrat que Vox ha insistit que es tracta d'un relleu "natural" i que la sortida de la consellera respon purament a raons personals, els missatges de Limia apunten en una altra direcció.
L'exconsellera ha compartit al seu compte de X (abans Twitter), un missatge en el qual recorda la història del líder lusità Viriat, que va ser assassinat per tres oficials sota ordres de Roma i va originar l'expressió "Roma no paga a traïdors". Limia ha assenyalat que "Roma no va pagar traïdors, però sí la mort de Viriat", amb qui s'ha comparat, assegurant que va defensar Hispània —en el seu cas, Extremadura— de traïdors i covards. El Español ha informat que, segons fonts de l'executiu extremeny, la sortida de Limia ha estat motivada per "discrepàncies" amb la direcció nacional del partit.
D'altra banda, Macarena Olona, exdirigent de Vox, i una de les veus més crítiques des que va sortir del partit, ha carregat contra el cessament de Limia i, especialment, contra la notícia del seu substitut, que considera una prova que Vox funciona com una "agència de col·locació". En aquest sentit, Olona ha recordat que ja va advertir sobre "la deriva de Vox", que considera que "ja és una evidència". "Espero les disculpes de tots els que em van dir boja i traidora", ha reblat. L'última confirmació que, efectivament, la sortida de Limia no ha estat per motius personals és que aquesta ha compartit els missatges crítics d'Olona.
Els comptes sospitosos de Vox
Aquest divendres també s'ha anunciat que el gerent de Vox, Juan José Aizcorbe, plegava. El partit ho ha desmentit, però alhora ha reconegut que està previst substituir-lo en el càrrec com a part d'un acord, ja que el diputat per Barcelona havia demanat "reduir la càrrega de feina". Un moviment que es produeix quan Vox enfronta sospites per part del Tribunal de Comptes per la manca de transparència. El partit d'extrema dreta es va erigir com el que va rebre més donacions privades: 3,8 milions d'euros el 2019. A més, la Fundació Disenso, presidida per Abascal,va rebre més de 7 milions d'euros en els últims quatre anys per part del partit, segons ha revelat eldiario.es. A aquests fets cal sumar ingressos de grans quantitats de diners d'origen incert els anys 2018 i 2019.
Les tensions i trencaments en governs de l'Estat
L'aliança entre el PP i Vox a ajuntaments i autonomies havia de ser bufar i fer ampolles, però no ha estat així en molts casos. A les Illes Balears, tot i que ambdues formacions comparteixen la idea d'acabar amb la immersió lingüística o amb l'ús general del català en el sector públic, s'han produït tensions en la relació d'ambdues formacions per materialitzar les lleis que ho han de fer possible. A Gijón, també hi ha hagut topades per diverses causes, entre elles, la promoció de la llengua asturiana, i finalment, l'alcaldessa del municipi va decidir prendre mesures dràstiques i expulsar els ultradretans de l'Ajuntament.