El setmanari holandès De Groene Amsterdammer ha comparat en un detallat reportatge històric la repressió que Espanya va practicar a Flandes al segle XVI, durant el mandat de Felip II, amb la que s'ha practicat a Catalunya arran del procés independentista. Segons el setmanari, el patró de conducta i la cosmovisió espanyola sempre són els mateixos: no es reconeix l'adversari i se'l tracta de "rebel", i alhora tampoc no es reconeix el conflicte com a tal.
El reportatge cita la tesi doctoral de Yolanda Rodríguez Pérez The Dutch Revolt in Spanish Eyes, 'La revolta holandesa vista des de l'òptica espanyola', que apunta que Espanya va centrar-se a atacar els dirigents de la revolta flamenca, "mentre argumentava que la població de Flandes havia estat enganyada". El mateix argumentari que han usat els diferents governs espanyols a Catalunya ara, amb metáfores com la de l'adoctrinament.
Un altre detall és que la idea de la Guerra dels Vuitanta Anys, sorgida de Flandes i Holanda, inicialment era rebutjada per Espanya, que insistia que el problema de fet era una qüestió interna de l'imperi espanyol.
"Els espanyols veien els flamencs com a insurgents a qui havien d'estirar les orelles. Els veien com a rebels", afegeix. "Al cap i a la fi es fa la guerra amb una potència exterior o un altre Estat. Però pels espanyols, els Països Baixos no eren estrangers ni un altre Estat. Eren simplement part de l'imperi espanyol, almenys fins al 1609. Comparant-ho amb l'actualitat, a ulls dels espanyols, els holandesos van fer el que els catalans fan ara: rebel·lar-se contra l'autoritat central. I només hi havia un remei contra això: una pallissa. Això és exactament el que les tropes espanyoles van venir a fer: clavar als holandesos una pallissa", afirma.
Segons el reportatge, un argument que va facilitar a Felip II que la qüestió de Flandes fos interpretada com un conflicte intern és que aquestes revoltes eren habituals a l'imperi espanyol. "Els espanyols, especialment Felip II i els seus assessors, van veure l'aixecament holandès com un afer intern perquè les rebel·lions a l'imperi on no es ponia el sol eren habituals", i esmenta els casos de Portugal, Itàlia, la mateixa Catalunya, parts del Nou Mó i fins i tot els musulmans del sud de la Península.
Segons el setmanari, el monestir de San Lorenzo de El Escorial, ideat per Felip II, mostra aquesta cosmovisió espanyola del segle XVI, i la relaciona amb la Contrareforma, a la qual els holandesos es van oposar frontalment.