Conclusions contundents. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha presentat aquest dimecres els resultats de la investigació que va iniciar el 20 d'abril, només dos dies després que es destapés el cas de l'espionatge a una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentistes. L'anomenat CatalanGate afecta desenes de polítics, advocats i activistes, i fins ara no ha rebut cap explicació clara ni ha estat resolta per part del govern espanyol. De fet, tot el contrari: la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el president Pedro Sánchez només han optat per justificar l'espionatge sense assumir en cap moment les responsabilitats.

Però avui, amb l'informe titulat Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d'altres drets, ha quedat clar que el CatalanGate no pot donar-se per tancat. I és que les conclusions han estat absolutament contundents. Segons ha explicat Rafael Ribó, amb la limitada informació de què es disposa, "és indubtable que s'ha atemptat contra els drets fonamentals" de les víctimes.

 

El Síndic diferencia entre dos grups d'aquesta seixantena d'espiats. I és que només deu dies després de la irrupció del cas, es va destapar que el govern espanyol havia autoritzat el Centre Nacional d'Intel·ligència a intervenir el telèfon de 18 d'aquestes persones amb l'objectiu de treure informació sobre Tsunami Democràtic amb autorització del Tribunal Suprem. Així, per a aquests, tot i respectar-se la legalitat, es fa palès que es van vulnerar drets bàsics. Però per a la resta de persones, sense cap mandat judicial, "ni s'ha respectat la legalitat ni les prescripcions legals". "En la quarantena restant, la ingerència ha atemptat drets fonamentals sense restricció ni control", ha alertat Ribó. En concret, subratlla que no s'ha respectat la intimitat personal, familiar i professional; el dret de defensa; el dret de confidencialitat entre client i advocat; el dret a participar en la gestió dels afers públics per ells mateixos; i el dret a un jutge predeterminat per la llei.

L'informe està dividit en dues parts, una que exposa el funcionament dels programes com Pegasus i una altra que explicita com es poden afectar els drets fonamentals. I el document no s'ha quedat aquí, sinó que avui mateix ja ha estat compartit amb el Parlament de Catalunya, i també més enllà: una versió en castellà anirà a les Corts Generals espanyoles, i una versió en anglès acabarà en mans del Consell d'Europa. "Fem honor a la norma actual més elevada, que diu que l'objectiu principal dels ombudsman és garantir els drets humans", ha declarat el Síndic.

"Cal una reparació dels poders públics implicats"

Com a resposta al cas, el Síndic ha subratllat quina ha de ser la solució, que és múltiple. D'una banda, és necessària "una reparació per part dels poders públics implicats", ja que no existeix cap empara a l'espionatge, "ni tan sols amb autorització judicial", l'accés a tota la informació dels terminals mòbils intel·ligents. En aquesta línia, també ha exigit una reforma "urgent" de la Llei de secrets oficials, que data de l'època del franquisme, un reclam que ja s'ha sentit en diverses ocasions.

Més enllà, aposta per establir un sistema públic i col·legiat d'autorització i de control judicials respecte de les observacions de les comunicacions que es demanin legalment perquè hi hagi "una transparència absoluta"; per fixar un límit temporal a l'espionatge permès; que es doni trasllat de l'expedient a les persones interessades un cop finalitzi l'actuació d'observació; i que quedin excloses d'investigació els membres polítics, sindicals i les associacions legals.