És molt cridanera l’absència en les portades d’El Mundo, l’ABC i La Razón de la sessió de confirmació al Congrés dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Només El País ho dona –amb uns titulars com una bufetada. La resta, ni piu.

Tant com s’han vantat de la independència del poder judicial i de la separació de poders… Es fa estrany no veure el tema, ni que fos per fabricar el relat dolç que no passa res, que els senyors vocals de l’òrgan de govern dels jutges passen pel procediment establert i constitucional, por supuesto. Que no hi ha res a témer perquè tot corre a plena llum del dia, justament perquè es tracta d’un dels tres poders de l’Estat, etcètera.

Doncs no. No és tema de primera pàgina, malgrat que aquest estament, en poques setmanes, s’ha de fer càrrec del judici de l’1-O contra l’independentisme català, el cas més transcendental de la democràcia espanyola –o això vénen dient aquests mateixos diaris. Ni malgrat que el president del CGPJ és el president nat del Tribunal Suprem, la instància on es jutjarà la cosa. Ni perquè el magistrat que havia de presidir aquest judici l’han fet president del CGPJ abans d’escollir els vocals que reglamentàriament l’hauríen de votar.

Res. Silenci.

Cada diari fa les primeres pàgines que vol, esclar. No faltaria sinó. En fer-les, però, deixa dit i imprès quines són les seves preferències i interessos; palesa el seu criteri –què li sembla important i què no– i deixa entreveure què vol mostrar i què vol amagar. La portada és la cara del diari, el mirall de la seva ànima.

Un contrast esclatant

El silenci d’aquells diaris contrasta de forma eixordadora, sensacional, esclatant… amb la nota de portada d’El País. No té pèrdua. Títol i subtítol ja es llegeixen: parlen de “repartiment” i d'“arranjament entre el PP i el PSOE”. Ja estaria tot dit. Però és que el text és encara millor. Val la pena reproduir-lo gairebé sencer perquè, lògicament, no apareix a la web del diari i es fa difícil de llegir a la foto:

“El acuerdo de PP y PSOE para repartirse a los vocales del Consejo General del Poder Judicial se evidenció ayer en el Congreso con una sesión de guante blanco en la comisión consultiva de nombramientos, por donde desfilaron los primeros ocho candidatos a convertirse en vocales del órgano de gobierno de los jueces. Las intervenciones de los diputados fueron cortas. Muchas no superaron los dos minutos y ninguna se fue más allá de los siete. Apenas cuestionaron los méritos de los aspirantes ni hubo preguntas incisivas. El procedimiento siguió el cauce habitual de no agresión […]”.

Demolidor. Millor que mil editorials. No hi ha més preguntes, senyoria.