El representant territorial de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre Josep Pagès ha promès aquest dimarts el seu càrrec com a diputat de JxCat al Congrés, atès que el seu company Jaume Alonso-Cuevillas ocuparà un escó d'aquest partit al Parlament de Catalunya.
Pagès ha promès el seu càrrec en català "pel mandat de l'1 d'octubre, per la llibertat dels presos polítics, la tornada dels exiliats i per imperatiu legal", ha puntualitzat enmig d'un murmuri de protestes d'alguns diputats.
Pagès substitueix Jaume Alonso-Cuevillas, que ha deixat la seva acta per incorporar-se al Parlament de Catalunya, que es constitueix aquest divendres i que anava a la llista per Barcelona de JxCat liderada simbòlicament per Carles Puigdemont i amb Laura Borràs en segon lloc. Precisament, Borràs també haurà de deixar la seva acta de diputada al Congrés aquesta setmana.
▶ El #Pleno ha comenzado con la toma de posesión de Josep Pagès i Massó, @jpagesm, de @JuntsXCat (G.P. Plural), en sustitución, por renuncia, de @JACS_JaumeACS. pic.twitter.com/2MOgHkIQXt
— Congreso (@Congreso_Es) March 9, 2021
El judici contra els síndics
Precisament, ara fa pocs dies, va començar el judici contra els síndics electorals de l'1-O, entre els quals hi ha el mateix Pagès. En les seves declaracions al jutjat, tots van coincidir a explicar que, a banda de la trucada inicial, no van rebre cap més instrucció fins al dia 12. Aquell dia els van desactivar i, per tant, no van arribar a prendre possessió formal dels càrrecs ni van fer res més. Tampoc van rebre cap instrucció posterior.
Els elegits van ser l'advocada de Girona Marta Alsina; Marc Marsal, professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tània Verge, professora de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra; i Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, i l'advocada Marta Alsina.
Així doncs, Pagès podria ser inhabilitat si és condemnat. De fet, la fiscalia demana nou mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat i a dos anys més per usurpació de funcions públiques. Alternativament, el fiscal proposa condemnar-los pel delicte de desobediència a resolucions judicials a una pena de multa de 5.400 euros i un any d’inhabilitació per supervisar processos electorals.