El Govern espanyol és directament responsable que no s'hagin acomplert les recomanacions que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va imposar el passat mes de juny a l'Estat espanyol en relació amb els polítics presos i exiliats arran del procés. Així ho assegura el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en un informe que ha fet públic avui i on es refereix a la persecució dels exiliats per Europa, però també al manteniment de diferents casos contra càrrecs inferiors o contra els responsables polítics que van succeir als empresonats. Tampoc s'ha seguit la recomanació relativa a la reforma del Codi Penal, en matèria de rebel·lió o sedició, mentre que l'amnistia ni tan sols es va arribar a admetre a tràmit al Congrés.
L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va aprovar el 21 de juny de l'any passat un informe titulat S'haurien d'enjudiciar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? L'informe posava el focus de manera particular en el cas d'Espanya i de Turquia, i després de dedicar-los un contundent toc d'atenció, plantejava un seguit de recomanacions de caràcter general i altres d'específiques dirigides a aquests dos estats. Gairebé un any després, el Síndic de Greuges ha conclòs en l'informe que ha presentat avui al Parlament que pràcticament cap d'aquestes indicacions s'ha implementat, o bé s'ha fet de manera parcial.
Depèn de Sánchez
La vigència de les euroordres és responsabilitat del govern espanyol, segons el Síndic de Greuges, que recorda que en aquests procediments únicament figura com a part el ministeri Fiscal, que depèn de l'executiu. Si la Fiscalia es retira, "l'instructor no tindria més remei que arxivar-les i, en conseqüència, quedarien sense efecte". Això provocaria també que decaiguessin les qüestions prejudicials del jutge Pablo Llarena que aquest dimarts es van analitzar en una vista al TJUE. "En definitiva en aquesta matèria la darrera paraula la té el Govern de l'Estat", adverteix.
Acabar amb els procediments d'extradició figurava en el punt dos de les recomanacions, on també s'exigia l'indult o alliberament dels presos polítics. El Síndic admet que els presos han estat indultats, però adverteix que han quedat exclosos del dret a presentar-se a unes eleccions i de participar en els afers públics, inclosos l'ensenyament i la sanitat pública, fins que la inhabilitació s'esgoti.
Retirada de processos
Igualment és negativa la valoració del seguiment del punt tres de les recomanacions de l'Assemblea de Parlamentaris que exigia la retirada dels processos contra càrrecs inferiors també implicats en el referèndum de l'1-O i no sancionar les persones que han succeït els responsables polítics empresonats i han expressat la solidaritat amb els detinguts. Adverteix que la major part dels encausats en aquesta situació estan encara en fase d'investigació, que hi ha hagut algunes incorporacions i algunes persones que han quedat apartades, però "no hi ha hagut una retirada generalitzada de processos contra càrrecs inferiors per part de la Fiscalia, tal i com recomana el Consell d'Europa". El Síndic es refereix específicament al cas Volhov, sobre la suposada trama russa del procés i adverteix que "pel que se sap fins ara no hi ha indicis sòlids d'aquesta implicació".
També en referència a tots aquests processos posteriors o contra càrrecs inferiors, l'informe de la Sindicatura recorda que la Fiscalia depèn del Govern central que "podria desactivar les acusacions, i el jutge, en virtut del principi acusatori, hauria d'arxivar la causa".
Pel que fa la crida del Consell d'Europa a reformar les disposicions legals en matèria de rebel·lió i sedició perquè no puguin ser interpretades de manera que invalidin la despenalització de l'organització d'un referèndum que es va acordar el 2005 o perquè no puguin aplicar-se sancions desproporcionades a infraccions no violentes, el Síndic és també contundent. "El Govern espanyol ha renunciat a aquesta reforma", ha advertit per la qual cosa sentencia que "no s'ha donat compliment" a aquesta recomanació, que figura en primer lloc al llistat dedicat a l'Estat espanyol.
Diàleg sense resultats
En total el Consell va plantejar 7 recomanacions a Espanya. La sisena, on es reclamava l'obertura d'una taula de diàleg, serveix al Síndic per constatar que s'ha obert un diàleg entre el Govern i l'Estat "però el procés de diàleg avança molt lentament (només dues reunions formals)", a més retreu que la taula apareix mancada d'una "estructura i planificació clares i definides" i no ha aconseguit fins ara "cap resultat tangible".
La resolució del Consell d'Europa reclamava que no s'exigís els polítics catalans condemnats que reneguessin de les seves conviccions. I també aquí el Síndic planteja les seves reticències, atès que, tot i que l'indult no es va condicionar a renunciar a les seves convicció polítiques, sí que es condiciona a "no tornar a cometre delicte un delicte greu", la qual cosa pot interpretar com una "amenaça" que limita la seva llibertat d'actuació. Igualment, mostra la preocupació pel fet que els informes previs del Tribunal Suprem mostressin "profusament" l'argument de la "falta de penediment" dels condemnats. En aquest punt es recorda igualment que també se'ls va condicionar els beneficis penitenciaris a sotmetre's a "programes de reinserció que tenia per finalitat inculcar-los determinades idees".
La darrera recomanació, on s'apel·lava als principis de l'estat de dret i molt particularment al respecte del principi d'igualtat de tots els ciutadans davant la llei, dona peu a una valoració més general de la situació a l'Estat i a un toc d'atenció del Síndic. Ribó adverteix que a Espanya s'ha imposat "un estat de dret basat finalment i essencialment en la unitat de l'Estat i no en la Constitució, i que s'encomana als jutges que protegeixin de manera inexcusable". Segons l'informe, Espanya mostra "en els darrers temps" el que es descriu com una "concepció lealista i formalista de l'Estat de dret", "desconnectada d'una deguda interpretació constitucional" i basada essencialment en la unitat de l'Estat.
Greus problemes
L'Assemblea de Parlamentaris advertia al seu informe de la necessitat de garantir que la disposició penal sobre la malversació de fons públics s'apliqui de manera que la responsabilitat només sorgeixi quan es pugui constatar pèrdues reals i quantificades per al pressupost o patrimoni de l'Estat. "Aquesta recomanació està lluny de ser assolida", retreu el Síndic, que després d'analitzar el funcionament del Tribunal de Comptes conclou que "no reuneix les notes d'independència i imparcialitat que són imprescindibles per dur a terme la funció jurisdiccional que li encomana la seva Llei orgànica.
Pel que fa les recomanacions generals, l'informe insisteix que "la llibertat d'expressió té problemes greus a Espanya des de fa temps, que evidencien un retrocés important". Es refereix a casos com la inhabilitació del president Quim Torra o la recent retirada de l'escó al diputat Pau Juvillà, tot i no haver una sentència ferma contra ell, la qual cosa "revela la greu situació d'indefensió que es produeix en aquest cas".